Crítica de ‘Perdiendo a Alice’: l’última gran perla de la tele israeliana

De la mai ben ponderada televisió israeliana han nascut alguns dels projectes més celebrats de l’última ‘era daurada’ de les sèries: clàssics com ‘En terapia’, ‘Homeland’ i fins i tot ‘Euphoria’ són ‘remakes’ de produccions israelianes; de brillants originals que, al ser difícils de veure fora del seu país, no podien fer massa ombra a les còpies. Això últim ha canviat gràcies a les plataformes i la seva política de distribució global i recolzament a la indústria local: les sèries israelianes ja no són necessàriament invisibles fora del seu país, sinó que poden adquirir caràcter d’esdeveniment a escala mundial. 

Apple TV+ no és aliena a aquests canvis i el setembre passat va estrenar ‘Teheran’, amb el cocreador del qual, Moshe Zonder (guionista en cap de l’exitosa ‘Fauda’), té un acord per desenvolupar projectes. I ara estrena ‘Perdiendo a Alice’, una absorbent sorpresa que tira per terra tot el (poc) que crèiem saber sobre la guionista Sigal Avin. Coneguda al seu país per telenovel·les i comèdies, aquí es marca un ‘thriller’ psicològic en sintonia amb Hitchcock, Lynch, el Polanski de ‘Lunas de hiel’ i l’Ozon de ‘Swimming pool’. Molt poca broma.

El primer episodi arrenca amb una cita de l’escultora francesa Louise Bourgeois: «L’art és garantia de seny». Paraules que perden sentit si tenim en compte els problemes on acaben les artistes que ocupen aquí el centre de la trama. Però té tot el sentit que se citi Bourgeois, sent com era una artista tan concentrada a estudiar les etapes femenines.

Avin enfronta dues dones en èpoques diferents de les seves vides. L’Alice del títol (Ayelet Zurer, dona d’Eric Bana a ‘Munich’) va ser, fa un temps, una cineasta arriscada que mostrava la sexualitat femenina sense embuts. Ara roda anuncis de iogurts, això quan l’hi permeten les seves obligacions maternes, i s’acontenta (és un dir) de ser l’ombra del seu marit actor (Gal Toren). A l’altre costat del quadrilàter hi ha Sophie (Lihi Kornowski), una jove misteriosa i hipersexual que ha escrit el guió de ‘thriller’ eròtic que té captivada la indústria, incloent-hi el marit d’Alice i aquesta mateixa, que acabarà convertida en la seva directora per petició de la mateixa Sophie.

Notícies relacionades

‘Miércoles’ i ‘Alien’, l’anhelat retorn a les pantalles

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

Alice no s’ho pensa massa: és la seva oportunitat per «dirigir de nou, sortir de casa». Però pertot arreu apareixen mals auguris, com una invasió de rates, un senglar en un lloc insospitat o la desaparició de l’anterior director previst per a ‘Habitación 209’, com s’anomena aquesta història basada, potser, en fets (o desitjos, o secrets, o mentides) reals.

Directora de la sèrie a més de guionista, Avin sap introduir l’espectador en el punt de vista d’una heroïna intoxicada per la sensualitat i la promesa de perill de la seva aprenent/competidora. Compta al seu favor amb l’entrega desbordant de Zurer i Kornowski, aclaparadores cada una en el seu ‘crescendo’ particular. Però ‘Perdiendo a Alice’ no només explica com comença una obsessió, sinó també com acaba una parella; com el triomf d’una de les parts pot ser un estímul i una alegria per a l’altra, o més aviat al contrari. Cada petit moment del viatge desprèn veritable intimitat i està filmat amb veritables elegància i precisió. No espereu, ja no, aquesta vegada no, perquè no hi ha cap motiu, que arribi el ‘remake’ nord-americà.