Globus d’Or televisius: joves cadells i vells costums

Cada vegada està menys clar què diuen els vots de l’HFPA sobre la tele del nostre temps, però, malgrat pesi els qui estimem el mitjà, els seus vots importen i poden determinar el progrés d’estrelles i creadors; en altres paraules, la classe de sèries que podrien produir-se en el futur. Encara s’han de tenir en compte, tot i que no siguin cap reflex d’una era televisiva.

La pluja de premis per a ‘The crown’ sembla, sobretot, un reflex de l’obsessió d’aquest grup per la cultura de la celebritat: recordem que aquesta és la temporada de Carles i Diana, d’una història pública i glamurosa de cors trencats i escàndols encegadors. També del convuls inici de l’era Thatcher, encarnada per una gran Gillian Anderson que ha aconseguit el seu segon Globus després de ser premiada el 1997 per ‘Expediente X’.

Als membres de l’HFPA els encanta condecorar veterans representants de l’‘star-system’, però aquesta vegada han optat per joves cadells: a més dels Carles (Josh O’Connor) i Diana (Emma Corrin) de ‘The crown’, ha sortit victoriós el policia Leroy Logan (John Boyega) de ‘Rojo, blanco y azul’, tot i que amb aquest últim premi es pot discutir si el rol és secundari (no, és el protagonista) i si ’Small axe’ és realment una minisèrie.

De Netflix ve la gran guanyadora i també la gran perdedora, ‘Ozark’, en què Jason Bateman s’ha quedat sense premi al millor actor per tercera vegada consecutiva. En el cas de Bob Odenkirk, ja és la quarta vegada que torna a casa (o, bàsicament, es posa el pijama) sense Globus per la millor sèrie actual: ‘Better call Saul’. Matthew Rhys, nou Perry Mason, ha perdut un premi que s’hauria d’haver emportat sis vegades per ‘The americans’.

En l’apartat de comèdia, l’HFPA solia destacar per premiar talents frescos i avançar-se als Emmy. Però, com en aquests últims, ha acabat guanyant la temporada final de ‘Schitt’s Creek’, una sèrie fins ara ignorada pels Globus. El recent petit fenomen ‘Ted Lasso’ ha sigut reconegut amb un premi al millor actor de comèdia per a Jason Sudeikis, que realment brilla en cada escena amb el seu optimisme i la seva només lleument disfressada melancolia interior.

Notícies relacionades

‘Nomadland’, millor pel·lícula als Globus d’Or

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

 

En l’apartat de minisèrie, es veien venir els premis per a ‘Gambito de dama’ i la seva protagonista, Anya Taylor-Joy, però no tant el Globus al millor actor per a Mark Ruffalo per ’La innegable verdad’: la seva interpretació de dos torturats bessons, un d’ells esquizofrènic, ha sigut menys vista que la de Hugh Grant com a narcisista sociòpata a ‘The undoing’. Sense treure mèrit a la tasca de Ruffalo, és una mica el clàssic reconeixement a la transformació física: per exercir com l’inestable Thomas, l’antiga Massa es va engreixar gairebé catorze quilos i va ignorar la seva rutina d’hidratació facial durant una temporada. Aquests processos sempre funcionen.