’Loki’, una altra ambiciosa expansió de l’univers Marvel

I això que Marvel hauria tingut un triomf entre mans nomé de deixar Loki campar al seu aire en una aventura de sabors familiars. Al llarg de sis pel·lícules, començant per ‘Thor’ el 2011, el relatiu brivall s’ha convertit en un dels personatges més estimats pel públic; això malgrat (o potser a causa de) les seves múltiples traïcions o d’haver aparegut en pantalla, en conjunt, menys de dues hores. 

L’actor Tom Hiddleston, el seu rostre a tots els films i també la sèrie, explicava així la popularitat del personatge en roda de premsa virtual: «Significa molt per a molta gent, per moltes raons diferents. A alguna gent li agrada el seu caràcter juganer, la seva espontaneïtat i el sentit de la malícia inherent a ell. Altra gent admira les seves qualitats com a antagonista. Altra gent potser no el suporta, no ho sé [riu]. Sé que hi ha gent a la qualatrau la seva vulnerabilitat: sota de totes aquestes capes d’encant i encant, hi ha una vulnerabilitat, suposo». 

Suposa bé. Durant l’última dècada, hem vist Loki fer creure el seu germà gran, Thor (Chris Hemsworth), que el seu pare Odín (Anthony Hopkins) havia mort per culpa seva; o destruir Jotunheim innecessàriament; o fer-se passar pel seu propi pare per convertir el regne d’Asgard en hilarant homenatge a la seva figura, o mirar d’envair la Terra amb ajuda dels Chitauri. Però també l’hem vist suplicar l’aprovació del seu pare, estar rabiós per la mort de la seva mare o enfrontar-se a Thanos en un noble acte de sacrifici.

Tot i que el final de Loki a ‘Vengadores: Infinity war’ semblava definitiu, cal recordar que en la següent entrega, ‘Vengadores: Endgame’, la versió de Loki del 2012 agafava el Teseracto i sortia fugint cap a un temps i una dimensió desconeguts. ¿On va acabar el nostre (anti)heroi? És el que explica ‘Loki’, una altra sèrie de Marvel que dona benvingut protagonisme a un personatge abans una mica terciari.

Culte a l’Agència de Variació del Temps

Els primers avanços ja han revelat, tot i que sense donar gaires detalls, el destí de Loki: un lloc fora del temps i l’espai, la coneguda pels còmics Agència de Variació Temporal, organització burocràtica creada pels Guardians del Temps per posar pau en la primera guerra multiversal. «Els productors Stephen Broussard i Kevin R. Wright van tenir la idea d’utilitzar la sèrie per mostrar l’AVT, de la qual jo també era molt fan», ha dit a la premsa Kevin Feige, capitost de Marvel. «Però va ser la reunió amb Kate Herron [directora de la sèrie] la que va acabar de perfilar el projecte i conduir-lo a un gènere lleugerament diferent del que esperàvem».

Tant Kate Herron com el guionista principal, Michael Waldron (també guionista de ‘Doctor Strange 2: El multiverso de la locura’), provenen de la comèdia: la primera va adquirir merescut prestigi amb ‘Sex education’ i el segon prové de la trasbalsada sala de guionistes de ‘Rick y Morty’. «Jo sortia d’aquesta sèrie tan esbojarrada i venia molt disposat a trepitjar l’accelerador de la comèdia», ha explicat Waldron, «però vaig haver de recalibrar una mica, pensar en un estil una mica més dramàtic». Com diu Herron, «no pots tractar amb Loki sense fer una cosa enginyosa», però la sèrie centrada en el personatge és abans que res un ‘thriller’ de ciència-ficció amb viatges en el temps. «Pel que fa a influències estilístiques –segueix Herron–, vaig treballar amb la directora de fotografia Autumn Durald en un estil de ‘film noir’. ‘Seven’ va ser una influència molt important; hi ha una picada d’ullet musical en el segon episodi que els fans reconeixeran de seguida». 

Notícies relacionades

‘Bruja Escarlata y Visión’: el prodigiós salt de pantalla de Marvel

Tom Hiddleston, enciclopèdia dels còmics de superherois

Al principi de la sèrie, Loki és detingut per l’AVT per sortir de la Sagrada Línia Temporal, convertint-se així en una Variant i provocant un cas de nexe, una cosa que podria ramificar la línia temporal fins a la bogeria. L’agent de l’AVT Mobius (Owen Wilson), investigador de criminals temporals especialment perillosos, li proposa una sortida: ajudar-los a localitzar una Variant fugitiva que està matant els caçadors de l’agència. La seva perspectiva és essencial, no direm per què.

El Loki de ‘Loki’ n’és un de rarament vist: sense poders màgics (no serveixen a l’AVT), sense un Thor o uns Venjadors als quals acostar-se i trair en bucle, sense estatus. Segons Hiddleston, la pregunta clau era aquí: «¿Què és el que fa Loki ser Loki? Si treus tot el que l’ha identificat fins ara, ¿què queda d’ell? ¿I és capaç de créixer?». ¿O, com ha dit Herron, «trobar la bondat en si mateix»? En aparent alternança entre la diversió lleugera i la profunditat emocional, entre totes les èpoques imaginables, ‘Loki’ sembla un ‘trip’ en tota regla. Un altre encert de Marvel en sèrie.