’Élite’: les 5 claus de l’èxit mundial de la sèrie de Netflix

El punt de partida d’’Élite’ va ser l’entrada en l’exclusiu Las Encinas, gràcies a una beca, de tres nois de família humil. El xoc amb els pijos, que els miraven per sobre de l’espatlla, no va tardar a revolucionar el galliner. Però les picabaralles inicials no van impedir que saltessin espurnes entre nois de classes socials molt diferents. Marx i Cupido es colaven de la mà a l’equip de guió. En aquesta última entrega, fins i tot sorgeix l’amor entre un príncep i una netejadora, una Ventafocs del segle XXI. No obstant, la majoria de l’audiència es pot sentir més identificada amb els tres ‘intrusos’ de Las Encinas que amb els nens rics que estiuegen a Saint Tropez i munten unes festes de mil dimonis a les seves impressionants mansions, així que va resultar reconfortant veure que els diners no ho són tot a la vida i que es pot aconseguir un somni a base d’esforç (que a la sèrie també hi ha valors). Ho va demostrar la Nadia, la jove musulmana, a base de fer colzes i guanyar-se un lloc en una universitat de Nova York. A més, com deia aquella telenovel·la mexicana de Verónica Castro, a ‘Élite’ també queda clar que els rics també ploren... Tot i que ho facin traient un perfumat mocador del seu últim ‘LuisVi’.

Però no tot és amor. A ‘Élite’ queda més que demostrat. I, val, els trios sexuals a la televisió no són res nou, però aquí els han convertit en un dels seus clàssics, normalitzant que cada un pugui anar-se’n al llit amb qui i amb tantes persones com estimi. S’admeten més combinacions que a la Bonoloto. Els protagonistes no es tallen a l’hora d’experimentar i provar coses noves amb la mateixa naturalitat amb què s’escull al seu món un cotxe d’alta gamma o un modelet de Dior. La visibilització del col·lectiu LGTBI també ha sigut potent. No només entre parelles adultes (com les mares del Polo), sinó sobretot entre els joves. Omander quedarà ja com un dels grans referents televisius gais, sobretot per trencar el tabú d’associar homosexualitat i islam. La quarta temporada no posa fre: hi ha un duo lèsbic, aborda el poliamor i es fica en temes més sòrdids com la prostitució. Tampoc hi ha tants preàmbuls a l’hora d’entrar en matèries tòrrides. Quan es posen calents, val fins i tot una dutxa de l’institut per apagar-se (o, millor, avivar-se). Segur que molts episodis de la sèrie han sigut més reveladors per als xavals que qualsevol xerrada d’educació sexual.

I, tot i que no ho sembli, tampoc només de sexe viu ‘Élite’. Cada temporada ha anat associada a una història d’intriga: la mort de la Marina, la del Polo, la desaparició del Samuel, l’agressió a l’Ari... Aquestes trames han format part del seu ADN i han servit per donar-li un plus a la sèrie, desmarcant-la d’altres típics títols d’institut. Aquí l’audiència pot jugar lligant caps per desentranyar qui hi ha darrere de l’inquietant esdeveniment que obre cada una de les quatre entregues amb un ‘flash forward’. I tots són sospitosos, perquè –sobrevola l’esperit d’Agatha Christie– cadascun dels personatges té alguna cosa per amagar. «Algunes vegades hem tingut la temptació de passar de la subtrama de crim i explicar només una història sentimental. Però crèiem que era trair l’esperit de la sèrie. La gent ho està esperant i, a més, ens dona uns agafadors molt macos per poder anar desgranant la història capítol a capítol. Així que mentre existeixi ‘Élite’, tindrà sempre una història de misteri», assegurava Carlos Montero a EL PERIÓDICO a la presentació d’aquesta última tanda de capítols. Penúltima: perquè n’hi haurà almenys una més. Una altra cosa és que ens posem a pensar si té algun sentit que un pare s’atreveixi a matricular el seu fill en una escola on pràcticament cada curs apareix un cos flotant a la piscina o on es trafica amb drogues, per molt bon posicionament que tingui als rànquings educatius. I més pagant un dineral. Però no ho farem.

El títol ja anuncia el que ens trobarem: l’elit, els cadells escollits, rics i guapos. I que siguin els alumnes d’una escola exclusiva i no d’un institut de Vallecas li dona un toc de glamur a la cosa. Aquest glamur que dona el luxe i que tant agrada a aquests joves que per un moment obliden que la seva generació, la Z, de cap engrossirà les files d’aquest 40% d’atur juvenil inaugurat pels mil·lennista. Deixem-los somiar. Els nois de la sèrie de Netflix fan un ús 24/7 dels seus mòbils d’alta gamma i viuen en mansions vorejades per piscines ‘infinity’ on, tot i que els espectadors no ho sàpiguen, hi ha veritables icones del disseny. Però intueixen que valen una pasta. Com la mítica butaca Egg d’Eero Aarnio, on es munten un trio. Que no s’estan de res. El seu vestuari, òbviament, crea tendència. No només quan van de ‘brilli brilli’ a les festasses que munten, sinó que fins i tot el seu uniforme (acuradament customitzat segons la seva personalitat) ha influït en les indústries de la moda, i el ‘preppy’ (‘look’ escolar) ha saltat al carrer. Com ho van fer les disfresses de Halloween que van lluir en un dels capítols. Fins i tot té cabuda el ‘xonisme cool’ (tipus Rosalía) que representa la Rebeka. Per a tots els gustos. Veure la sèrie és tan instructiu com fullejar una revista de moda o buscar l’últim de l’últim a Instagram.

Les firmes de luxe més exclusives, com Yves Saint Laurent i Hugo Boss, han trobat en els actors d’‘Élite’ els seus millors ambaixadors. Amb què aquests joves intèrprets que donen vida als alumnes, reclutats en un acurat càsting, ja són veritables ‘influencers’. I és que trepitjar el plató d’‘Élite’ suposa veure com el ‘followeròmetre’ de les seves xarxes socials es dispara. La ‘number one’ és Ester Expósito, que acumula 27,5 milions, però acaba d’aterrar a l’‘univers Élite’ l’actor, cantant, ballarí i ‘influencer’ Manu Ríos, que ja venia carregadet i ja gairebé va pels 8 milions. I com, cosa que ja ve sent habitual als productes juvenils, sèrie i xarxes es retroalimenten, ‘Élite’ pot arribar a unes dosis de viralització que ni el coronavirus podria somiar. Alguns fins i tot han aprofitat l’estrebada per globalitzar el seu públic (com la mexicana Danna Paola) o treure un disc en solitari (és el cas de Jaime Lorente i Aron Piper). Tot i que per a música, la impressionant ‘play list’ de la banda sonora de la sèrie, en la qual figuren cançons d’artistes com C. Tangana i Naty Peluso, autèntic gran tema les lletres del qual serveixen per descriure el moment o l’emoció d’una escena. Cal posar l’orella i disfrutar.