Natalie Holt: darrere de la brillant música de ‘Loki’

Parlem de Natalie Holt, violinista i violinista de gran prestigi que, després de les seves celebrades composicions a mitges amb Martin Phipps (per la música de la minisèrie ‘The honourable woman’ es van emportar el prestigiós premi Ivor Novello), porta diversos anys firmant grans ‘scores’ en solitari. Després d’un grapat de bandes sonores més íntimes que èpiques (esplèndida la de ‘La infàmia’), va lluitar a braç partit per poder ampliar horitzons amb ‘Loki’. 

«Però ja des de la primera reunió, va quedar clar que l’equip i jo vèiem la sèrie de la mateixa manera», explica en entrevista per videotrucada amb EL PERIÓDICO. «A Kate [Herron] li va agradar la meva comparació de Loki amb Alex de ‘La taronja mecànica’». De la música de Wendy Carlos per al clàssic de Kubrick prové la inspiració per als sintetitzadors Moog que sonen a la sèrie. «Sobretot, Kate és fan del theremin», diu Holt. «El vaig incloure en la meva primera música de prova i crec que això em va fer aconseguir la feina». L’insòlit instrument, conegut perquè es toca sense tocar-lo, introdueix màgics aires de ciència-ficció retro en una història sense temps concret, però sovint orgullós tacte ‘vintage’. 

Quan la inspiració agafa al carrer

Quan la inspiració agafa al carrerHolt ja va incloure en aquesta primera prova el fantàstic ‘Loki green theme’, «amb el qual explorava la idea de Loki com una figura shakesperiana. Així és com ho interpreta Tom Hiddleston», explica. «Després, a l’aconseguir la feina, vaig haver de fer una suite. Em van donar a llegir tots els guions i em vaig aïllar durant un mes. Vaig sortir de la reclusió amb una peça de dotze minuts que incloïa gairebé tots els temes de la sèrie. No era encara la música de l’AVT [Agència de Variació del Temps], la dels crèdits inicials. Aquesta em va assaltar un dia al carrer. Tenia al cap un ‘tiri-tiri-tiririri’ i el vaig completar amb el ‘¡traaan-traaan!’. Esperar la inspiració és un procés dolorós, però quan apareix, és una cosa meravellosa». 

La compositora assegura que Marvel no va interferir en la seva musa. Tot i que protectors amb la narrativa general de l’UCM, els seus executius «volen que els creadors tinguin llibertat», afirma Holt. Només va rebre una nota de Kevin Feige, després de tenir una primera versió de la música del primer episodi: «Porta-ho encara més enllà». 

Spielberg i Williams, Malick i Morricone

Spielberg i Williams, Malick i MorriconeHolt sol explicar que va ser ella mateixa que, als tres anys, va demanar a la seva mare tocar el violí. Després de l’amor per la música, va arribar l’amor pel cine: «Recordo com em va impactar haver vist ‘E.T. L’extraterrestre’ amb cinc anys. Aquell moment en què les bicis s’aixecaven del terra em va deixar muda. Després, més gran, amb dotze, recordo haver-me quedat hipnotitzada per ‘Dies del cel’ i la música de Morricone, que citava ‘El carnaval dels animals’ de Saint-Saëns.’ 

«Quan vaig descobrir que a la National Film and Television School hi havia un curs de música per a cine i televisió, no vaig tenir cap altre objectiu que colar-m’hi». Matriculada amb una beca, va tenir com a tutor Peter Howell, antic component del BBC Radiophonic Workshop (unitat d’efectes de so de la BBC), col·laborador de la mítica Delia Derbyshire i responsable de la versió del tema de ‘Doctor Who’ utilitzat entre 1980 i 1985. «Abans d’anar a l’NFTS, no havia utilitzat un ordinador en la vida; componia a mà les meves partitures i tocava el violí. Peter em va ensenyar a utilitzar el programari d’àudio i a introduir els ‘samples’ en les meves composicions».

Culminació del trajecte (només per ara)

Notícies relacionades

’Loki’, una altra ambiciosa expansió de l’univers Marvel

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

Culminació del trajecte (només per ara)L’expansiva música de ‘Loki’ sona a culminació de tot allò après per Holt des que va demanar un violí a mitjans dels vuitanta: en ella ha pogut invertir la seva perícia amb les cordes, que va desenvolupar en orquestres juvenils («vaig créixer tocant els grans repertoris clàssics»), amb l’interès per l’electrònica desenvolupat amb Howell. Al simfònic i l’electrònic s’uneixen, a més, l’insòlit. Theremin a part, Holt ha utilitzat curiosos instruments folks escandinaus com el violí Hardanger i la viola de tecles (tocats per membres del Lodestar Trio), mostres sonores de rellotges o campanes filtrades per cinta analògica. «He fet molts experiments amb cinta analògica en aquesta banda sonora», diu aquesta col·lega d’una altra violinista amant de l’experimentació, Hildur Guðnadóttir (’Joker’, ‘Chernobyl’), amb qui va compondre la música de ‘Senderos de honor’. 

El pròxim que sentirem de Holt és la música de ‘Distancia de rescate’, nova pel·lícula de la peruana (resident a Barcelona) Claudia Llosa: «Una història meravellosa sobre una estranya malaltia, una relació entre mare i filla i un viatge místic. Això és el que acabo d’acabar. I després tinc al cap moltes coses de les que no puc parlar», diu Holt amb un somriure tan maliciós com el del Déu de l’Engany.