‘Cruel summer’, la sèrie de misteri juvenil que sacsejarà l’estiu

Produïda per Jessica Biel (que ja la va encertar amb ‘The sinner’), segueix els camins entrecreuats de dues noies molt diferents, la popular Kate Wallis (Olivia Holt) i la ‘nerd’ Jeanette Turner (Chiara Aurelia), durant no un, sinó tres estius: els de 1993, 1994 i 1995. L’estructura dissenyada pel guionista Bert V. Royal (‘Secretos y mentiras’), que va deixar el projecte rere el pilot per xocs amb un executiu, convida al visionament proactiu. Cada episodi se centra en un mateix dia d’aquells tres anys i viatja de manera fluida entre les diferents èpoques, cadascú amb la seva pròpia estètica. A més, en cada episodi es presenta la història des d’un punt de vista diferent, ara el de Jeanette, ara el de Kate, i això dona peu a un relat diabòlicament polièdric. 

En el pilot assistim a moments creuats de tres 21 de juny. Jeanette és una noia (encara) invisible que té dos millors amics, Mallory (Harley Quinn Smith) i Vincent (Allius Barnes), que sembla que, en secret, està boig per ella. Però qui obsessiona la protagonista és Kate, la noia preferida de tothom. El 21 de juny de 1994, Kate ha desaparegut misteriosament i Jeanette sembla que es converteix en el seu relleu: ja no porta bràquets, passa dels seus vells amics i surt amb Jamie Henson (Froy Gutierrez), exnòvio de la noia desapareguda. El 1995, Jeanette és la persona més odiada del país.

La influència de Mr. Minghella

¿Què va aparèixer abans a l’hora de crear aquest laberint? ¿Trama o estructura? «Em vaig unir al projecte després que se’n filmés el pilot», explica la ‘showrunner’ Tia Napolitano (guionista-productora d’‘Anatomía de Grey’ i ‘Estación 19’), en entrevista per videotrucada. «Però crec que, en aquest cas, trama i estructura són una sola cosa: col·laboren l’una amb l’altra de forma meravellosa». La manera de dosificar (o ocultar) la informació mentre s’alterna entre temps pot recordar a ‘Big little lies’, però Napolitano no s’hi va basar. Porta a col·lació una influència més inesperada: «Pensava molt en ‘L’enginyós senyor. Ripley’, d’Anthony Minghella, perquè és un gran thriller psicològic que, a més, et transporta a un altre lloc, en aquest cas la Itàlia dels cinquanta. La nostra sèrie transporta a una petita localitat nord-americana dels noranta. Volíem que fos com viatjar en el temps i que fos igual de sorprenent que aquella pel·lícula».

Notícies relacionades

Les sèries que no voldràs perdre’t aquest estiu

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

Napolitano i el seu equip aconsegueixen sorprendre en tots els nivells, no només l’argumental. El director de fotografia Jayson Crothers i els directors de la sèrie se les van enginyar no només per crear tres estètiques diferents, sinó per ser capaços de transitar entre elles sense tallar el pla. En el primer episodi, dirigit per Max Winkler (‘Flower’), un magistral pla amb ‘dolly’ recorre les tres èpoques alhora que escaneja suaument un dormitori. «Cada director va portar la seva pròpia creativitat a la sèrie –explica Napolitano–, però aquell moment del qual parla va ser una referència tota la temporada. Si ens feia falta inspiració, paràvem i miràvem aquesta escena. És el que tothom recorda del pilot». 

No va per Bananarama (per desgràcia)

No va per Bananarama (per desgràcia)Això i, segurament, la versatilitat de Chiara Aurelia, jove actriu que vam veure fa poc en la segona part de ‘La calle del terror’, la de 1978, com a abella reina del campament Nightwing. La seva transformació de noia innocent a possible monstre és una revelació. «Aquesta és la paraula, revelació», afirma Napolitano. «Chiara és una força de la naturalesa». Tampoc queda curta en talent, o talents, Olivia Holt, des del 2014 amb contracte com a artista pop, com recorda cantant també en la sèrie. I, parlant de pop, aquest títol ¿és per la cançó de Bananarama? ¿Per la més recent de Taylor Swift? «No està particularment inspirat per Bananarama», diu Napolitano entre rialles. Oh, quina llàstima.