Premis de la televisió

Emmy 2021: els 6 grans moments de la gala

  • Molt lluny de ser una gala memorable, la nit dels Emmy va tenir moments d’alt voltatge emocional protagonitzats per dones, en especial, Jean Smart, Debbie Allen i Michaela Coel

Emmy 2021: els 6 grans moments de la gala

Reuters / Mario Anzuoni - AFP / Rich Fury

4
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

Un any després d’aquella estranya gala dels Emmy pandèmics, amb dotzenes de connexions per videoconferència i sense públic en directe, la gran nit de la televisió va tornar aquesta matinada a una certa normalitat, amb alfombra vermella, convidats i premis presencials. I una única, i triomfal connexió, amb l’exterior: un glamurós espai de Londres en què els responsables de la quarta temporada de ‘The crown’ deixaven anar la seva eufòria una vegada i una altra amb la seva infinita col·lecció de premis, des del de millor sèrie de drama al de millor actriu per a Olivia Colman com a reina Isabel. La gala per si mateixa no va ser memorable ni de bon tros, malgrat els intents còmics del seu presentador, l’humorista Cedric the Entertainer, o el ritme frenètic imposat en l’entrega de premis, amb discursos obligadament breus. No és fàcil mantenir la tensió al llarg de més de tres hores i desenes de premis, però tot i així la gala va regalar diversos moments d’alta tensió emocional, la majoria, protagonitzats per dones com Jean Smart, Debbie Allen o Michaela Coel. Repassem aquí alguna d’aquestes fites d’una nova celebració de l’immens poder de la televisió.

Homenatge a la tele en el número inicial

«¡Són els Emmy, gent!», va cridar el conductor de la gala, Cedric the Entertainer, al finalitzar el joiós número musical amb què es va obrir la gran festa dels Emmy 2021: una versió-homenatge del tema ‘Just a friend’, del raper novaiorquès Biz Markle, mort el juliol passat als 57 anys, que l’humorista va recitar entre les taules dels nominats amb la inestimable col·laboració de LL Cool J, Lil Dicky, Rita Wilson i Billy Porter, entre molts d’altres. «TV, you got that I need» (‘TV, tens el que necessito’) deia la tornada de la cançó, tan enganxosa com oportuna en un any pandèmic en què les sèries van ser menys evasió que post de salvació.

Taules molt juntes, massa

Tot i que el presentador va anunciar que tots els presents a la gala estaven vacunats –amb una broma poc graciosa sobre la diferent eficàcia dels preparats de Pfizer, Jansen i Moderna–, donava certa aprensió la nul·la distància entre taules que hi havia al superpoblat Event Deck de Los Angeles, recinte amb forma de carpa en què va tenir lloc la gala, amb la presència de 500 convidats. Una circumstància sobre la qual es va permetre fer broma (o no) Seth Rogen, a l’entregar el primer dels premis: «A mi m’havien dit que això seia a l’aire lliure i estem tots aquí tancats. ¿Per què estem tots sota d’un sostre?». Rialles enllaunades.

El no Emmy per a Michael K. Williams

Profunda, molt profunda decepció pel no Emmy per a Michael K. Williams, mort el dia 7. El carismàtic Little Omar de ‘The wire’ estava nominat com a millor actor de repartiment en sèrie dramàtica per ‘Territorio Lovecraft’ i els pronòstics l’apuntaven com a gran favorit a títol pòstum. Però l’Emmy va ser per a Tobias Menzies, el duc d’Edimburg en la multipremiada quarta temporada de ‘The crown’. L’actriu Kerry Washington, encarregada d’entregar el premi, va voler retre un necessari homenatge a Williams: «Michael era un actor amb una talent absolut. Era un ésser humà generós que ens ha deixat massa aviat. Sé que estàs aquí perquè no et podies perdre això. T’estimem».

El premi per a Jean Smart

La formidable Jean Smart estava nominada per partida doble en la nit dels Emmy 2021. No va poder emportar-se el premi a millor actriu de repartiment en minisèrie pel seu paper d’àvia robaplans a ‘Mare of Easttown, però sí que ho va aconseguir pel seu treball en l’encara inèdita a Espanya ‘Hacks’, en què interpreta una llegendària còmica de Las Vegas. «L’hi dedico al meu marit [Richard Gilliland], que va morir fa sis mesos, i va deixar de banda la seva carrera perquè jo pogués aprofitar les meves oportunitats», va afirmar l’actriu, visiblement emocionada davant el seu quart Emmy. L’ovació de la platea va ser una de les més grans, i més merescudes, de la nit.

Guardó per a Debbie Allen

Notícies relacionades

«Teniu molts somnis, busqueu la fama. Però la fama costa. Doncs aquí és on començareu a pagar, amb suor». Si teniu cabells blancs, o ja ni això, recordareu la frase, que repetia setmana rere setmana l’exigent professora de dansa Lydia Grant en la sèrie genuïnament dels vuitanta ‘Fama’. A Grant l’interpretava la coreògrafa, actriu i ballarina Debbie Allen, que va pujar a l’estrada per rebre el premi Governors Award a tota una carrera. «Deixem que aquest moment ressoni entre les dones de tot el món i d’aquest país, des de Texas fins a l’Afganistan», va afirmar l’artista amb sentida rotunditat, emportant-se una altra estrepitosa salva d’aplaudiments.

Michaela Coel, reina de la nit

«Michaela Coel, la reina dels Emmy (diguin el que diguin els Emmy)», escrivia diumenge Juan Manuel Freire a les pàgines d’aquest diari. I no li faltava raó, ja que, tot i que l’artista britànica només va conquerir el premi al millor guió dels quatre a què optava per ‘Podría destruirte’, la seva fabulosa autoficció sobre el consentiment sexual, la rotunditat del seu discurs va deixar muda l’audiència. «Dedico aquest premi a cada supervivent d’agressió sexual», va afirmar Coel després d’haver rebut el premi d’un imponent Patrick Stewart, que la va rebre amb una necessària reverència.