«Als grans triomfadors en aquest país sempre se’ls ha fet un examen més exigent que als lladres»

Javier Cámara (Albeida de Iregua, la Rioja, 1967) –un imprescindible del cine espanyol (‘Truman’, ‘Vivir es fácil con los ojos cerrados’), que ha participat en sèries com ‘7 vidas’ i ‘Narcos’– fa tres temporades que està ficat a la pell de Juan Carrasco, un polític menyspreable i patètic que provoca el rebuig i la compassió a parts iguals. En la tercera part, ‘Venga Juan’ (HBO Max l’acaba d’estrenar), que ve precedida per l’èxit de ‘Vota Juan’ i ‘Vamos Juan’, i un Ondas encara calentó, apareix com un triomfador. I amb cabells. Però aviat caurà en desgràcia. A l’actor, en canvi, aquesta sèrie només li dona alegries.

No és el primer premi que reben, però els acaben de donar un Ondas. 

Li han donat un premi a una sèrie, que si la gent ho sabés, és petita, amb molta ambició i amb la intenció de tractar la comèdia des d’un punt de vista més, amb tota la sàtira i tot. I al donar-nos un Ondas vam pensar: ¡que bé!, ¡hi ha gent a qui li agradem! Això està molt bé.

¿En aquesta tercera temporada continua estimant Juan Carrasco, malgrat ser un ésser tan menyspreable?

Estem molt contents, perquè hi ha una part molt fosca, més dramàtica, més trista. Juan Carrasco està molt sol, però necessita recolzament, perquè si no, faria una barbaritat. L’estimem perquè hi empatitzem plenament, perquè l’entenem, perquè l’hem defensat durant tres temporades difícils. I és que hem lluitat per fer-les. Si ens deien que ho féssim més ràpid, ho fèiem; amb el mateix pressupost, doncs també. Ens era igual. I és que estem enamorats d’aquest projecte. Que els premis arribin ara i que una plataforma com HBO Max l’estigui emetent en molts països... ¡ai, quina alegria! A veure si els agrada per allà fora.

HBO Max, com HBO, aposta per productes de qualitat. Amb la qual cosa formar part del seu catàleg ha d’animar.

Sí. Que hi hagi Larry Davis amb ‘Curb Your Enthusiasm’ i que la gent s’equivoqui i ens vegi a nosaltres, dius: «¡Ai, quina alegria!». Tot i que després vagin corrent a veure’l a ell.

Si s’equivoquen, potser no se’n van. Perquè ‘Venga Juan’ enganxa.

¡Ai, Déu meu! Però, sí; estem molt orgullosos d’aquesta temporada.

En el rodatge de ‘Vamos Juan’ deia que al·lucinava amb les coses que deia el seu personatge. ¿Segueix amb aquesta amoralitat i desvergonyiment?

Sí, a sobre tota la temporada és un compte enrere. Està desesperat perquè no el condemnin, no el culpin. A més, sabem des del principi que hi va haver un problema a Logronyo, quan ell era alcalde. Un assumpte que l’esquitxa, perquè hi ha un J. Carrasco, i «no sé qui és aquest senyor de qui vostè em parla». Però surt en uns papers. Sabem que hi està implicat, que la justícia li va al darrere. És una temporada molt d’intentar solucionar una cosa que és insolucionable. Ens agrada molt aquesta caiguda a l’infern de Juan Carrasco, i acompanyar-lo. 

El ritme que li han imprès aquesta vegada és de ‘thriller’.

Ho hem intentat. Volíem una temporada no només estimant el seu personatge, la seva família –que ja no en té– i els seus amics. Ens venia de gust donar-li pas també als altres personatges i, sobretot, afegir aquest ritme de ‘thriller’, de compte enrere, que cada dia apareix un problema... 

Tres premios ayer para VENGA JUAN en el @festivalmeria. Contentos de que un "chorizo-thriller" triunfe en la tierra del "espagueti-western".https://t.co/Jeej6GPbQO

— Juan Carrasco (@soyjuancarrasco) 28 de noviembre de 2021

Al principi apareix com un triomfador. I resulta més antipàtic.

Això ens passa en la vida real. El concepte d’èxit sempre va implicat una espècie de problema o tara. És millor que quan tinguis èxit diguis: «Però tinc problemes». Llavors, se’t perdona una mica. Als grans triomfadors d’aquest país sempre se’ls ha fet un examen més exigent que als lladres, per exemple. Sí que volíem posar Juan Carrasco a la pica, perquè tots veiessin que era culpable. I el volíem fer caure des d’un punt molt alt. I res millor que posar-lo en unes portes giratòries, en una empresa de gas. 

¡Que actual que resulta!

¡I això ho estàvem escrivint fa un any! ¡Quina meravella que això ens passés fa un munt de temps i ara sigui una cosa tan actual! 

Els acabarà passant com als guionistes de ‘Los Simpson’, que prediuen coses. 

El ‘community manager’ de la pàgina de Juan Carrasco està posant tota l’estona coses com: «Això ja va passar a Juan Carrasco».

El seu passat a Logronyo torna a ell. No es deslliura de la corrupció. El mateix que li passa a aquest país.

A més, jo crec que va a més. Hi ha molt jutges, advocats, fiscals, imputats, que estan intentant que no se sàpiga tot el que s’hauria de saber. Als espanyols ens és molt difícil sortir al carrer tots junts a defensar alguna cosa, però per aquestes circumstàncies, hauríem d’estar tots acampant. Perquè és terrible el que està passant en molts sentits a Espanya. La corrupció és una xacra. Si sabéssim realment el que hi ha en tots aquests papers classificats que volen treure de vegades i els acaben cremant... Tenim dret a saber-ho per aprendre dels nostres errors. Si no tornem al passat per arreglar-ho, ho repetirem ràpidament.

Tornem amb Juan Carrasco. Està sol: la família passa d’ell i la Macarena, la seva directora de comunicació, té una nova vida. 

Hi ha un component clàssic. Quan parles de Juan Carrasco no pots parlar de clàssics com ‘La vida es sueño’ o Timó d’Atenes, de Shakespeare. Però és el gran perdedor que viu una vida mentidera i li explota tot a la cara. I durant un temps es permet viure com un ministre i com un rei havent fet les coses malament. Quan aquell passat torna, se li posa al davant. És un tema com el d’Èdip, que s’arrenca els ulls. Un tema que s’ha tractat al teatre i en el cine durant anys. Ens venia de gust fer, com és la tercera, una temporada més seriosa, més fosca, més negra. Portant el nostre heroi, que evidentment és patètic, ridícul i menyspreable, de bracet d’un conflicte dramàtic de veritat. Deixar-lo sol i que reflexioni. Si és que aquest home pot reflexionar.

Un pensa que és incapaç d’estimar ningú més que ell i per fi ho fa: els seus 4.000 fol·licles de cabells empeltats a Turquia. Allò dels cabells és una obsessió.

(Riu). N’està orgullosíssim. Ell viu una realitat paral·lela, evidentment. Però és una cosa molt estesa a Espanya: un es pensa que per posar-se 4.000 o 5.000 fol·licles de cabells la vida serà meravellosa. I només et canvia una mica el físic. El concepte de persona no canvia gaire. I, a sobre, no li han quedat gaire bé i ha de tornar a Turquia. I això serà un problema. Perquè ho intentarà. És que li falten alguns al clatell. Per a ell això és molt important. 

Això i no acabar a la presó.

Quan l’espectador veu aquesta sorpresa final del segon episodi... Per cert, el mes passat vam veure els dos primers amb públic. No havia vist mai una sèrie amb públic. I quan comproves que la gent ho respira, ho disfruta, riu..., penses: ¡renoi, quina llàstima veure les sèries a casa!

S’haurien de veure al cine.

Sí. M’agradaria anar a Logronyo per posar les tres temporades allà i riure tots una mica. El que passa és que no sé si ja puc tornar a Logronyo. Seria un ‘outsider’.

A ‘Vota Juan’ hi va haver ‘feed-back’ per part dels polítics. ¿Els ha passat amb ‘Vamos Juan’?

En la primera part, quan estàvem rodant i buscàvem que ens assessoressin sobre coses de ministeris, sí que la gent estava reticent per veure que faríem. Tret d’aquell secretari que va dir que això no és una sàtira, sinó que són així, que de vegades darrere no hi ha res. És la gent que maneja els teus diners, les teves lleis i la teva vida... ¡i darrere no hi ha res! De vegades hi ha gent molt intel·ligent que no sap com fer-ho i en d’altres no hi ha cap. Estem treballant per pagar tants impostos i ¿què fan amb els diners? Del meu compte desapareixen, segur. Però puc dormir tranquil.

Quan miri enrere, al final de la seva carrera, ¿guardarà un carinyo especial per aquesta sèrie, en què, a més, ha debutat com a director?

Sobretot perquè amb l’equip que hem format, que és petit, molt treballador i amb moltes idees concretes, farem més coses junts. He conegut unes persones amb qui vull continuar treballant i m’han donat una mica més d’espai. Ha sigut un procés molt bonic. Vaig començar com a actor, alguns d’ells es van entossudir que dirigís un capítol i m’ho he passat molt bé. Ha sigut una lliçó que no la pago a cap escola. Que el director i el ‘showrunner’ et preguntin si faries això o no... és una cosa que no m’ha passat mai. És una gran responsabilitat, però envoltat d’amics em ve de gust.

Ja està embarcat en un altre projecte il·lusionant.

Sí. Som a Galícia amb els germans Coria, els de la sèrie ‘Hierro’. Són fantàstics. Mai havia fet ‘thriller’. Sense bromes ni res. Però vaig decidir arriscar. Mai és tard per començar coses que a un el posen nerviós.

Notícies relacionades

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

La cuina de les gastrosèries de l’estiu

¿Encara es continua posant nerviós?

Sí. Quan alguna cosa em fa por, em dic: això és el que has de fer.