Estrena diumenge, 25
‘La edad de la ira’, una història d’adolescents que han de veure els adults
La sèrie, que estrena Atresplayer diumenge dia 25, posa sobre la taula aspectes com l’homofòbia, el racisme i la violència masclista
La ficció, que barreja ‘thriller’ i drama, comença amb l’assassinat del pare de dos nois, una tragèdia que convida a reflexionar

L’adolescència és una de les etapes més complexes i incompreses de la vida de les persones. I els nois i noies que l’estan passant (i els adults que els envolten) no tenen un manual d’instruccions que els ensenyin com actuar davant els reptes que se’ls presenten. Per si no n’hi hagués prou, la generació actual ha d’aforntar la incongruència que suposa créixer animada per missatges que parlen de llibertat i igualtat però després s’acaben enfrontant a dircusos i situacions d’odi com l’homofòbia, el racisme i la violència masclista, que estan experimentant un perillós repunt. D’això tracta la novel·la ‘La edad de la ira’, que ara ha agafat forma de minisèrie de quatre capítols que Atresplayer Premium estrena a nivell mundial aquest diumenge 25.
La història que explica, que té ingredients de ‘thriller’ i drama, és la de quatre adolescents que, d’una manera o d’una altra, viuen la situació traumàtica a la qual s’enfronten dos d’ells, Marcos (Manu Ríos) i Ignacio (Carlos Alcaide), uns germans que viuen una situació de violència a casa marcada per un pare autoritari i que acaba desembocant en l’assassinat que perpetra un dels fills, Marcos, contra el seu pare. També parla la de la relació sentimental i sexual a tres que aquest jove estableix amb dos companys de l’institut, Sandra (Amaia Aberasturi) i Raúl (Daniel Ibáñez), incompresa pel seu entorn. «La part policíaca buscar descobrir si el va assassinar ell, però planteja si tots som culpables de la violència que hi ha al voltant. També l’amistat és clau, una de les grans pulsions de l’adolescència i tant de bo de la societat», apunta Nando López, autor de la novel·la homònima, que va quedar finalista als premis Nadal el 2010 i que ja va per la 15a edició.
La sèrie fuig de la tradicional narració cronològica per abordar la història segons el punt de vista dels quatre –cada un protagonitza un capítol– per mostrar les múltiples facetes dels adolescents. Una estructura polifònica que guarda l’essència i la mateixa cruesa i poesia de la novel·la, escrita per López quan encara era professor a partir d’experiències recollides per ell i pels seus companys a l’institut on impartia classes. La diferència és que en la novel·la la història s’explica des del punt de vista dels docents, mentre que en la sèrie, igual que en l’obra de teatre que va adaptar López, es dona el protagonisme als adolescents. S’hi uneix també algun adult, com el professor, Álvaro, interpretat per Eloy Azorín, amb qui es vol «rendir homenatge als qui creuen en l’educació com una manera de construir el futur», segons apunta López.
Malgrat que en aquests anys la novel·la ha corregut per instituts com a lectura recomanada i en forma de tallers, l’autor, que s’ha implicat molt en la ficció –una producció d’Atresmedia TV en col·laboració amb Big Band Media (The Mediapro Studio) i Masficción, dirigida per Jesús Rodrigo– assessorant i supervisant els guions de Juanma Ruiz Córdoba i Lucía Carballal, la seva intenció no és conscienciar, sinó «provocar diàleg» i generar debat. Pels joves actors, donar vida a uns personatges que son coneguts per tants adolescents és un repte que assumeixen amb responsabilitat. «Espero que la gent que hagi llegit la novel·la no quedi decebuda. Perquè de vegades passa, quan d’un llibre es fa una pel·lícula. Jo m’he esforçat molt perquè no passi», diu Aberasturi, que recorda que la sèrie no és del tot fidel a la novel·la i que s’ha actualitzat.
«Jo no coneixia la novel·la abans de presentar-me al càsting», confessa Ríos, «però després, quan es va anunciar a les xarxes que se’n faria la sèrie, vaig veure l’impacte que tenia. No sabia que havia tingut tant èxit entre els adolescents», reconeix l’actor i ‘influencer’. I confessa: «Sentim la responsabilitat d’estar a l’altura i portar a la sèrie els valors que apareixen al llibre. Perquè la gent hi reflexioni». Un desig que comparteix Daniel Ibáñez. «Jo crec que la gent s’emocionarà molt amb el que veurà i això és important perquè arribi el que es vol transmetre [...]. Els adolescents i els adults faran ‘click’ amb aquesta sèrie però no seran conscients del que se’ls està ensenyant, això és molt més efectiu», afirma. «Té un pòsit d’urgència per cridar a la reflexió. Que cadascú faci introspecció, perquè en aquesta societat queda molt per resoldre», conclou Alcaide.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- MONEDES DIGITALS El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit
- Relacions Govern-ERC Illa i Junqueras es reuneixen per primera vegada i donen aire a la legislatura a Catalunya
- Alto el foc a Gaza Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»