PREN-T’HO EN SÈRIE

‘Anatomía de un escándalo’: la nova gran aposta de Netflix, explicada per l’autora del llibre original

  • Parlem amb l’escriptora Sarah Vaughan sobre el seu famós ‘best-seller’ i la luxosa adaptació en forma de minisèrie que Netflix estrena aquest divendres, dia 15

‘Anatomía de un escándalo’: la nova gran aposta de Netflix, explicada per l’autora del llibre original

Netflix

4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sarah Vaughan va escriure ficció de petita, però quan va arribar a la pubertat va sentir que la seva imaginació s’evaporava. I no ho va tornar a intentar fins a la setmana que va fer 40 anys. «Vaig haver de deixar el meu lloc de periodista el 2008 per problemes en el meu segon embaràs», ens explica l’escriptora per videotrucada. «Durant un temps vaig ser ‘freelance’, però odiava ser-ho. Al final vaig arribar a un acord amb el meu marit: ell em mantindria mentre jo escrivia una novel·la i trobava editor en el termini màxim d’un any». 

De l’acord va sorgir una novel·la (publicada) sobre la maternitat i l’absurda recerca de la perfecció, ‘El arte del pastel perfecto’; i, tot seguit, l’aquí inèdita però molt venuda a França, ‘The farm at the edge of the world’. Però la nostra entrevistada no va saber realment que anava en la direcció correcta fins a l’èxit internacional d’‘Anatomía de un escándalo’ (Roca Editorial), fosc ‘thriller’ judicial en què va invertir tot l’après durant els seus anys com a corresponsal política per a ‘The Guardian’. Divendres, dia 15, s’estrena a Netflix la seva adaptació a minisèrie, amb el ‘hitmaker’ David E. Kelley (‘Big little lies’, ‘The undoing’) com a desenvolupador. 

Michelle Dockery (Lady Mary Crawley, de ‘Downton Abbey’) s’ha agenciat el que Vaughan considera «el millor personatge» que ha escrit: Kate Woodcraft, experimentada jurista, altament especialitzada en l’enjudiciament de delictes sexuals, que exerceix com a fiscal en el cas contra James Whitehouse (Rupert Friend, de ‘Homeland’), secretari d’estat del Govern britànic i amic íntim del primer ministre. Whitehouse està acusat de violar la seva investigadora parlamentària Olivia Lytton (Naomi Scott), la que havia sigut, d’altra banda, la seva enamorada amant durant cinc mesos. Sienna Miller brilla com mai (o, en realitat, com gairebé sempre) en el paper de la dona de l’home posat en entredit, ¿amb o sense tot el motiu? 

La inspiració de Boris Johnson 

La inspiració de Boris Johnson Tot i que llegint el llibre i veient la sèrie es pugui pensar en aquesta era daurada del ‘thriller’ legal i/o eròtic que van ser els noranta, la inspiració principal d’aquesta trama va ser la realitat. I el somni. Vaughan s’explica: «En realitat no havia llegit ‘thrillers’ legals. Com que he sigut periodista, sempre m’inspiren les notícies. Va ser molt important una columna del ‘Telegraph’ sobre un futbolista d’aquí [Ched Evans] a qui havien declarat innocent després d’haver sigut condemnat a presó per la violació d’una noia de 19 anys. La columnista Allison Pearson recordava haver sentit unes noies dient que si la violada va anar a la seva habitació de l’hotel no esperava que jugaria a l’Scrabble. I vaig pensar en com les dones jutgen la sexualitat d’altres dones. Aquella nit vaig somiar els elements de la trama».

Una altra gran inspiració va ser Boris Johnson, a qui havia entrevistat el 2004 sobre el seu afer amb Petronella Wyatt. Per mentir sobre aquell embolic (i no pel fet de tenir-lo) va ser acomiadat de l’executiva conservadora. «En aquell moment –explica Vaughan– jo tenia 32 anys i crec que era encara una mica ingènua. Quan vaig parlar amb Johnson em va impactar que no se sentís compungit per haver mentit; que no tingués cap remordiment, i més encara sent una figura tan pública». 

El seu paper en la sèrie

El seu paper en la sèrieVaughan descriu ‘Anatomía de un escándalo’ com una història d’«abús de poder, consentiment i violació, sense oblidar el privilegi». És també una història, sobretot, de dones, una cosa que va portar les productores Bruna Papandrea (‘Big little lies’) i Liza Chasin (‘María, reina de Escocia’) a lluitar ferotgement per l’adaptació. «Va acabar sent una sèrie de dones. S.J. Clarkson [‘Succession’] havia llegit el llibre i s’hi va oferir com a directora. David [E. Kelley] té una gran experiència, però [la codesenvolupadora] Melissa James Gibson, que havia treballat a ‘House of cards’, va ajudar molt amb la part política».

Notícies relacionades

La mateixa autora exerceix com a productora executiva i va tenir l’oportunitat d’«oferir notes sobre possibles variacions en molts aspectes. Ells tenien la decisió final en tot, però vaig sentir que se m’escoltava i que els meus comentaris es tenien en compte». Potser en part per aquesta experiència positiva, les mateixes productores han aconseguit els drets de ‘Reputation’ –el cinquè llibre de Vaughan, acabat de publicar– per preparar una nova sèrie. 

D’altra banda, la productora Roughcut TV (‘Stath lets flats’) prepara una sèrie a partir del quart, ‘Pequeños desastres’, reflexió sobre maternitat i ansietat postnatal a través del prisma del ‘thriller’ psicològic; ‘mum noir’ no tan lluny d’‘En jardín del ogro’ de Leïla Slimani o ‘L’instint’ d’Ashley Audrain. Amb ‘Anatomía de un escándalo’, el regnat televisiu de Vaughan acaba de començar.

Temes:

Sèries