‘The staircase’: el ‘cas de l’escala’, ara com a luxosa ficció

Per exemple, faltava un motiu clar perquè l’escriptor Michael Peterson matés la seva dona. La policia i el fiscal del districte van creure trobar-lo en la bisexualitat del sospitós, que havia contactat secretament amb un prostitut i guardava porno gai al seu ordinador. ¿Va descobrir Kathleen la veritat sobre el seu marit i va arribar la tempesta? Segons Michael, ella coneixia aquesta veritat de sobres. Tampoc hi havia proves concloents que indiquessin el contrari. 

El cas és un cúmul d’incerteses, per no dir girs improbables, que no revelarem aquí per si algú arriba a la nova ‘The staircase’ sense coneixement previ del cas de Michael Peterson. Després de divuit episodis de documental, arriba ara (HBO Max, des de divendres, dia 6) la versió dramatitzada del cas, immersió estilitzada i torbadora en el malson d’una extensa família de Carolina del Nord. 

Cocreadors de prestigi

Cocreadors de prestigiEl més senzill davant la notícia d’una estrena així és a dir: «Oh, d’acord, seguim amb la falta d’idees. Al cap i a la fi, aquest crim és tan famós que és com una marca». Després saps qui està darrere del projecte i mesures les teves paraules. El brillant director Antonio Campos, expert explorador de les ambigüitats del mal en pel·lícules com ‘Simon Killer i ‘El diablo a todas horas’, va començar a pensar en ‘The staircase’ el 2008, i ha aconseguit fer-la realitat en aliança amb la co-showrunner Maggie Cohn, productora de la memorable ‘El asesinato de Gianni Versace’.

Sigui com sigui, la pregunta (el dubte) és allà: ¿era necessària aquesta sèrie, donat com és d’exhaustiu el treball de De Lestrade? Segons ens explica el mateix Campos, «per molt que poguessis extreure d’aquest treball documental, quedaven molts aspectes per explorar. De fet, el més difícil no va ser trobar nova inspiració, sinó decidir què incloure i què no». A la seva companya Cohn li interessava, sobretot, «entendre Kathleen Peterson: ¿qui és ella?». Entenent Kathleen (increïble Toni Collette en la sèrie), «entens millor tots els personatges de la història». D’altra banda, la ficció els donava llibertat per arribar on no va arribar el documental. «Expliquem –explica Cohn– tot el que va passar abans que arribés l’equip d’aquella sèrie. I també ens preguntem què passava quan aquestes càmeres se n’anaven».

Si els preguntes com es van plantejar destacar entre la sobreoferta ‘true crime’, són bastant tallants: «Ni ens ho plantegem», diu Campos. «Simplement, ens centrem a explicar la història que volíem explicar. Per exemple, vam emditar molt sobre els procediments [de la investigació]. ¿Quins volíem mostrar? ¿Quins no? Els que ens interessaven tenien un component humà; estaven relacionats amb la família i les dinàmiques personals. Al centrar-nos en això i no tant en les proves, o el que la gent considera proves, vam marcar distàncies respecte a altres sèries similars». Cohn: «Vam utilitzar el ‘true crime’ com a punt de partida per anar al drama familiar. Un crim no és només una víctima i un culpable. Passa a una família». 

Inquietant Colin Firth

Inquietant Colin FirthCampos ens introdueix en aquest malson familiar sense gaires miraments: ‘The staircase’ arrenca amb un impressionant pla seqüència que detalla, en temps real, com un dels fills de la família, Todd (Patrick Schwarzenegger), va tornar a casa disposat a fondre’s amb el coixí després d’una nit de festa i es va trobar amb una escena tràgica. Campos: «Semblava la manera correcta d’introduir l’espectador en la història. Capbussar-lo en l’experiència d’aquella nit. Ja en el guió apareixia l’esquema de pla seqüència. Curiosament, durant molt temps vam creure que utilitzaríem la cinquena o sisena presa, però un mes abans ens vam adonar que la nostra favorita era la primera». 

Notícies relacionades

Netflix, HBO, Disney+, Movistar, Amazon...: les 10 sèries d’estrena del maig que no et pots perdre

Les sèries clau per a la setmana del 9 de maig

En el paper de Michael Peterson, creíblemente desesperat, trobem un Colin Firth disposat a desdibuixar el seu habitual aire d’afabilitat. «Per a nosaltres era un avantatge tenir un actor de presència agradable –explica Campos–. Per la meva experiència, si vols crear un personatge complicat, és més interessant que l’espectador tingui d’entrada bons sentiments cap a ell. Per a mi era apassionant tenir algú com Firth fent de Peterson». 

Campos diu sentir-se satisfet amb les conclusions finals, tot i que no siguin, ni de lluny, clares i explicatives. «És que tampoc volíem solucionar el cas –diu Cohn–. De fet, hi va haver un moment en què vam creure haver-ho resolt i tampoc és que ho celebréssim». Campos: «Quan fas un puzle, el menys interessant és acabar-lo, tenir el puzle davant. El millor és la recerca, les preguntes.»