¿Com es trien les cançons que sonen (i arrasen) en les sèries?

Si ara escoltem ‘Running up that hill’ a l’entrar a una farmàcia, és gràcies a Nora Felder, supervisora musical de ‘Stranger things’, que va anar a parar al clàssic de Kate Bush de 1985 quan els Duffer Brothers, creadors de la sèrie, la van instar a buscar un tema que reflectís els «complexos sentiments» del personatge de Max (Sadie Sink). Al principi d’aquesta quarta temporada, l’adolescent (sobre)vivia traumatitzada per la mort del seu germanastre Billy; tenia problemes per dormir i patia malsons terribles quan ho feia. «De seguida vaig veure una connexió entre els seus acords profunds i les dificultats emocionals de Max, i com més temps passava la cançó a la meva consciència, més sentit hi veia», ha dit Felder en una entrevista amb ‘Variety’ per justificar l’elecció.  

 

Una feina amb doble cara

Una feina amb doble caraAntiga vicepresidenta de producció per al productor Phil Ramone, Felder ha sigut nominada tres vegades als Emmy (sempre gràcies a ‘Stranger things’) en la categoria de millor supervisió musical, curiosament fundada només fa cinc anys, malgrat la importància de l’ofici per a l’eficàcia emocional d’una sèrie. És un feina amb doble cara: una de romàntica i artística, i una altra d’una mica més prosaica i cansada. 

La bonica consisteix, així és, a triar les cançons que sonaran. De vegades els directors, o ‘showrunners’ o guionistes, ho tenen clar des del principi i no donen el seu braç a tòrcer. Altres vegades no saben per on tirar o poden fer-ho millor. Steve Blackman, guionista en cap de ‘The Umbrella Academy’, ens comentava durant una entrevista recent com de content estava per tenir al seu costat Jen Malone, que sabia proposar-li les cançons perfectes quan ell només havia arribat a les acceptables. Malone, «publicista rock passada a professora de ioga passada a supervisora musical», com es presenta a Twitter, és una de les grans: el seu currículum recent inclou ‘Euphoria’ (feina dura, atès l’afany del creador, Sam Levinson, per punxar tants temes com Scorsese i Tarantino), ‘Atlanta’ i ‘Yellowjackets’. 

La segona part de la feina, la menys agraïda, la que més temps porta: aconseguir que aquestes cançons puguin sonar a la sèrie. Segons ens explicava Maggie Phillips (gran supervisora d’‘El conte de la serventa’, ‘Normal people’, ‘The dropout’ i un llarg etcètera), això «suposa el 80% de la feina, i no és divertit. És d’allò més avorrit. Suposa lidiar amb pressupostos, paperassa, etcètera». Phillips va patir especialment amb la primera temporada de ‘Homecoming’, en la qual el director Sam Esmail va tenir la brillant però complicada idea de reutilitzar bandes sonores originals d’un grapat de ‘thrillers’ paranoics dels setanta (‘Klute’, ‘El último testigo’, etcètera) i clàssics de John Carpenter. 

En una entrevista recent amb ‘W’, Malone recordava la seva aventura per llicenciar el clàssic ‘Fever’ en la poc coneguda versió de Sharon Cash. Sam Levinson volia que sonés en l’històric cinquè episodi de la segona temporada d’‘Euphoria’, i en concret, quan Rue (Zendaya) entra en una casa a robar. «Era una gravació obscura d’un segell que només va existir entre 1967 i 1970», recordava la supervisora. El següent va ser investigar a la web Discogs sobre qui va fundar el segell; donar amb el seu obituari i localitzar el nom d’una filla; comparar una foto de la susdita a Google i Facebook, i recórrer a les Pàgines Grogues per trobar el telèfon correcte. 

Selectors de llegenda

Selectors de llegendaLes esmentades Phillips i Malone no són les únics superestrelles del sector. Una de clàssica és Alexandra Patsavas, que durant els dosmil va contribuir a la popularització de l’indie rock amb les seves seleccions per a ‘O.C.’ i que en la dècada següent va tenir la beneïda indie d’utilitzar només música de Frank Ocean per a un capítol de ‘Gossip girl’. En el terreny ‘young adult’ no hem d’oblidar Chris Mollere, que s’ha encarregat dels universos ‘Crónicas vampírica’ i ‘Pequeñas mentirosas’, entre moltes altres sèries. 

Un altre gran nom, Randall Poster, acumula crèdits increïbles tant en cine com a televisió. És mà dreta de Wes Anderson, però també un habitual de Martin Scorsese i Antonio Campos, amb qui acaba de treballar a ‘The staircase’, triant, a més, cançons no utilitzades gaires vegades. La primera: ‘The emperor’s new clothes’, de Sinéad O’Connor. No serà l’última vegada que llegiran ‘Sinéad’ en aquest article.

Altres rescats emocionals 

Notícies relacionades

‘Stranger things’ revifa el culte a Metallica amb ‘Master of puppets’

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

Altres rescats emocionals Els casos de ‘Running up that hill’ i ‘Master of puppets’ són versions extremes d’un fenomen bastant habitual. ‘Red right hand’, el clàssic de Nick Cave and the Bad Seeds de 1994, va entrar a les llistes del Regne Unit vint-i-tres anys després gràcies a ‘Peaky Blinders’, i aquest mateix any, coincidint amb el final de la sèrie, ha estat al Top 40 hongarès. ‘Glee’ va donar a l’himne AOR ‘Don’t stop believin’’, de Journey, la nova vida que no li va donar el final de ‘Los Soprano’. Del mateix grup, Felder ha portat ‘Separate ways’ (abans part de ‘TRON: Legacy’) a ‘Stranger things’, en una versió remesclada i actualitzada, això sí.

Altres grans rescats (emocionals) recents: ‘Drink before the war’, tema de Sinéad O’Connor de 1987, va acumular ‘streams’ i descàrregues després que Cal (Eric Dane) i Cassie (Sydney Sweeney) l’escoltessin en escenes de tristesa èbria. Sense sortir d’‘Euphoria’: va ser sonar el ‘Right down the line’ de Gerry Rafferty en el tràiler de la seva segona temporada (després, també va sonar en la mateixa sèrie) i que una legió de ‘zoomers’ s’aficionés al yacht rock. I sense deixar aquesta sèrie ni el glamur adult, ‘Dirty work’, de Steely Dan, va ser ‘trending song’ a TikTok després de sonar en el debut de la seva segona temporada. La televisió com a font de nous/vells estímuls pop.