‘Por mandato del cielo’: doble assassinat en una família mormona

«S’ha vessat més sang en nom de Déu que per qualsevol altra raó. Si hi ha un crim religiós, hauríem de fer un ‘thriller true crime’, hauríem d’investigar per què passa una cosa així i intentar que no es repeteixi», ens explica per videotrucada el guionista Dustin Lance Black, guanyador de l’Oscar el 2009 pel seu treball a ‘Em dic Harvey Milk’.  

El crim religiós a què es refereix va passar a American Fork, Utah, el 1984. La mormona Brenda Lafferty i la seva filla Erica, de quinze mesos, van ser assassinades en mans de dos cunyats de la primera, fonamentalistes que van assegurar haver actuat per ordre de Déu, en una pràctica de l’anomenada ‘expiació amb sang’, discutida doctrina que l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies nega des de finals del XIX. La Brenda havia estat parlant malament de la poligàmia i altres pràctiques defensades pels seus assassins, Ron i Dan Lafferty, durant el seu tomb al fonamentalisme. 

D’aquell cas va sorgir el 2003 un llibre de periodisme d’investigació, ‘Obedeceré a Dios’, firmat per Jon Krakauer, abans autor del famós ‘Cap a terres salvatges’. Black va buscar allà respostes a la fe de la seva infància. «Jo mateix vaig créixer com a mormó, devot mormó, amb una mare soltera que anava a l’església sis dies a la setmana –ens explica–. Quan la violència va arribar a casa [en mans del seu padrastre], em va sorprendre l’actitud dels nostres líders religiosos. Vaig començar a preguntar-me per què les dones eren tractades com a éssers inferiors. I el que vaig descobrir és que l’Església mormona, sobretot en aquella època, no volia que ningú fes preguntes».

«M’encantava l’església on vaig créixer –aclareix–. M’agradava el seu interès en la família i la comunitat, a fer el bé per al teu veí. Però només obeir, sense poder fer preguntes... Seguir les velles regles dels textos religiosos posa gent en risc. Sobretot les dones, però també gent com jo», diu l’obertament gai Black sobre una Església que no accepta les relacions homosexuals. 

Black es va proposar explorar la seva complicada relació amb la fe mormona en algun projecte. Ho va poder fer ja, en certa manera, com a guionista de ‘Big love’, la sèrie d’HBO amb Bill Paxton com a patriarca d’una família fonamentalista mormona que practica la poligàmia. El revers més o menys lleuger de la fosca Por mandato del cielo’‘ (Disney+, dimecres, dia 27), adaptació del llibre de Krakauer que està en construcció des de fa 11 anys.

La pel·lícula que mai va ser 

La pel·lícula que mai va ser En aquell moment, el 2011, havia de ser ser un llarg dirigit per Ron Howard. Però Black va acabar entenent que seria difícil encaixar en dues hores la complexa narrativa dual del llibre: «D’una banda, explica els esdeveniments dels vuitanta, però, de l’altra, també viatja al XIX per explicar la concepció de l’Església. La idea era que el lector entengués com les primeres regles d’aquesta fe van poder conduir a una matança el 1984. Em semblava important aconseguir el mateix, però en una pel·lícula no tenia temps per a tot això. Espero que el meu cas sigui una lliçó per a altres guionistes: no passa res si fracasses; no passa res si t’equivoques sense parar. Per mi un bon guionista és el que segueix endavant tot i que alguna cosa no funcioni. Com passava amb aquesta pel·lícula».

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

Quan es va presentar l’opció de fer-ne una minisèrie (i així comptar amb sis, set o vuit hores en lloc de dos), Black no va deixar de complicar-se la vida. «Ara em feia falta una tercera història. En altres paraules, una perspectiva que ajudés el públic a endinsar-se en el món». Allà va començar la part d’invenció: en la història real no apareixien Jeb Pyre (Andrew Garfield) ni Bill Taba (Gil Birmingham), detectius de policia de visions diferents, mormó ‘mainstream’ el primer, aliè a aquesta fe el segon. «Aquesta doble visió interna/externa serviria a l’espectador per entendre la història. A través d’ells, la gent podia enganxar-se a la història, voler saber no només qui ho va fer, sinó per què i com se’l pot trobar abans que més gent acabi com la Brenda i l’Erica». En el paper de la primera, Daisy Edgar-Jones, revelació de ‘Normal people’, ofereix una altra interpretació perfectament devastadora.  

Enmig d’una allau de projectes ‘true crime’, documentals o ficcionalitzats, o a mig camí entre les dues coses, ‘Por mandato del cielo’, de Disney+, destaca, segons Black, pel seu èmfasi en la indagació psicològica. «Soc generalment fan d’aquestes històries, però sovint tot es limita a saber qui va fer alguna cosa. A mi m’interessa molt més el perquè. Arribar al fons d’aquesta qüestió és instructiu. I també pot resultar estremidor. Perquè t’adones que, al final, els crims més terribles poden passar en qualsevol lloc, no només a les ciutats d’altra gent».