Conflictes d’un creador
Neil Gaiman i les sèries: una relació tumultuosa
Repassem els complicats llaços de l’escriptor amb la televisió per celebrar l’esperada estrena de ‘Sandman’
«Gaiman, un jove intel·ligent, segur de si mateix i amb un pla en ment, va perfeccionar i va promoure la seva marca mentre molts de nosaltres estàvem gastant-nos els diners en alcohol i drogues i comportant-nos com si sempre hagués sigut així, així de fàcil», recordava un altre gran guionista de còmics, Grant Morrison, en el seu recomanable assaig-biografia ‘Supergods: herois, mites i històries del còmic’.
Sens dubte, Gaiman va saber aprofitar el momentum de ‘Sandman’ per llançar tentacles en múltiples direccions, entre les quals la televisió. A la tardor de 1996, només uns mesos després de tancar el seu còmic més famós, estrenava a la BBC Two ‘Neverwhere’, fantasia urbana cocreada per ell mateix que, segons va explicar, era millor en la seva imaginació.
Era només el començament de la seva llarga i prou tumultuosa relació amb les sèries. Entre les alegries, haver sigut un dels pocs guionistes a qui J. Michael Straczynski va confiar un capítol de ‘Babylon 5’ (‘El día de los muertos’), o poder fer plenament al seu aire un curt (‘Statuesque’) per a la sèrie ‘10 minutes tales’. Entre els traumes, que després d’escriure un episodi premiadíssim de ‘Doctor Who’ (‘La mujer del Doctor’, del 2011), va acabar embolicat en un de massacradíssim (‘Pesadilla plateada’, del 2013).
Notícies relacionadesAquella mala experiència va allunyar durant un temps Gaiman de l’escriptura i creació televisiva. Només observava des de la distància com d’altres adaptaven les seves obres per ell. Fox va estrenar el 2016 ‘Lucifer’, en la qual el personatge creat per a ‘Sandman’ s’aliava amb la policia per resoldre crims. Aquell mateix any, Sky Arts va estrenar ‘Historias probables de Neil Gaiman’, adaptació de quatre històries seves amb la direcció d’Iain Forsyth i Jane Pollard, el duo de ‘20.000 dies a la Terra’. Els seus acostaments al terror corporal (‘Cuerpos extraños’), el gore (‘Alimentadores y alimentados’), la història de fantasmes (‘Hora de cierre’) i el ‘softcore’ (‘En busca de la chica’) van resultar massa ambigus per ser un gran èxit. Tampoc va durar el que s’esperava l’adaptació de Starz d’‘American gods’, en la qual Gaiman sí que va participar com a productor, tot i que segons ha explicat les seves aportacions es van ignorar sistemàticament.
Adaptar Gaiman és difícil, en part perquè les seves exuberants visions requereixen un desemborsament important: per això la BBC va demanar ajuda a Amazon per aixecar ‘Good omens’, la sèrie basada en el llibre apocalíptic de Gaiman i el no menys gran Terry Pratchett, que poc abans de morir va demanar al seu col·lega que s’encarregués d’adaptar-lo. La segona temporada hauria d’arribar en els pròxims mesos, si tot surt bé. 2022, any (especialment) Gaiman.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia