‘El Senyor dels Anells: els anells del poder’: l’esperada sèrie-esdeveniment, explicada pels seus protagonistes

Tot i que el gegant de la compra ‘online’ no ha confirmat cap pressupost, el Govern de Nova Zelanda, on es va rodar la primera temporada, seguint la ruta marcada per Peter Jackson en la seva adaptació fílmica de fa dues dècades, ha situat en 462 milions de dòlars el desemborsament per aquests vuit episodis. La bona notícia: d’acord amb els dos primers, dirigits per J. A. Bayona, cada un d’aquests dòlars quedarà reflectit a la pantalla. Parlem d’un altre pas de gegant, després de l’esmentada ‘Joc de trons’ o, fa una mica menys, ‘Fundación’, en la redefinició del grau d’espectacle visual i ambició narrativa que podem esperar a la televisió. 

Immersió en la Segona Edat 

Immersió en la Segona Edat D’entre les moltes idees de sèrie escoltades, Amazon es va quedar, curiosament, amb la de dos guionistes sense cap crèdit anterior en la Internet Movie Database: J.D. Payne i Patrick McKay, antics col·laboradors de J. J. Abrams en una versió cancel·lada d’‘Star Trek 4’. La seva proposta consistia, en essència, a convertir els cinc minuts de pròleg de ‘La Germandat de l’Anell’ en 50 hores de sèrie: una immersió en l’anomenada Segona Edat del Sol de la Terra Mitjana, quan es van forjar els anells del poder, va emergir el malvat Sauron, va caure l’illa-regne de Númenor i els elfs i els homes van unir forces contra Sauron en la Guerra de l’Última Aliança. 

Fins i tot Peter Jackson va estar a punt d’involucrar-s’hi, però no va tornar a saber res d’Amazon després de demanar els dos primers guions, segons va explicar sense problemes ni rancor en el podcast ‘Awards Chatter’ de ‘The Hollywood Reporter’. L’estudi va llançar aquest comunicat en resposta: «A l’aconseguir els drets per a la nostra sèrie, estàvem obligats a fer una sèrie diferent i allunyada de les pel·lícules. Tenim el màxim respecte per Peter Jackson i les pel·lícules d’‘El Senyor dels Anells’ i ens encanta saber que té ganes de veure ‘Els anells del poder’». 

Christopher Tolkien, tercer fill de J. R. R., va odiar les pel·lícules de Jackson: «Van esbudellar el llibre per convertir-lo en una pel·lícula d’acció per a gent d’entre 15 i 25 anys», va declarar a ‘Le Monde’ en una famosa entrevista el 2012. Potser els hereus vius de Tolkien pensin el mateix. Però està clar que als autors d’‘Els anells del poder’, i a Bayona el primer, els encanten. L’època explorada i, en molts casos, les localitzacions visitades poden ser diferents, però l’imaginari i l’exuberància emocional de la sèrie remeten a les trilogies d’‘El Senyor dels Anells’ i ‘El hòbbit’: de totes dues torna John Howe, un dels seus artistes conceptuals, i de la segona la dissenyadora de vestuari Kate Hawley. A més, Howard Shore compon el tema principal d’una banda sonora completada amb versatilitat i mestria per Bear McCreary (‘Outlander’).

Una Galadriel guerrera

Una Galadriel guerreraLa primera temporada d’‘Els anells de poder’ serà una introducció a la Segona Edat i als vells i inèdits herois que la van viure durant alguns anys o, en certs casos, segles. Però s’obre amb un pròleg aclaparador sobre l’edat anterior i els orígens de la guerrera Galadriel de la sèrie (Morfydd Clark), milers d’anys més jove que l’encarnada per Cate Blanchett al cine. En una entrevista exclusiva amb aquest diari, Clark assenyala la Galadriel de Blanchett com a inspiració no només recent: «Sobretot perquè porto des dels 11 anys estudiant la seva interpretació, així com les de la resta del repartiment de les pel·lícules», diu entre rialles. «M’atreia la idea d’explorar el personatge en una època que era lluny de ser la tranquil·la Dama de Lothlórien». Durant la seva preparació tolkieniana va repassar el compendi mitopoètic ‘El Silmaríl·lion’ i fins i tot els ‘Contes inacabats’, obres sobre les quals Amazon no té els drets, però que van servir Clark per submergir-se en «el llenguatge i la màgia de Tolkien, que en realitat té la Terra Mitjana com a personatge principal». 

I parlant de submergir-se: al cap de pocs dies de començar a rodar, la revelació de ‘Saint Maud’ lluitava contra l’element aquàtic en una seqüència de tempesta no tan lluny de ‘Lo imposible’. Per sort, Bayona, recorda Clark, sabia rebaixar «la tensió de les hores interminables» amb petites bromes: «Estàvem mig morts enmig d’aquell tanc d’aigua i a ell no se li va acudir cap altra cosa que posar la música de ‘Titanic’ per ambientar». 

Numenoreans, pilosos i un home caigut del cel 

Numenoreans, pilosos i un home caigut del cel Amb Galadriel tornen altres personatges que potser sonin als lectors i espectadors, però dels que, en realitat, tampoc en sabem tant. És el cas d’Isildur (Maxim Baldry, vist a ‘Years & years’), el mariner numenoreà que va acabar convertint-se en guerrer i tallant-li a Sauron el dit on portava el cobejat Anell Únic. «Sabem en quins moments de la història va estar involucrat», assenyala Baldry, «però no qui és realment, què esmorzava. D’Isildur vaig poder descobrir que era un home vulnerable i bastant divertit. Sabent qui va acabar sent, explorar aquesta part més fràgil em va resultar sorprenent». Isildur va ser vist breument a ‘La Germandat de l’Anell’; més protagonisme va tenir en aquesta primera trilogia, interpretat per Hugo Weaving, el mig elf Elrond, senyor de Rivendel, aquí interpretat per un formidable Robert Aramayo (el jove Eddard Stark de ‘Joc de trons’) com arquitecte i polític en plena ascensió a Lindon.

Tot i que els hòbbits no pinten gaire en la Segona Edat, ens queden els seus ancestres pilosos, igual d’aficionats al ball i l’alegria. L’alegria: un dels diversos elements que converteixen ‘Els anells de poder’ en una sèrie més complementària que competidora de l’amarga ‘La Casa del Dragón’. Sara Zwangobani i Dylan Smith creuen els dits perquè el públic deixi de pensar en hòbbits i aprengui a estimar els seus pilosos, Calèndula i Llarg Brandipeu, per més senyals. Zwangobani: «Les seves circumstàncies són bastant diferents. A la gent, crec, li interessarà conèixer el seu estil de vida, o més ben dit, com s’ho fan per sobreviure». Smith: «Expliquem gairebé una història d’orígens dels hòbbits. Arribar a la idíl·lica vida de la Comarca no va ser senzill, sinó que abans hi va haver molta lluita i resistència». 

Contra descendència díscola, per exemple. En una de les seves habituals excursions per on no hauria d’anar, la seva filla Nori (Markella Kavenagh) i una amiga seva, Poppy (Megan Richards), topen amb un misteriós home caigut a la Terra amb un meteor. Aquest Desconegut (Daniel Weyman) podria ser, segons l’usuari de Reddit a qui es pregunti, des de Sauron fins a una versió primigènia de Gandalf. ¿Pot respondre a aquestes teories sense revelar res en absolut, senyor Weyman? «Només puc dir que m’encanta sentir totes les suposicions. I que és fantàstic haver aconseguit mantenir tants secrets. L’ideal és que la gent descobreixi la veritat a casa, amb els seus amics, en el moment adequat. I no perquè se m’escapi en un ‘junket’», diu entre rialles.

Mirar amb bons ulls l’Altre

Notícies relacionades

‘El senyor dels anells: Els anells de poder’: què se sap de la nova sèrie

Crítica de ‘Solo asesinatos en el edificio (temporada 2)’: purpurina rosa i dolors foscos

Mirar amb bons ulls l’AltreD’altres nous personatges estan encara més allunyats del cànon de Tolkien, que no de l’esperit de la seva obra, en què éssers de diverses procedències treuen la seva millor versió a l’unir-se amb l’objectiu de la justícia. El porto-riqueny Ismael Cruz Córdova (‘The undoing’) és la primera persona de color a interpretar un elf en un projecte lligat a l’escriptor britànic. El seu personatge, Arondir, està enamorat en secret d’una curandera humana, Bronwyn, a qui dona vida una actriu britànica de pares iranians: Nazanin Boniadi, coneguda com la Fara Sherazi de ‘Homeland’. «Estic content de treballar amb uns ‘showrunners’ de ment oberta», diu Cruz Córdova. «Aquesta representació és una cosa per la qual ha lluitat molta gent. Però també ens hem guanyat aquest treball per mèrits i habilitats», recorda. 

Segons l’opinió de Boniadi, aquesta història d’amor prohibit transcendeix la funció emocional per erigir-se com a manifest polític: «La seva relació té a veure amb la curiositat per l’Altre», afirma l’actriu. «Ens agrada creure que mostrar aquesta mena d’unió a la pantalla podria inspirar el món. Tant de bo deixés d’espantar-nos una cosa diferent de nosaltres; trobem unitat, trobem esperança. Xerrem amb gent a qui creiem que no entenem».