¿Qui és Ryan Murphy, el prolífic creador de ‘Dahmer’ i mil sèries més?

En el temps que es tarda a llegir els paràgrafs següents, Ryan Murphy ja haurà ideat i, fins i tot, enviat a producció una nova sèrie. Però és possible que sapiguem poquíssim d’aquest nou projecte fins al mateix dia de l’estrena, o gairebé: l’últim èxit del poderós productor, ‘Dahmer’, es va estrenar quasi per sorpresa el 21 de setembre i continua enfilat al número u global de sèries en la plataforma. 

Això sense ser, en principi, una sèrie per a tothom, sinó una biografia a foc lent de l’anomenat ‘carnisser de Milwaukee’, assassí en sèrie i agressor sexual que entre el 1978 i el 1991 va matar 17 homes i xavals, molts d’ells de color, que de vegades desmembrava i es menjava. Murphy i el seu col·laborador habitual, Ian Brennan, miren de comprendre el monstre, però lluny de cedir-li tots els focus, donen també relleu humà a les seves víctimes, que, de no ser per l’homofòbia i el racisme vigents llavors (i ara), haurien sigut moltes menys.

Amb aquest terrorífic assalt per sorpresa, el creador de fenòmens com ‘Glee’ i ‘American horror story’ s’ha convertit de nou en un nom que està en boca de molts, incloent-hi una crítica televisiva nord-americana que s’ha acostumat a enderrocar les seves produccions de manera misteriosament sistemàtica. I Murphy vol que continuem parlant d’ell tota la tardor: el pròxim dia 13 estrena, també a Netflix, el ‘thriller’ d’invasió domèstica ‘Vigilante’, amb Naomi Watts i Bobby Cannavale, i només sis dies després, almenys als Estats Units, arrenca l’¡onzena! temporada d’American horror story’, de la qual poc se sap més enllà del seu paisatge novaiorquès. 

Un innovador no sempre reconegut

Un innovador no sempre reconegutTot i que regida per una solemnitat amarga, ‘Dahmer’ continua contenint traces de l’humor negre com el carbó que ha caracteritzat Murphy des dels seus inicis, quan va mirar de rebentar la tele ‘mainstream’ des de dins i aportar una sensibilitat ‘queer’ i un sa component satíric a subgèneres establerts, de la sèrie d’institut (‘Popular’, el fenomen ‘Glee’) al drama mèdic (‘Nip/Tuck. A golpe de bisturí’). 

De vegades s’oblida, perquè el seu curs ha sigut irregular, però ‘American horror story’ va ser pionera en diversos sentits: una aposta pel terror gràfic bastant inaudita en el mitjà televisiu i una estructura d’antologia (a raó d’història per temporada) que després seguirien ‘True detective’, ‘Fargo’ o el mateix Murphy amb ‘American crime story’. La primera entrega d’aquesta última, ‘El pueblo contra O. J. Simpson’, va generar tal consens crític i popular que Murphy es va veure amb llibertat per fer qualsevol cosa. 

Sobretot perquè hi havia una companyia disposada a donar-li un xec en blanc, o, per ser precisos, per valor de 300 milions de dòlars. El seu lucratiu acord de cinc anys amb Netflix (2018-2023) va fer córrer rius de tinta i és una possible explicació de per què tants crítics l’odien. ‘El asesinato de Gianni Versace’, clar precedent tonal de ‘Dahmer’, o l’unicorn ‘Pose’, cas pioner de sèrie guionitzada amb alt nombre d’intèrprets trans, encara es van salvar de l’animositat, qui sap si per no formar part de l’envejable acord amb Netflix. 

Encerts i desencerts 

Notícies relacionades

¿Qui era l’Assassí de Milwaukee que inspira ‘Dahmer’, la nova sèrie de Netflix?

Crítica de ‘Dahmer’: retrat d’un assassí amb víctimes al capdavant

Encerts i desencerts «Digues-me ‘camp’», deia Murphy en una entrevista amb ‘Time’ el setembre del 2019. «Digues-me sonat. Digues-me salvatge. Digues-me extrem. Digues-me erràtic. Però no podràs dir de mi que no intento coses». Algunes de més interessants que d’altres, la veritat. A ningú no li hauria d’amargar, tot i que ho va fer, una sàtira política entre Hal Ashby i John Waters (‘The politician’) o una història contrafactual del Hollywood daurat inclusiu que mai no va existir (‘Hollywood’). Però possiblement no feia falta explicar la història d’orígens de la infermera en cap d’‘Alguien voló sobre el nido del cuco’ (‘Ratched’).

¿És ‘Dahmer’ la seva millor sèrie des de ‘Pose’? No exactament: és la seva millor sèrie des de ‘Halston’, amb un imperial Ewan McGregor (els Emmy no es van equivocar) com a dissenyador superestrella i Cocteau Twins sonant en el clímax final. Si ‘Vigilante’ no està a l’altura, no passarà res: té en camí una adaptació d’‘A chorus line’ i sèries sobre el matrimoni de JFK Jr i Carolyn Bessette, les dones favorites (o ‘cignes’) de Truman Capote o la torturada estrella del futbol americà Aaron Hernández, entre d’altres que, segurament, manté mig en secret.