ESPECIAL A DISNEY+
Michael Giacchino, de mestre de les bandes sonores a director de Marvel
Parlem amb el compositor de ‘Perdidos’, Pixar, l’UCM i la saga ‘Missió: Impossible’, que ara debuta en la direcció amb l’especial de Marvel per a Halloween ‘La maldición del hombre lobo’ (Disney+, divendres, dia 7)
De Michael Giacchino coneixíem el seu gairebé inigualable talent per compondre música de cine, televisió i videojocs. Va ser a través d’aquests últims que J. J. Abrams el va descobrir i se’l va emportar a la sèrie ‘Alias’ en el que seria el principi d’una gran relació professional: arribarien després les bandes sonores de ‘Perdidos’, ‘Fringe (Al límite)’ i l’última trilogia cinematogràfica de ‘Star trek’. Gairebé sense adonar-se’n, Giacchino ha deixat la seva empremta (èpica, imaginativa, personal però flexible) en totes les marques i franquícies importants del Hollywood recent, de Pixar (recordem el seu ‘tour de force’ jazz per a ‘Los Increíbles’) a Marvel (començant per ‘Doctor Strange’), de ‘Star wars (Rogue One)’ a ‘Missió: Impossible’ (tercera i quarta entregues). Seu és el so del ‘blockbuster’ contemporani.
El que no sabíem d’ell és que, a més de bandes sonores, volia compondre escenes. El seu pla sempre ha sigut dirigir. «Bé, ho he fet des dels nou anys», ens explica en entrevista per videotrucada. «Quan el meu pare em va donar la seva càmera de 8mm vaig començar a gravar les meves pròpies pel·lícules. I és a tot el que em vaig dedicar quan era jove, des dels nou fins a... En realitat no vaig parar en cap moment. Vaig anar a l’escola de cine [l’Escola d’Arts Visuals de Nova York] i vaig fer tot el que s’ha de fer. Al tenir fills, vaig començar a rodar pel·lícules amb ells. Simplement vaig acabar fent carrera en la música, una cosa que també m’encanta, és clar. I que em va ajudar a aprendre molt sobre com es fan les pel·lícules, sobre com s’explica una història».
De tots els directors amb els quals ha treballat, ¿quin d’ells li ha donat les millors lliçons tècniques? «Tots. De tots n’he après alguna cosa –assegura–. Però va ser increïble treballar amb J. J. Abrams. M’encanta veure com treballa i com de bé interactua amb l’equip. D’altra banda, tens algú com Matt Reeves [amb qui ha col·laborat a ‘Monstruoso’, la saga ‘El planeta dels simis’ i ‘The Batman’], que té una insuperable atenció al detall. No conec ningú tan exigent i que estigui tan atent a cada mil·límetre de la història. Brad Bird [‘Los Increíbles’, ‘Ratatouille’] és un dels millors narradors visuals del món. Pete Docter, també de Pixar, amb qui vaig treballar a ‘Up’ i ‘Del revés’... ¡He tingut els millors mestres! És com si hagués estat assistint a classes magistrals durant vint anys».
Especial, realment especial
Especial, realment especialMentre parlava amb Kevin Feige, president de Marvel Studios, sobre aquesta passió per dirigir, el seu poderós interlocutor li va preguntar quin racó de l’univers de la companyia voldria visitar. Giacchino no s’ho va pensar dues vegades: l’home llop o, més concretament, la seva encarnació dels setanta, Jack Russell. «¿De debò?», va contestar Feige. «¡Sí!», va dir Giacchino. I l’hi va justificar amb aquestes paraules: «És una parcel·la de l’univers Marvel que encara està per explorar. A més, hi ha un grapat de personatges interessants als quals és fàcil agafar carinyo, com Russell. M’encantaven aquells còmics. M’encanten perquè tracten sobre gent amb problemes encara més greus que els que puguem tenir nosaltres, i és important recordar que hi ha gent al món que lluita contra alguna cosa».
Les pel·lícules de monstres parlen, gairebé sempre, de gent que lluita contra ella mateixa. «Són al·legories sobre la humanitat, sobre l’empatia», diu Giacchino. Per això és ‘monster movie’ en tota regla l’encantador especial de 53 minuts ‘La maldición del hombre lobo’ (Disney+, divendres, dia 7), amb Gael García Bernal com a Russell. El personatge és, en principi, un dels caçadors de monstres reunits al temple Bloodstone per plorar el seu mort líder i competir en una cacera que atorgarà a un d’ells el control d’una poderosa relíquia, una arma sobrenatural inigualable. Elsa (Laura Donnelly), filla del mort, ha perdut el seu dret natural després de dècades d’absència, per això ha de competir de forma tan acarnissada com qualsevol altre.
En el seu examen final després de dues dècades de ‘masterclasses’, Giacchino demostra el seu coneixement del cine de terror dels 30 i dels 40 (l’especial està rodat gairebé completament en blanc i negre) i, com alumne avantatjat d’Abrams, es marca una direcció dinàmica i fins i tot virtuosa: aquest pla seqüència amb sang que esquitxa la càmera. «Res hauria sortit igual sense gent del meu equip, com el muntador Jeffrey Ford, amb qui ja portava cinc pel·lícules, ell muntant i jo component [entre elles, ‘Spider-Man: No way home’, la sisena més taquillera de la història]. Sempre s’aprèn amb gent així. Del seu talent i del seu bon humor», diu un Giacchino no poc afable.
