‘The Crown’: la temporada més tensa, defensada pels seus protagonistes 

Tota temporada de ‘The Crown’, l’aclamada sèrie de Peter Morgan que ficcionaliza el regnat d’Isabel II, ha sigut observada amb lupa i escepticisme pels partidaris de la monarquia, però la cinquena i penúltima (Netflix, dimecres, dia 9) ho serà més encara. En primer lloc perquè aborda una època especialment espinosa per a la corona: des de començaments fins a mitjans dels noranta, quan la societat britànica va qüestionar seriosament la rellevància i la rendibilitat d’una institució en caiguda lliure; quan es va produir l’incendi del castell de Windsor, i quan Isabel va haver de presenciar els fracassos maritals dels seus fills. El més sonat, aquell que va distanciar i va acabar portant a un agre divorci el per llavors príncep Carles i la seva primera dona, Diana Spencer.

Al majestuós tràiler estrenat al setembre es parlava de la seva separació com una «guerra total», cosa que «va portar membres eminents de la família reial a protegir la reputació del Rei», segons va explicar el ‘Telegraph’ en un famós article. El mateix en què un amic de l’acabat de coronar Carles titllava la sèrie d’«explotadora» i acusava Netflix de «no tenir escrúpols a l’hora d’arruïnar les reputacions de la gent». Aquest retrat d’un divorci, d’un fracàs moral i religiós, hauria inquietat moltes persones fa només uns mesos, però és que arriba, a més, amb una bona part de la nació encara de dol per la mort d’Isabel II. Els sentiments segueixen a flor de pell. La guerra total podria ser entre sèrie i públic. Ningú deixa de veure-la, això per descomptat.

Carles impacient i volàtil 

Carles impacient i volàtil ‘The Crown’ renova repartiment en cada temporada senar, així que Josh O’Connor s’ha deslliurat d’encarnar Carles en una època fosca. El seu relleu, Dominic West, antic McNulty de ‘The wire’, ha vist la feina menys com un desafiament que com un privilegi: «En soc molt fan», admet en ‘junket’ de premsa virtual. I ens recorda la seva pròpia tasca com a ambaixador del Prince’s Trust, organització benèfica per a joves dirigida per Carles III. (West es va oferir a dimitir del seu càrrec per si existia conflicte d’interessos, però l’oenagé no ho va considerar necessari). 

Fins ara, ajudat per un O’Connor eternament vulnerable, Morgan havia dibuixat un retrat bastant empàtic de Carles. Però la nova temporada arrenca llançant aires freds sobre aquesta visió càlida: veiem un home ansiós, gairebé massa ansiós, per complir el seu destí real i construir una altra monarquia; displicent amb una dona (ara, Elizabeth Debicki) que alguns, incloent-hi el primer ministre John Major (Jonnny Lee Miller), creuen el seu únic valor. 

Però quan pregunto a West si li va resultar difícil trobar un equilibri entre la millor i la pitjor versió de Carles, no convertir-lo, sense més ni més, en el dolent de la pel·lícula, s’afana a aclarir que no han volgut criticar l’expríncep: «Va ser la premsa que el va convertir en el dolent de la pel·lícula», respon. «Crec que, en termes generals, la visió de Morgan és empàtica. Quan escriu sobre la impaciència de Carles per ser rei, ho fa en el context de la seva impaciència per influir el món quan està en la flor de la vida. Sent una lleugera frustració per haver d’esperar a ser vell per regnar». 

Morgan estén la seva empatia a Camil·la Parker Bowles, veritable dona de la vida de Carles. «El temps ajuda a donar perspectiva», ens diu l’actriu que li dona vida ara, Olivia Williams. «Personalment no crec que ella tingués l’ambició d’expulsar ningú de la vida real o de deixar de ser l’amant. Diria que no tenia gens ni mica d’ambició. És un malentès que es va llençar sobre ella i és una assumpció profundament errònia». L’equip de ‘The Crown’ aborda també amb matisos el sonat escàndol del «vull ser el teu Tampax», aquella entranyable declaració d’amor de Carles que va acabar en la primera plana. 

Un vell iot com a metàfora

Un vell iot com a metàforaSota la corona trobem Imelda Staunton, venerable actriu britànica coneguda pel seu treball amb Mike Leigh (‘Vera Drake’, ‘Another year’) o com la bruixa Dolores Umbridge de la saga ‘Harry Potter’. Encarna amb la mestria esperada una monarca desconcertada primer pel seu pes de més i, poc després, una cosa encara pitjor: una enquesta de ‘The Sunday Times’ segons la qual mitja població britànica recolzaria una abdicació primerenca de la reina a favor de Carles. 

Notícies relacionades

‘The crown’ reprèn el rodatge a Barcelona

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

Com la Reina Victòria esperant a morir per cedir el seu lloc a Eduard VII, Isabel s’aferra al seu lloc i els seus privilegis sense deixar-se intimidar pel públic ni per un primer ministre que li recomana pagar la renovació del iot real de la seva butxaca. «Aquest vell barco és com una metàfora del seu obstinat regnat», confirma Staunton. «Crec que era important per a ella perquè es va construir per encàrrec del seu pare, i veure com es feia malbé li devia resultar dur. També li va haver de costar acceptar que la gent es qüestionés si aquest barco era necessari; si la monarquia era necessària». El Britannia no és l’única metàfora d’aquest regnat: també hi ha aquesta televisió que es resisteix a funcionar correctament i que convé renovar per alternar la BBC amb els aires frescos dels canals per satèl·lit. 

Per a Jonathan Pryce (Pardal Suprem de ‘Joc de trons’), estel·lar com aquest Duc d’Edimburg incapaç de callar les seves frustracions, de donar-ho tot per sobreentès o assumit, la sèrie sempre ha sigut «com un viatge en el temps», un que serveix per recordar i aprendre, malgrat les llibertats cronològiques que pugui prendre Morgan per qüestions de dramatúrgia. «Jo tenia sis anys quan Isabel va ser coronada», diu l’actor. «Recordo veure la cerimònia en una de les poques teles que hi havia al meu carrer. Estava ajagut de cap per avall, jugant amb un canó de joguina, disparant llumins a la coronació. ¡No sé si aquest va ser el començament del meu republicanisme!».