Els 10 malsons d’Isabel II que hauríem de veure a ‘The Crown 5’

La veda en la premsa es va destapar l’1 de juliol de 1991, quan Diana va complir els 30 anys i els diaris sensacionalistes, lluny de felicitar-la, van publicar ja obertament rumors que el matrimoni dels prínceps de Gal·les estava fent aigües, tal com recorda Polo al seu llibre. «Un tal Andrew Morton, llavors un periodista pràcticament desconegut, va publicar un llarg article dient que la princesa es passava la majoria dels dies completament sola», apunta. I Diana va començar a utilitzar els diaris sensacionalistes al seu favor. «Era molt astuta per a la premsa i va començar a llançar pistes de com de malament que estava. Per exemple, en el famosíssim viatge de la parella a l’Índia, ella va posar sola i amb cara trista davant el Taj Mahal, símbol de l’amor etern. El públic, que adorava Diana per la seva joventut, glamur, carisma i treball de caritat, va començar a posar-se del seu costat i retreure a Carles la seva falta d’empatia amb la seva dona».

La tensió en el matrimoni dels prínceps de Gal·les anava en augment, amb la qual cosa Isabel II va mirar de mediar entre el seu fill i la seva nora. «L’odi entre ells era tan descomunal que, quan va morir el pare de Diana, el comte Spencer, d’un atac al cor, Diana es va negar que Carles l’acompanyés al funeral. La parella estava esquiant amb els seus fills a Àustria quan van saber la notícia i la princesa no va voler que Carles l’acompanyés ni tan sols a l’avió de tornada a Anglaterra. Va fer falta que Isabel II truqués per telèfon per evitar un desastre com aquell».

El matrimoni de Carles i Diana no era l’únic que estava fent aigües. «A principis de 1992 es van publicar fotos comprometedores de la seva nora Sarah Ferguson, dona del príncep Andreu, amb un milionari texà anomenat Steve Wyatt. Mesos més tard, van aparèixer fotos fins i tot més comprometedores encara de Sarah amb un altre empresari nord-americà, John Bryan». Hi apareixia la duquessa de York en ‘topless’ en una piscina de Saint-Tropez mentre el seu acompanyant li llepava els dits dels peus.

La publicació del llibre d’Andrew Morton ‘Diana, la seva veritable història’ sacsejaria els fonaments de Buckingham i provocaria un gran xoc a nivell mundial per les revelacions de la princesa. «Explicava que Diana va intentar suïcidar-se cinc vegades per culpa d’un indiferent Carles, es parlava obertament de la bulímia d’ella, de les infidelitats d’ell amb Camil·la i de la fredor de la família reial cap a la princesa. Carles apareixia retratat com un pèssim pare i un pitjor marit», rememora Polo sobre una obra en la qual lady Di va aportar la seva versió d’una manera rocambolesca: quan un amic, el doctor James Colthurst, anava a visitar-la al palau de Kensington, a la cistella de la bicicleta portava una enregistradora i uns folis amb les preguntes. Diana era gravada mentre contestava i el metge portava després les cintes a l’apartament de Morton.

El polvorí va acabar esclatant de la manera més literal: amb un inesperat incendi. «El 20 de novembre de 1992, casualment el dia del seu aniversari de casament, Isabel II va rebre una trucada del seu fill Andreu dient-li que Windsor estava cremant», explica Polo. «El castell portava en obres ja uns dies per instal·lar un nou cablatge elèctric i se suposa que una espurna va desencadenar un gran incendi que, en qüestió de poques hores, va devorar una part important del castell», afegeix. Quatre dies més tard, durant un dinar en el Guildhall de Londres, la reina va reconèixer que aquell era el seu ‘annus horribilis’. «L’endemà, ‘The Sun’ es va encarregar de traduir-ho: ‘On’s bum year’ (‘El meu any de merda’), va posar en el titular».

L’incendi de Windsor acabaria desembocant en un nou maldecap per a Isabel II. Perquè quan es va fer públic que la reparació de Windsor (uns seixanta milions de lliures) serien sufragades per fons públics, la ira del poble no es va fer esperar. «Els britànics no entenien per què els seus impostos havien de ser destinats a un castell que només disfrutava la família reial, un clan que estava demostrant ser bastant disfuncional i escandalós. Per no dir que ningú comprenia per què una dona tan rica com Isabel no podia pagar la reparació de la seva butxaca», reflexiona l’autora de ‘La reina. La increíble vida de Isabel II’. «Buckingham va entrar en pànic. No només es va haver de retractar ràpidament, sinó que a la Reina no li va quedar més remei que començar a fer una cosa que fins aleshores no havia volgut fer: pagar impostos».

El ‘Tampaxgate’, a principis de gener del 1993, quedaria marcat a foc com un dels moments més humiliants per a Carles d’Anglaterra (i evidentment per a la seva mare). La transcripció d’una conversa privada entre el príncep de Gal·les i Camil·la va fer córrer rius de tinta quan, en una estranya declaració d’amor, ell va afirmar: «L’única manera de viure sempre dins de tu seria sent dins dels teus pantalons. O sent un Tampax».

En un intent desesperat per rentar la seva imatge, el príncep de Gal·les va participar al documental ‘Carles: l’home en privat, el rol públic’, emès el 29 de juny de 1994. «Malgrat les bones intencions, el resultat no va ser l’esperat», rememora Polo, ja que el protagonista d’aquest treball va reconèixer que li havia posat les banyes a Diana quan l’entrevistador li va preguntar si va intentar ser-li fidel a la seva dona. «Sí... Fins que el matrimoni va quedar irremeiablement trencat», va contestar. El documental va provocar una altra conseqüència no desitjada: el divorci dels Parker Bowles. «Camil·la no només es va quedar sense marit, sinó també en una situació econòmica molt precària. A partir d’allà, Carles va començar a assumir moltes de les seves despeses», detalla Polo.

El 20 de novembre de 1995, el productor del programa de la BBC Martin Bashir es va anotar una bomba a l’entrevistar Diana. «Avui se sap que va arribar a inventar-se proves i documents per convèncer la princesa», incideix Polo. Ella va parlar de la seva bulímia, dels problemes en el seu matrimoni, dels seus intents de suïcidi i de com de malament que l’havien tractat a palau. I va deixar anar allò de: «Érem tres al matrimoni, amb la qual cosa estava bastant freqüentat». «A partir d’aquell moment, ja no hi va haver marxa enrere: la Reina va ordenar el divorci. Després d’àrdues negociacions, es va certificar l’agost de 1996», remarca l’experta en Isabel II.

Després del divorci, Carles va contractar un expert en relacions públiques, Mark Bolland, per millorar la seva imatge mentre la seva ja exdona va emergir com la gran humanitària i lluitadora contra les mines antipersones. Però també va tenir temps per a l’amor, com el que va viure amb un cardiòleg pakistanès, Hasnat Khan, «segurament la relació que més la va omplir en la seva vida», segons Polo. «La princesa es va enamorar tant d’ell que va pensar seriosament a convertir-se a l’islam». Més tard arribaria Dodi Al Fayed. «Molts periodistes van assegurar que anaven a casar-se, però la meva impressió és que Diana no es va enamorar d’ell. Tan sols el va utilitzar per evadir-se i oblidar-se momentàniament dels seus problemes. Als fills d’ella, a més, no acabava d’agradar-los aquella relació», apunta Polo. El seu trist final no el veurem fins a la sisena temporada de ‘The Crown’.