‘Showrunners’ en clau femenina: de Lucille Ball a Shonda Rhimes

Una ‘showrunner’ era excepció en el panorama de sèries de televisió nord-americà. I de vegades tampoc hi figuraven com a tals. És evident que ‘I love Lucy’ (1951-1957) és una comèdia de situació dissenyada per Lucy Ball, però productors, guionistes i el seu propi marit, Desi Arnaz, li van restar protagonisme. El mateix va passar amb ‘El show de Carol Burnett’ (1967-1978). James Brooks és el creador de ‘La chica de la tele’ (1970-1977), però qui ho conduïa tot era la seva protagonista, Mary Tyler Moore; no en va es titulava ‘The Mary Tyler Moore show’. ‘Murphy Brown’ (1988-1998) la va crear Diane English.

Però en aquelles èpoques no existia el concepte de ‘showrunner’. És un terme relativament recent i ponderat a partir de creadors de sèries com David Chase, David Simon o Vince Gilligan. Tampoc abundaven les dones que ideaven, produïen i tenien el control de les sèries. Avui no abunden tant com per destronar els homes, però n’hi ha bastantes més. I punteres en els seus respectius estils, tant o més que els ‘showrunners’ masculins. Lena Dunham, Shonda Rhimes, Issa Rae Diop, Ava DuVernay, Lisa Joy, Phoebe Waller-Bridge, Tina Fey i Jenji Kohan en són alguns casos. I no fan res més que comèdies de situació amb divertits personatges femenins. No. Ideen drames, thrillers, sèries combatives, relats polítics o ciència-ficció.

Programes d’homes per a homes

A HBO van canviar fa poc les coses. Segons revelava un article del ‘The New York Times’, un dels principals executius de la plataforma, Michael Fuchs, va estar convençut durant anys que era l’home, el marit, qui decidia si tenir o no HBO a casa i qui pagava la subscripció a la plataforma. D’aquesta manera, produïen programes d’homes per a homes. A finals dels 80, una executiva de la cadena, Susie Fitzgerald, va suggerir realitzar una sèrie còmica interpretada per una dona. Ningú li va fer cas. Fins al 1998 no va arribar ‘Sexe a Nova York’, no amb una, sinó amb quatre dones al capdavant del repartiment, tot i que amb dos homes a la sala de control.

Però per a la següent fita televisiva no només protagonitzada per dones, sinó gestada per una d’elles, hem de saltar fins al 2012, quan Lena Dunham va aconseguir vèncer les reticències dels executius amb el seu projecte sobre un grup d’amigues d’uns vint anys de Nova York superades per les relacions sentimentals, les diferències generacionals, la precarietat laboral i els dubtes sobre quin camí agafar. Dunham va concebre, va escriure, va dirigir –19 dels 62 episodis– i va protagonitzar ‘Girls’, que es va estendre durant sis temporades i va marcar la línia a seguir. L’aposta de Casey Bloys, el nou cap de programació, va contribuir al canvi cultural.

Es van succeir noves produccions centrades en dones. I també es van finançar les que ideaven: Michaela Coel va irrompre poderosament amb ‘Podría destruirte’ –coproducció d’HBO amb la BBC–, Marti Noxon va crear ‘Heridas abiertas’ i Issa Rae Diop va triomfar de ple amb ‘Insecure’, la versió negra de ‘Girls’, com va ser batejada en el seu moment, 2016, i una proposta molt intel·ligent sobre com tractar el racisme sense que sigui el tema central.

El poder del #MeToo

Notícies relacionades

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

La cuina de les gastrosèries de l’estiu

El 2019 va aparèixer el llibre de Joy Press ‘Dueñas del show’, constatació que les coses havien canviat. La revolució, ara sí, seria televisiva i televisada, a HBO, Netflix i totes les cadenes. El Me Too i el Black Lives Matter han tingut també el seu efecte generant altres perspectives en l’audiovisual dominant. I ara bona part del destí d’HBO el regeix Amy Gravitt, vicepresidenta executiva de la plataforma, que abans va ser marine, va combatre al golf Pèrsic i es va preparar a consciència per discutir amb una majoria masculina, que és la que continua dominant a Hollywood i l’‘streaming’.

Joey Soloway (‘Mis experiencias sexuales con Dick’), Ava DuVernay (‘Así nos ven’), Shonda Rhimes (artífex d’‘Anatomia de Grey’, però també de ‘Scandal’, ‘¿Quién es Anna?’ i ‘Els Bridgerton’), Lisa Joy (coautora de ‘Westworld’ juntament amb Jonathan Nolan), Michelle King (responsable amb el seu marit Robert King de ‘The Good wife’ i ‘The Good fight’), Amy Sherman-Palladino (‘Las chicas Gilmore’, ‘La maravillosa Sra. Maisel’), Jenji Kohan (‘Weeds’, ‘Orange is the new black’), Phoebe Waller-Bridge (‘Fleabag’), Mindy Kaling (‘Cuatro bodas y un funeral’), Sharon Horgan (‘Catastrophe’, ‘Hermanas hasta la muerte’), Veena Sud (‘The killing’) i dues reines de la comèdia, Tina Fey (‘Rockefeller Plaza-30 rock’, ‘Unbreakable Kimmy Schmidt’) i Amy Schumer (‘Inside Amy Schumer’) ... La llista segueix amb noms més punters o menys sorprenents. I no només fan sèries sobre dones.