L’EVOLUCIÓ D’UNA FIGURA
Advocades en sèrie: de Bette Davis a ‘Perry Mason’ a Hulka
Els bufets televisius van anar creixent en presència femenina paral·lelament a l’augment del percentatge d’advocades i jutges als Estats Units
Els noranta van ser una dècada d’explosió (‘Ally McBeal’, ‘El abogado’) i a partir dels dosmils van arribar alguns dels millors, més complexos exemples (‘The good wife’, ‘The good fight’)
Segons les dades de l’American Bar Association, les dones ocupaven un 20% dels llocs legals el 1991, en contrast amb el 8% del 1980 o el 3% del 1971. Això explicaria, tot i que no justificaria, que quan a principis dels seixanta Raymond Burr va haver d’absentar-se del rodatge de ‘Perry Mason’ per qüestions de salut, dels quatre intèrprets elegits per substituir-lo en episodis especials, només un fos dona: la Bette Davis en persona, en l’entrega de la sèrie emesa el 31 de gener del 1963.
Cal saltar un parell de dècades per trobar advocades televisives que no fossin una curiositat aïllada i visitessin la nostra sala setmana a setmana, aconseguint pel camí, segurament, inspirar altres dones a prendre aquesta via professional. Dues en concret es van instal·lar amb força en l’imaginari col·lectiu: la defensora pública Joyce Davenport (Veronica Hamel), nòvia secreta del capità Furillo a ‘Canción triste de Hill Street’, i després, Grace van Owen (Susan Dey) de ‘La ley de Los Ángeles’, fiscal de districte convertida en advocada corporativa de només aparent gelor.
️ La explosió dels noranta
La explosió dels noranta Però va ser en la dècada posterior quan, per fi, trobar advocades i jutges en les sèries va passar de ser l’inspirador al natural. Podem parlar de Melissa Gilbert i Cecily Tyson com a sòcies d’un petit bufet a ‘Dulce justicia’. O de ‘La juez Amy’, amb Amy Brenneman, filla ella mateixa de jutge i advocat, com a jutge d’un tribunal de menors. Però sobretot, hem de tornar a ‘La ley de Los Ángeles’ per portar a col·lació la figura de David E. Kelley, guionista avesat a aquest clàssic modern que després va crear pel seu compte títols populars sobre les esquerdes del sistema legal i les persones fal·libles darrere de la seva maquinària.
El 1997, Kelley ens va presentar Ally McBeal (Calista Flockhart), personatge tan popular com posat en qüestió pel feminisme, que considerava aquesta advocada fantasiosa i insegura tot un perill per a la causa. Una famosa portada de la revista ‘TIME’ es preguntava si McBeal havia arruïnat els èxits de Susan B. Anthony, Betty Friedan i Gloria Steinem. Una cosa sembla bastant clara: probablement cap dels seus 112 episodis hauria superat amb èxit l’avui famós test de Bechdel. Potser en l’intent de redimir-se proposant altres variants, Kelley va assortir després ‘El abogado’ de (malgrat el que pugui suggerir aquest títol espanyol) advocades molt diferents entre si. I el mateix ha estat fent fins a la recent ‘Goliat’.
️ Dones complicades
Dones complicades Els dosmils solen recordar-se com l’era dels antiherois masculins, aquells homes difícils als quals s’admirava no malgrat, sinó a causa dels seus pitjors defectes. Però alguna dona complicada també hi va haver: recordem la Patty Hewes (Glenn Close) de ‘Daños y perjuicios’, advocada de litigi a la qual millor tenir de la teva part, com descobreix la seva protegida Ellen Parsons (Rose Byrne).
El personatge de Julianna Margulies a ‘The good wife’ també és multidimensional. Si en la coetània ’Suits’ es mostrava la líder de bufet Jessica Pearson (Gina Torres) gairebé com una persona sense vida fora de la feina, l’Alicia Florrick de Margulies es podia permetre més d’un propòsit i d’una faceta: tornava a treballar com a advocada després d’una dècada dedicada a criar els seus fills, però ni s’oblidava llavors d’aquests fills ni acabava fent la seva feina només per mantenir-los, sinó també pel gust de guanyar casos.
Un quart de segle abans de la triomfal tornada de Florrick a la feina, una altra advocada havia tornat exitosament de la criança de fills a la vida professional: l’escrita i encarnada per Ana Diosdado a ‘Anillos de oro’, associada amb l’advocat interpretat per Imanol Arias en un despatx especialitzat en causes matrimonials. Com que feia poc que s’havia aprovat la llei que tornava a permetre el divorci, a la Lola i al Ramón no els va faltar feina, més aviat al contrari.
️ Cap a la fantasia d’empoderament
Cap a la fantasia d’empoderamentDurant els últims deu anys, els de la quarta onada del feminisme, l’advocada exhortativa però humana s’ha assentat com a heroïna televisiva. Mirin d’anomenar un advocat ficcional de referència dels últims anys i s’equivocaran: la veritable heroïna de ‘Better call Saul’ és, tothom ho sap, l’advocada Kim Wexler (Rhea Seehorn), el més semblant a un centre moral en la sèrie de Vince Gilligan i Peter Gould.
Un altre gran ‘spin-off’, ‘The good fight’, va cedir protagonisme entre el 2017 i aquest mateix any a l’advocada liberal Diane Lockhart (Christine Baranski) de ‘The good wife’, acompanyada en els seus assumptes professionals i també personals per altres dones, com la seva fillola Maia Rindell (Rose Leslie) o la favorita de fans Lucca Quinn (Cush Jumbo). Era impossible apartar la mirada de Baranski, igual que de Viola Davis a ‘Cómo defender a un asesino’, traducció tímida i enganyosa d’un títol més semblant a ‘Cómo salirte con la tuya en un asesinato’. El personatge de Davis era un professor d’Introducció al Dret Penal que reclutava un grapat d’alumnes perquè l’ajudessin en casos reals, incloent-hi potser el del seu propi crim.
Notícies relacionadesEn el cas de ‘She-Hulk: Advocada Hulka’, parlem menys d’un personatge amb clarobscurs que d’una heroïna de verdor encegadora. L’advocada criminalista Jennifer Walters (Tatiana Maslany) es converteix en versió femenina del seu cosí Hulk (Mark Ruffalo) per accident, però al contrari que aquell no perd facultats intel·lectuals quan es transforma.
️ Més enllà de la televisió ianqui
Més enllà de la televisió ianquiLa tele nord-americana és, en part pel seu cabal de producció, la que més exemples d’advocades i jutges icòniques ens ofereix. Però en altres països trobem també títols a recordar. Del Regne Unit va arribar el 2011 ‘Silk’, amb la gran Maxine Peake com a passional advocada defensora, o més recentment ‘The split’, creació d’Abi Morgan sobre dues generacions d’una família d’advocades especialitzades en divorcis d’alt nivell. I de França va arribar, per exemple, la memorable advocada penalista Joséphine Karlsson (Audrey Fleurot) d’‘Espiral’, agitada resposta a ‘The wire’ i ‘Policías de Nueva York’ que va arribar a Espanya (AMC) fa unes setmanes amb gairebé dues dècades de retard.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
