PREN-T’HO EN SÈRIE
‘Exterior noche’: Bellocchio reexplora el segrest d’Aldo Moro en format sèrie
Filmin estrena dimarts, dia 20, la primera sèrie del gran cineasta italià, un acostament des de perspectives diverses al trauma nacional del segrest i assassinat d’Aldo Moro
Ni tan sols els grans autors europeus són aliens a l’etern retorn a material previ en què està sumida la indústria audiovisual. ‘Exterior noche’ (Filmin, dilluns, dia 20), primera sèrie del tità Marco Bellocchio, té alguna cosa de ‘reboot’ i de seqüela ‘de llegat’ de ‘Buenos días, noche’, la seva pel·lícula del 2003 sobre el segrest i assassinat del primer ministre italià Aldo Moro per un comando de les Brigades Roges. Va ser el matí del 16 de març de 1978, dia triat per a la investidura del quart govern del democristià Giulio Andreotti, aquesta vegada amb suport del Partit Comunista italià.
Bellocchio ens va mostrar llavors la perspectiva d’una capturadora, Chiara (Maya Sansa), lliurement inspirada en Anna Laura Braghetti, terrorista penedida que va exercir com a amfitriona de la ‘presó del poble’ on Moro va passar 55 dies. En aquesta nova reedició estesa volia incloure altres veus, altres perspectives, amb prou feines escoltades a la pel·lícula. I tenir temps per elucubrar-hi en profunditat. Per això va triar fer una sèrie, tot i que no sense reticències a dir el producte pel seu nom: «Està dividida en episodis, però és una única pel·lícula», deia en una entrevista amb Cineuropa.
Dilemes i interrogants
Dilemes i interrogants‘Buenos días, noche’ era una pel·lícula complexa i inquietant per donar protagonisme als capturadors i no tant al capturat. ‘Exterior noche’ rendeix homenatge a aquest últim en un primer episodi que, com els quatre següents, busca per igual la veritat històrica i la immersió més lliure en la vida íntima i interior de cada retratat. Veiem Moro triomfar en l’àmbit polític, convencent els seus col·legues més reticents a fer coalició amb els comunistes, però també el veiem en les dificultats de l’àmbit conjugal.
Les seves relacions polítiques, familiars i d’amistat introdueixen personatges després amb capítol propi, com Francesco Cossiga (Fausto Russo Alesi), el que era el 1978 ministre de l’Interior; el papa Pau VI (Toni Servillo), preocupat per si la coalició serveix per aprovar la famosa llei 194, que va obrir les portes a l’avortament a Itàlia, i la dona d’Aldo, una Eleonora (Margherita Buy) eternament ofegada en la melancolia per un motiu o per un altre. Els personatges s’enfronten a dilemes i interrogants impossibles: Cossiga s’esforça per salvar Moro entre trucades des de diversos fronts a la protecció de la integritat del país; Pau VI lluita per mantenir unides «la responsabilitat i la misericòrdia».
Quan toca donar el punt de vista dels terroristes, Bellocchio es decanta per seguir Valerio Morucci (Gabriel Montesi) i Adriana Faranda (Daniela Marra), que van tenir un rol important durant el segrest. Adriana, ja retratada en el cine per Frankenheimer ‘La llei de les armes’, es mostra en contra de l’execució de l’ostatge. Com ‘Buenos días, noche’, l’episodi dels brigadistes acaba amb una seqüència onírica, però aquí menys lluminosa, menys alliberadora ucronia a l’estil del final d’‘Érase una vez en... Hollywood’.
Ensorrament de dos partits
Notícies relacionadesEnsorrament de dos partitsAmb aquest relat coral i polièdric, Bellocchio sembla voler donar armes als seus paisans per debatre amb propietat sobre què va passar llavors i si s’hauria pogut o hagut de salvar Moro. Pel que sembla, sí que s’hauria pogut: el Papa va voler aplegar diners per a un rescat, com es recorda en la sèrie. L’aposta per la fermesa de l’Estat va precipitar, com recordava Bellocchio a ‘Variety’, «una crisi que va portar a l’ensorrament dels dos partits principals d’Itàlia: els comunistes i els demòcrates cristians». Quedava oberta la via per a l’aparició de noves forces, com la Forza Italiana de Berlusconi.
Les gairebé sis hores d’‘Exterior noche’ no són en cap cas una àrida lliçó d’història, sinó una dramatització expansiva, lliure i no exempta d’humor. Bellocchio sap trobar lleugeresa en qualsevol aspecte de l’existència; fins i tot en el suïcidi a ‘Salto en el vacío’. Aquí rebaixa la gravetat del calvari humà, polític, religiós i familiar amb detalls absurds, com el paper dels presumptes vidents en la investigació del segrest i la resistència d’Andreotti (Fabrizio Contri) a menjar gelat fins que Moro sigui alliberat. Ombres i llums en un ric diàleg.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.