María Hervás: «Moltes dones també som mascles alfa»

‘Machos alfa’ és una comèdia implacable, tot i que el primer episodi no comença gaire bé per a Pedro, el personatge de Fernando.

Fernando Gil: No, perquè és un personatge que està acostumat a guanyar. L’han educat des de petit per ser un triomfador i de sobte perd, es queda en pilotes, metafòricament parlant, i a sobre no sembla que la cosa se solucioni ràpidament. L’exercici que volen fer Laura i Alberto Caballero amb aquest personatge és posar contra les cordes el triomfador i convertir-lo en un perdedor de la nit al dia per veure com s’enfronta a si mateix. El gran repte de veure com es reinventa algú que està acostumat a guanyar sempre. És divertit aquest exercici d’enfrontar un Miura al buit.

Però ni tan sols es pren seriosament la seva parella, Daniela (el personatge de María), i el seu treball d’‘influencer’.

María Hervás: Tampoc hi ajuda que Daniela no es doni gaire importància a si mateixa. És una tia que es pren la vida bastant a la lleugera. Comença com ‘influencer’ per reinventar-se. Al primer capítol diu a Pedro: «T’anava tan bé que m’he relaxat». Així que la sèrie no només critica els rols instaurats de masculinitat tòxica, sinó també els que de vegades adquirim les dones educades en el mateix patriarcat. Jo no crec que ell la menystingui, sinó que perd el seu estatus de sobte mentre ella el guanya de manera molt ràpida. Si a mi em passés també estaria descol·locada i diria: ‘per què jo sí i ell no’. Són coses que passen en parella, tot i que no hi hagi competitivitat. En l’equilibri està el bon gust i quan no hi ha equilibri, t’atabales.

¿Els germans Caballero els han deixat aportar elements propis al personatge?

María Hervás: Sempre són molt generosos i estan molt oberts, tot i que controlen tots els processos dels seus projectes: des de la idea original, els guions, la direcció, el muntatge... Crec que, en part, aquest és el seu èxit, que estan molt pendents del seu producte. Però t’escolten si tens alguna proposta.

Fernando Gil: No tant en el guió, perquè són molt nets i ja el tenen molt tancat, però sí sobre com es relaciona el personatge, com s’expressa, accions, idees, gags...

María Hervás: Per al text són molt rigorosos perquè la comèdia és pura matemàtica i ells tenen tan ben agafada la fórmula que ho tenen claríssim. A més, no et deixen canviar coses de text ni improvisar, perquè no t’estaries fent cap favor i perdries el gag en l’intent.

¿És sa fer comèdia de tot, fins i tot del masclisme?

María Hervás: Saníssim. Quan veus comèdia et relaxes, no tens la cuirassa posada pensant que t’estan adoctrinant ni alliçonant, així que cala més profund perquè no et sents agredit.

Fernando Gil: Amb la comèdia comences a treure’t cuirasses a través del riure. És un bon moment per posar-se la càrrega de profunditat i obrir melons. La pretensió d’aquesta sèrie, més que adoctrinar o donar lliçons, és obrir debats sobre el paper de l’home i de la dona, la vulnerabilitat masculina... Perquè al final ells són quatre pobres diables.

¿Hi ha més mascles alfa al nostre voltant dels que ens puguem imaginar?

María Hervás: ¡I tant! També moltes de nosaltres som mascles alfa. Sembla que només posant-te l’etiqueta de feminista ja ho tens tot fet i crec que ens hem d’oblidar d’aquesta narrativa tan tramposa. Moltes vegades durant el dia veig que incorro en micromasclismes o macromasclismes que tinc instaurats perquè m’han educat així, i no perquè els meus pares ho siguin, sinó perquè vivim en la mateixa societat patriarcal. Hem de fer un treball global i el millor és fer-ho de la mà. Perquè si ens enfrontem als homes pel mer fet que la història hagi sigut així, no estem treient res de profit.

Fernando Gil: Fer divisions i bàndols només beneficia uns quants.

María Hervás: I perjudiquem l’objectiu final, que és aconseguir la igualtat real de drets, oportunitats, responsabilitats... Per aconseguir-ho hem d’estar units. I el riure és important. Cal començar a riure’s de tot això, perquè si no genera rebuig. I si ho vols explicar als mascles alfa des de l’agressió, estaran tancats en banda i a sobre tindran mil eines per rebatre’t, perquè són poderosos. Però si, en canvi, ho fas des de la broma, potser un dia, mirant el capítol cinc, diuen: «Doncs aquest soc jo; el que fa aquest és el que faig jo sovint». Això seria un èxit.

¿El problema més gran d’aquests mascles alfa és que es resisteixen a canviar?

Fernando Gil: El seu problema és que no els han ensenyat a canviar; no els han deixat veure des de petits que hi ha altres opcions. Els han dit que aquest és el camí per triomfar i que han de ser ells els proveïdors; així que, entre cometes, són víctimes del mateix sistema. Perquè potser hi ha gent que val per a això, però n’hi ha d’altres que, si els haguessin donat una altra opció, haurien preferit ser amos de casa.

Notícies relacionades

La cuina de les gastrosèries de l’estiu

El suculent ‘boom’ de les sèries de cuina

María Hervás: Nosaltres també estem plenes de cotilles encara. A més d’informar-nos de la multitud de masculinitats i feminitats que existeixen, que són totes com cada un s’inventi, crec que és molt important que t’expliquin des de la infància que, triïs el que triïs, seràs un ésser humà digne d’ésser estimat. Moltes vegades la dificultat d’aquest canvi no ve tant perquè els homes no vegin altres opcions, sinó perquè els fa por perdre el seu estatus i fins i tot l’amor que reben. Si tu t’has dedicat a proveir, creus que t’estimaran per això. I sobrevola el fantasma de pensar que, si no ho fas, no t’estimaran.

Fernando Gil: Hi ha molts tabús en això, com quan una dona no es casa. O un home. En el meu cas, tinc una filla i soc solter i noto que hi ha una part de la meva família que diu que és estrany. Però no ho és.