Jason Katims: de professió, expert a fer-te plorar 

Si a la novel·la Napolitano alternava entre episodis sobre les hores prèvies a l’accident i episodis sobre els anys posteriors, Katims ha preferit liquidar aquesta primera part més anguniosa en l’episodi introductori. Acompanyem l’adolescent Edward (Colin O’Brien), els seus pares (Robin Tunney i Brian D’Arcy James), el seu germà gran (Maxwell Jenkins) i altres personatges i els seus familiars no només durant les hores prèvies al tràgic vol, sinó també en els minuts abans del xoc. Un metratge anguniós que porta flashbacks de ‘United 93’, la pel·lícula de Paul Greengrass sobre el curs (desviat però tràgic) del quart avió segrestat durant els atacs de l’11-S.

Superat el pitjor tràngol, Katims pot dedicar-se als seus temes de sempre: les connexions entre les persones, el valor de la família que trobes o tries i, sobretot, el poder de l’esperit humà. «Sempre m’han atret aquesta classe d’idees», explica per videotrucada. «Quan veig pel·lícules i sèries o vaig al teatre sempre m’acabo fixant més en els personatges que en els girs de la trama. M’agraden les històries basades en gent creïble, gent per la qual ens preocupem i a qui entenem malgrat els seus defectes, els seus errors.» 

El pòsit d’una sèrie màgica

El pòsit d’una sèrie màgicaEl nostre entrevistat passava una mala època com a dramaturg quan, a principis dels noranta, el director i productor Edward Zwick (cocreador de ‘Treintaytantos’) el va animar a treballar per a la pantalla. Katims va començar escrivint tres capítols d’‘Es mi vida’, aquell modèlic drama juvenil que ens va fer descobrir Claire Danes. Després, també a l’empara de Zwick, va crear l’efímer però memorable drama romàntic ‘Relativity’. El seu primer (modest) èxit va ser una altra història d’amor, aquesta entre humana i extraterrestre: ‘Roswell’, un més que evident model per a ‘Crepuscle’. 

Però Katims és recordat, sobretot, com a ‘showrunner’ de ‘Friday night lights’, un colpidor drama sobre futbol americà (i les figures paternes que trobes pel camí) que va superar en impacte popular i crític la pel·lícula de Peter Berg en la qual es basava. El seu episodi final li va valer l’Emmy a millor guió de sèrie dramàtica el 2011. «Tot va encaixar en aquella sèrie», diu. «Hi va haver una cosa màgica en la combinació de factors: eren els actors, era el món descrit, era el paisatge texà. Encara avui se m’acosta molta gent per dir-me que l’està tornant a veure o que l’acaba de descobrir. És especial». 

Notícies relacionades

Murray Bartlett, l’arma (ja no tan) secreta de ‘The last of us’

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

Una de les estrelles de ‘FNL’, Connie Britton, brilla a ‘Un lugar en el cielo’ com la dona d’alta societat Dee Dee, dona d’un passatger del fatídic vol i mare d’una jove, Zoe (Audrey Corsa), que compleix anys el dia que mor el seu pare. «Vaig crear Dee Dee per a Connie, però la idea no era revisitar el ja viscut, sinó fer una cosa nova junts. El personatge no pot ser més diferent de [la consellera estudiantil] Tami Taylor». 

També amb afecte, o més ben dit, angoixa, es recorda en general el seu drama familiar ‘Parenthood’, un projecte especialment personal per a Katims: el personatge de Max (Max Burkholder), fill amb Asperger dels Braverman, era una mica el seu propi fill Sawyer. L’any passat, Katims va tornar al trastorn de l’espectre autista en ‘Nuestra mirada’, cancel·lada per Amazon després de només una temporada. Però això no l’ha desanimat en la seva missió de fer sèries sobre gent corrent: «És el que em motiva. Les subtileses del que passa entre les persones. Els silencis i esbrinar què hi ha darrere d’ells. L’emotiu de pensar que, en realitat, gairebé tots ho estem fent el millor que podem».