Valèria Sorolla, l’heroïna de ‘Mòpies’, la ‘Stranger things’ mallorquina

Als seus 26 anys, l’actriu Valèria Sorolla (Barcelona, 1997) no té poders com l’Eleven de ‘Stranger things’, però sí que ha demostrat que pot ser una heroïna del gènere fantàstic gràcies a ‘Mòpies’, la nova sèrie del SX3, el nou Super3. La intèrpret que ha sigut nominada al Goya com a millor actriu revelació per ‘La consagración de la primavera’ (la pel·lícula que sí que li va reportar el guardó al seu company, Telmo Irureta) protagonitza la primera coproducció de la tele pública balear (IB3), valenciana (À Punt) i catalana (TV-3), una ficció de fantasia i intriga que explota el folklore popular mallorquí.

Ella no és de l’illa balear, sinó catalana, tot i que el seu accent en aquesta producció que beu de referents com ‘Stranger things’ i ‘Los Goonies’ podria enganyar qualsevol. «Vaig quedar amb una actriu d’allà, gravava totes les frases del guió i les transcrivia fonèticament com sonava per aprendre-m’ho. Va ser molta feina, però em va ajudar», recorda Sorolla, que porta el pes dramàtic d’aquesta història que aborda temes com el pas de la infància a l’adolescència, el valor de l’amistat, la lluita contra les pors i la pèrdua.

Interpreta la Bel, una noia enfadada amb el món perquè ha de passar les vacances en un campament d’estiu pròxim al monestir de Lluc, a la serra de Tramuntana de Mallorca, amb el seu germà i un grapat de criatures. «Com a bona adolescent, està ratllada perquè creu que la tracten com si fos més petita. Això també es reflecteix en la relació amb el seu germà, amb el qual és una mica brusca», explica.

Però tot canvia arran de la desaparició del nen. La recerca del seu germà treu el costat més protector de la Bel: «S’activa una necessitat de trobar-lo i que la creguin i també es desperta una por molt gran que fins aleshores tenia enterrada, la por de la pèrdua», detalla l’actriu.

Tot passa una nit que surten a caçar mòpies, una figura del folklore mallorquí que l’actriu reconeix que no coneixia abans de desembarcar en aquesta sèrie. Ella els defineix «com uns éssers fantàstics que s’alimenten de les teves pors i que creixen a mesura que ho fan les teves temors».

Una Mallorca menys vista

L’actriu valora que la ficció mostri també una Mallorca que no tenim tan vista. «És interessant que vegem també altres parts de les illes que no estan tan relacionades amb l’estiu, les vacances i el turisme, perquè tenen una natura molt potent i amb molta mitologia», recalca Sorolla, que va sentir com la seva passió per tot l’artístic naixia ja a l’escola. «A l’escola feia teatre, després com a extraescolar, també feia música, cant i teatre musical, i, a poc a poc, vaig anar decidint que això era el que volia estudiar. Per això vaig fer el batxillerat escènic i la carrera d’interpretació», explica.

Notícies relacionades

La cuina de les gastrosèries de l’estiu

El suculent ‘boom’ de les sèries de cuina

Però el que la va inspirar del tot va ser una pel·lícula, ‘Lazzaro Felice’, d’Alice Rohrwacher. «Vaig decidir que era el tipus de cine que volia fer», comenta aquesta intèrpret que admira col·legues com Margaret Qualley, Kristen Stewart i Tilda Swinton, «no només per com actuen, sinó pels projectes que han anat escollint al llarg de la seva carrera».

En el currículum de Sorolla hi figuren sèries com ‘Paraíso’, ‘Moebius’ i ‘Los protegidos: el regreso’, i s’està obrint també el seu propi camí en el cine, junt amb grans veterans. A ‘La consagración de la primavera’ compartia cartell amb Emma Suárez i té pendent d’estrena una altra pel·lícula, ‘Estación Rocafort’, amb Javier Gutiérrez. També forma part d’un projecte musical, Puro Pedrito, música urbana amb lletres de Calderón de la Barca.