‘Las buenas madres’ (Disney+): el valor de trencar el silenci

El seu títol sonarà als que llegissin el llibre d’igual nom d’Alex Perry (aquí publicat per Ariel el 2019) sobre la història real de tres dones nascudes en clans de la ‘Ndrangheta, la poderosa organització criminal amb Calàbria com a quarter general. Dones obligades a exercir com poc més que bones mares, però amb la seva pròpia opinió del que significa ser-ho, i que es van atrevir a trencar l’‘omertà’, la llei del silenci, en l’intent de ser coherents amb si mateixes.

Les tres mares 

Les tres mares Prenent la investigació de Perry com a referent, el guionista Stephen Butchard (‘The last kingdom’, ‘Baghdad Central’) dramatitza les vides de diverses dones valentes i les terribles conseqüències del seu pas endavant. Gaia Girace (Lila a ‘La amiga estupenda’) lidera l’acció com a Denise Cosco, filla de Lea Garofalo (Micaela Ramazzotti), una dona que temps enrere va testificar contra el seu marit mafiós i fa set anys que construeix amagatalls segurs per a ella i la seva sensible filla. En un moment de guàrdia baixa, la Lea i la Denise viatgen a Milà creient que es reconciliaran amb Carlo Cosco (Francesco Colella), l’antic culpable dels seus malsons, però la mare acaba sense tornar d’un suposat sopar romàntic.

Segons la fiscal Anna Colace (encarnada per Barbara Chichiarelli, coneguda com la Livia de ‘Suburra’), el camí de la derrota de la ‘Ndrangheta passa per l’acostament a les seves dones, que amb prou feines es té en compte i que, no obstant, exerceixen com a missatgeres, facilitadores o serves de la màfia. Aquest últim càstig és el que podria facilitar més d’una confessió. En la sèrie veiem com Giuseppina Pesce (Valentina Bellè), filla del cap del clan Pesce, rep una pallissa psicològica i física només per opinar que elevar un 5% el preu de les extorsions seria contraproduent. I a la seva amiga Concetta Cacciola (Simona Distefano), no poder disfrutar lliurement de la seva femineïtat, exhibir la seva bellesa, pintar-se els llavis.

Una perspectiva diferent 

Notícies relacionades

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

La cuina de les gastrosèries de l’estiu

Una perspectiva diferent ‘Las buenas madres’ és una oportunitat per reexplorar un univers reconeixible, no poques vegades vist en ficció (també en televisió, incloent-hi exemples més o menys recents com ‘Gomorra’, ‘Suburra’ o ‘Romanzo criminale’), des d’una perspectiva no tan habitual: la femenina i feminista. En declaracions recollides per ‘Drama Quarterly’, la codirectora Elisa Amoruso comentava: «Per descomptat, com a italiana, coneixia a la ‘Ndrangheta i la història d’aquestes dones, ja que són bastant conegudes. Però la història no s’havia explicat des del seu punt de vista, així que era necessari fer-ho». 

L’altre director de la sèrie és Julian Jarrold, veterà de la televisió britànica a qui devem innovadores adaptacions de ‘Grandes esperanzas’ i ‘Crimen y castigo’ o una part de l’aclaparador tríptic ‘true crime’ ‘Red riding’. Aquí sacrifica una mica del seu formalisme habitual per transmetre la claustrofòbia d’unes dones que, malgrat no entrar a la presó, com sí que ho fan habitualment els seus marits, semblen viure també en una presó. El visionament de la sèrie és dur, però recomanable.