Dia Mundial dels Simpson: 10 curiositats de la sèrie de la família groga

Maggie, la benjamina dels Simpson, gairebé mai parla. Però quan ho fa, no s’expressa a través de qualsevol. La seva veu la posen estrelles convidades. De fet, les actrius que han fet d’ella han guanyat quatre Oscars i han sigut nominades a l’estatueta 10 vegades, ja que a Maggie l’han doblat Elizabeth Taylor, Jodie Foster i Carol Kane. Taylor va ser la que va pronunciar la primera paraula de la criatura el 1992, un breu «papi».

El 1991, Michael Jackson va trucar a Matt Groening i li va dir que volia sortir a ‘Los Simpson’. Als guionistes se’ls va acudir posar Homer en un psiquiàtric i que el seu company de cel·la fos un blanc de 130 quilos que creu que és el rei del pop. Li va posar veu el mateix Jackson. L’intèrpret de ‘Thriller’ va proposar alguna escena i va fer canviar algun acudit sobre Prince perquè fos sobre Elvis. Però les cançons del capítol les va gravar el doble de veu de l’artista, Kipp Lennon, a causa de les restriccions del contracte amb la seva discogràfica.

Phil Hartman, còmic de ‘Saturday Nigh Live’ que posava la veu al roí advocat Lionel Hurtz i a l’actor vingut a menys Troy McClure, va ser assassinat el 1998. Com a homenatge, els productors de ‘Los Simpson’ van decidir prescindir dels dos personatges secundaris, però molt carismàtics en diverses temporades de la famosa sèrie.

Hi ha diverses raons sobre per què els Simpson són grocs. Segons Matt Groening, volien atraure l’espectador perquè «es veiés molt diferent de qualsevol altra cosa que existís a la televisió». Mike Reiss, productor executiu i guionista, en dona una altra: «Bart, Lisa i Maggie no tenen línia del cabell, és a dir, la línia que separa la seva pell de la punta del cabell. Així que els animadors van triar el groc. És mig pell, mig cabell».

Es pot allargar fins a nou mesos, des del concepte fins al producte acabat. El procés té més de 20 passos, des de la idea a l’emissió, passant per escriptures, reescriptures, animàtica, animació, edició, musicalització... «El torn al 80% del guió ha canviat des del primer esborrany», assegura Reiss.

El llarg procés de producció de ‘Los Simpson’ els ha jugat alguna mala passada, com que se’ls hagi mort algun actor convidat que ha posat veu un personatge abans que s’emeti el capítol. Els va passar, per exemple, amb l’actriu i cantant Eartha Kitt, que va fer de Catwoman en la sèrie de ‘Batman’ dels anys 60.

Matt Groening, el creador de la sèrie, va prendre prestats noms de la seva pròpia família per a alguns dels personatges principals. Homer, Marge, Lisa, Maggie i Patty són els noms dels seus pares, de les seves germanes i de la seva tia. I Bart, anagrama de ‘brat’ (en anglès, mocós) vindria a ser ell, tot i que hi ha qui l’associa amb la fonètica de Mark, el seu germà gran.

Tots els personatges de ‘Los Simpson’ tenen quatre dits, cosa que facilita enormement el procés d’animació dels personatges. Tot i que hi ha una excepció ‘divina’: la de Déu, que en tenen cinc. Això sí, Jesucrist ha aparegut amb quatre i amb cinc dits.

La sèrie ha salvat, literalment, alguna vida. Al llibre ‘Springfield confidencial’, el productor executiu Mark Reiss recorda un episodi en el qual Homer s’ennuega amb una rosquilla i els seus amics no es fixen en un pòster gaire visible en el qual es mostra la maniobra de Heimlich perquè estan mirant el full d’inscripció de l’equip de softbol del senyor Burns. Una setmana després, a les notícies de Los Angeles, va aparèixer un nen de 8 anys que havia salvat un amic que s’estava asfixiant. Quan li van preguntar com ho va fer, va assenyalar que havia après la maniobra de Heimlich «perquè sortia en un pòster de ‘Los Simpson’».

Un dels distintius de Lisa, la filla setciències de Homer i Marge, és la seva ferma defensa del vegetarianisme. Un dels components dels Beatles té molt a veure en això. Paul McCartney i la seva dona, Linda, van acceptar participar en un dels episodis de la sèrie, ‘Lisa la vegetariana’, si la petita deixava de menjar carn. Així es va fer. La nena li agafava carinyo a una maca ovelleta i després era incapaç de menjar-se les costelles que li havien preparat per sopar. L’escena de la sèrie es va inspirar en la mateixa experiència del matrimoni McCartney.