Més enllà de ‘Succession’: les altres famílies riques de les sèries

Comencem amb els potentats espanyols. L’ambició desmesurada de l’autoritària Carmen Orozco (Concha Velasco) no tenia límits en aquesta telenovel·la de TVE-1 en què a la matriarca no li tremolava el pols a l’hora de passar per sobre de qui fos per aconseguir els seus objectius. La protagonista deixava clar que per ser dalt de tot no podies tenir escrúpols i havies de portar amb mà de ferro els teus cadells, ja fos des d’una bufona finca a la serra madrilenya o la teva mansió del barri de Salamanca.

En la ficció catalana també hi ha hagut clans de gent amb molta pasta que han portat al seu aire suculents negocis familiars. El més representatiu és el particular ‘Falcon Crest’ que va muntar TV-3 amb aquest culebró ambientat entre les vinyes del Penedès. En la història dels poderosos Montsolís hi va haver de tot: tripijocs econòmics, venjances, intrigues, molts secrets, assassinats i fins i tot un incest que va ser el desencadenant dels 476 episodis que vindrien després. I la van convertir en una de les més populars de la cadena.

Se sol dir que la realitat supera la ficció, i això és el que passa amb aquesta sèrie que recrea el judici contra Lyle i Erik Menendez, que el 1996 van ser condemnats per l’assassinat dels seus pares, José i Kitty Menendez, dos rics executius de Hollywood establerts a Beverly Hills. El crim ja havia commocionat els nord-americans en el seu moment i els judicis a què van ser sotmesos els germans entre 1993 i 1995 es van convertir en tot un circ mediàtic i van captivar l’atenció del país.

Danny McBride treu punta d’aquesta família de televangelistes que, de cara al públic, predica el nom del Senyor i que, per l’esquena, amaga una llarga tradició d’avarícia, malversació i addicció a l’alcohol, les drogues i el sexe. El patriarca (John Goodman), a més, ha de fer front a tres fills en constant picabaralla. El seu patetisme fa que puguis arribar a tenir-los carinyo, malgrat els seus múltiples defectes.

La família Bertomeu, posseïdors d’una de les més grans fortunes de la costa valenciana, protagonitza aquesta sèrie que fa 10 anys va marcar un abans i un després en la ficció espanyola (la va emetre la plataforma Canal+, predecessora de Movistar+, i després La Sexta). Pel tema que tractava, el de la corrupció, que explicava de forma descarnada quan a Espanya ja s’havien destapat els primers casos, i per la qualitat narrativa i la seva factura cinematogràfica, s’ha convertit en una sèrie de culte. A més d’un magnífic Pepe Sancho (el millor paper de la seva carrera) com el ‘capo’, també és excel·lent el treball de Juana Acosta i Alicia Borrachero, que donen vida a la jove dona i la filla, que rivalitzaven pel poder dins la família.

Una de les sèries més venudes a tot el món, de les més llargues (va tenir 14 temporades) i que va obrir la bretxa de les ficcions en què els personatges bons són una excepció. Perquè per dolent, l’odiat J. R., un tio faldiller, sense escrúpols i maltractador, de qui era víctima la seva dona, la pobra Sue Ellen, a qui té sotmesa a la violència vicària. Si ell era el malvat més famós, ella era l’alcohòlica més coneguda (i compadida) del planeta. Els Ewing es dedicaven al petroli i estaven embolicats en els negocis més turbulents. De fet, David Jacobs, el creador, havia pensat fer una versió de la pel·lícula ‘Secrets d’un matrimoni’ d’Ingmar Bergman a l’americana, però li van demanar que tingués més forma de saga, amb luxe (hortera) i lluites per fer més i més diners. Va tenir el seu ‘remake’ el 2012 recuperant alguns dels seus actors principals.

Tot i que als Estats Units va tenir menys èxit que ‘Dallas’ i ‘Dinastia’ (i els seus protagonistes no eren tan rics), aquesta sèrie dels anys 80 que explica les aventures i desaventures d’una adinerada família de viticultors californians va aconseguir un gran èxit a Europa i particularment a Espanya. Els Gioberti estaven enfrontats pel domini de la finca que dona nom a la sèrie contra els Agretti, així com pel control de la indústria del vi a la comarca. Difícil oblidar els personatges a qui donaven vida Ana Alicia, Lorenzo Lamas, Robert Foxworth, Susan Sullivan i David Selby. Però sobretot, la matriarca Angela Channing, la dolenta més famosa de la tele, a qui deixava un antipàtic rostre la veterana Jane Wyman.

Basada en fets reals, explica la història de la família Guetty, una de les més riques, poderoses i infelices dels EUA, que es va fer famosa pel segrest a Roma de John Paul Getty, net del patriarca, amb només 16 anys, per part de la màfia italiana. El seu avi, potser l’home més ric dels anys 70, cosa que el portava a cometre excentricitats com viure amb cinc amants i tenir un lleó com a mascota, es negava a pagar els diners del rescat, però ho va acabar fent quan un dia va rebre un paquet amb un floc de cabells i l’orella del jove. La família Guetty va intentar parar, sense èxit, aquesta notable producció de ‘true crime’ en què no quedaven gaire ben parats. Aquell 2018 Ridley Scott també va estrenar una pel·lícula sobre el clan, ‘All the money in the world’. Si no vols sopa, dues tasses. Els diners, segons sembla, no ho aconsegueixen tot.

També hi ha sèries en què l’adinerada família ho perd tot. És el cas dels Rose, que es queden sense patrimoni quan el seu gerent és condemnat per frau i el Govern els confisca fins i tot la rentadora. L’única propietat que els deixa mans és un poble de mala mort que el patriarca havia comprat fa anys per fer-li una broma al seu consentit fill que, malgrat superar la vintena, sempre està de mala lluna amb la seva creguda germana. La seva nova situació econòmica els obliga a canviar una luxosa mansió per un desgavellat hotel ple de goteres. L’excèntric alcalde del poble tampoc ajuda massa el primmirat clan, que ha perdut els diners però no les maneres de ric. La sèrie es va emportar l’Emmy a la millor comèdia el 2020.

Una altra comèdia amb diversos Emmys que també explica el dissortat destí d’un clan que lluita per no perdre-ho tot. Quan comença la sèrie, la família Bluth, que vivia molt bé, té greus problemes financers causats pels tripijocs del pare, que acaba a la presó. Es farà càrrec del negoci el seu fill Michael, el més gran de nou germans a quin més egoista i que s’aferren per no perdre el seu nivell acomodat. Aquesta ‘sitcom’, que es caracteritza per suprimir les (empipadores) rialletes, està rodada amb una sola càmera per donar realisme, tot i que és un fals documental.