‘Els hereus de la terra’ pretén continuar la llegenda que va iniciar ‘La catedral del mar’

És una seqüela, perquè es basa en el segon dels llibres d’Ildefonso Falcones sobre la Barcelona del segle XIV, però podria ser una segona temporada que continués la llegenda iniciada per ‘La catedral del mar’. Perquè ‘Els hereus de la terra’ manté l’esperit de la primera, sent fidel a la novel·la i amb aquesta espectacularitat en les imatges pròpia d’una gran superproducció. Protagonitzada per Yon González, Elena Rivera i Rodolfo Sancho, actors que donen vida a una altra generació, la ficció veurà la llum a Netflix aquest divendres, 15. D’aquí un any l’emetrà Antena 3, i després, TV-3.

Si Arnau Estanyol (Aitor Luna) era l’‘heroi’ de la primera entrega, en aquesta ocasió és Hugo Llor (Yon González), el seu protegit, qui intentarà sobreviure a les dures condicions i els foscos personatges que es trobarà en aquesta Barcelona medieval: «Sap col·locar l’odi i la ràbia en un bon lloc i donar-li una bona mirada, cosa que no és fàcil. És molt bonic i diu molt d’ell», assegura González a EL PERIÓDICO. 

El nom de l’actor ja havia sonat per participar en ‘La catedral del mar’: «Amb el Yon feia temps que em venia de gust treballar», confessa Jordi Frades, director de les dues produccions. Al final, va ser el seu germà en la vida real, Aitor Luna (‘Los hombres de Paco’, ‘Gran Reserva’) qui donaria vida a Estanyol. I tot i que el personatge apareix en el primer capítol de ‘Els hereus de la terra’, González i Luna no coincidiran en les trames. «Hi ha qui pensa que el Yon fa de fill de l’Aitor, i no», puntualitza el també director de la productora, Diagonal (Banjay Iberia) a aquest diari. En el repartiment hi figuren també Michell Jenner, Natalia Sánchez, Pere Arquillué i Bruna Cusí, entre d’altres.

Les dones de Llor

L’amor serà un dels motors de la vida d’Hugo Llor, en la qual passaran diverses dones. Una serà per a ell un gran suport. Es tracta de Caterina, a qui dona vida Elena Rivera, actriu que veiem actualment en el paper de jove víctima d’una violació en la sèrie d’Antena 3 ‘Alba’. Els dos personatges, tot i que molt allunyats en l’època, guarden certes similituds a causa dels fets dramàtics que han de passar: «Vaig de drama en drama», reconeix l’actriu, que defineix el seu personatge «com una dona maltractada per la vida i per la crueltat de l’època, qui un àngel de la guarda que se li creua la rescata d’un món horrible».      

La qualitat de les imatges i la cuidada recreació de l’època en escenaris i vestuari d’aquesta producció recorden les de ‘La catedral del mar’. I és que l’equip creatiu és gairebé el mateix. «Hem variat una mica les estètiques, perquè és una època més actual, però hem intentat que a qui li va agradar la primera, no es trobés una cosa totalment diferent», apunta Frades. Si una cosa funciona, per què canviar-la. «Esperem que els seguidors de ‘La catedral del mar’ disfrutin d’aquesta igualment, perquè té moltes connexions i homenatges a la primera», assenyala.

Rodada a Catalunya

Diferencia aquesta entrega de l’anterior, que en aquesta ocasió hi ha més exteriors i menys escenes de plató. «Com que l’hem rodat enterament a Catalunya i teníem molt de romànic, les vinyes... com exigia la història, hem pogut plasmar més localitzacions naturals», adverteix Frades. Hi apareixen Santes Creus, Barcelona, Girona... Hem donat voltes per Catalunya. I aquesta quantitat d’exteriors es nota», es vanagloria.

Notícies relacionades

TV-3 reobre 'La catedral del mar'

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

L’ombra d’Ildefonso Falcones ha sobrevolat poc la producció. «L’autor l’ha deixat a les nostres mans. Només es va llegir els guions i ens va dir alguna coseta. Li vam fer una sessió dels dos primers capítols, perquè veiés que l’esperit era el mateix que la primera, i li van agradar», explica el director. I espera que el mateix li passi a l’espectador que ha llegit la novel·la: «Volem que la reconegui. Perquè són històries que tenen un component cinematogràfic molt potent». No obstant, s’han centrat menys en la part històrica per donar més protagonisme als personatges.

Alguna cosa sí que ha canviat respecte a ‘La catedral del mar’: l’estrena va ser llavors a Antena 3 i després va passar a Netflix. Aquesta vegada el privilegi el té la plataforma, perquè va ser aquesta la que els va demanar fer la sèrie després d’haver funcionat a Llatinoamèrica. I arribats a aquest punt comenta Frades com es van equivocar al pensar que després del seu èxit a Atresmedia potser no triomfaria tant a TV-3. «Sembla que les coses funcionen a tres llocs. Un exemple és ‘La cocinera de Castamar’: a Atresplayer, a Antena 3 i a Netflix. Hi ha tant públic diferent, que la gent la veu on vol», reflexiona, per acabar dient: «Estarem tres anys enganxats a ‘Els hereus de la terra’».