Pren-t’ho en sèrie
’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots
Kevin Costner, actor i director emblemàtic del ‘western’ modern, encarna un ambiciós ramader de sisena generació en aquesta truculenta història de riquesa i poder
Taylor Sheridan, guionista revelat amb ‘Sicari’ i confirmat amb ‘Comancheria’, escriu i dirigeix tota la primera temporada
Paramount Network emetrà les dues primeres temporades seguides des de dilluns que ve, dia 18, a les 20.15 h.
Per fi s’estrena a Espanya l’exitosa sèrie de Taylor Sheridan, nominat a l’Oscar pel guió de ‘Comancheria’
Expedient ics de les sèries recents: ¿per què ha trigat tant a arribar-nos (tres anys) una sèrie protagonitzada per Kevin Costner i creada pel guionista nominat a l’Oscar per ‘Comancheria’? Pot ser que ara mateix el (neo)‘western’ no sigui massa popular per aquestes terres, però ‘Yellowstone’ és, a més d’un exemple d’aquest gènere, un efectiu culebró de ‘prime time’, una ‘Dinastia’ de brillant poesia lapidària. Ben promocionada, havia de funcionar.
Sigui com sigui, més val tardíssim que mai: dilluns, dia 18, a les 20.15 h., Paramount Network inicia l’emissió de les dues primeres temporades (existeix una tercera i en tindrà una quarta) d’aquesta saga de riquesa i poder. La primera d’elles, dirigida en la seva integritat per Taylor Sheridan, el guionista (abans actor) revelat amb ‘Sicari’, confirmat amb ‘Comancheria’ i consolidat com a director amb ‘Wind river’. Tres ‘thrillers’ tensos sobre terres esquerpes, sobre la complicada història dels Estats Units amb, respectivament, el control del narcotràfic, el repartiment de la riquesa i la protecció dels nadius americans.
A ‘Yellowstone’, Sheridan torna a explorar l’Amèrica menys atesa per les ficcions ‘mainstream’ actuals; aquesta vegada, el terç occidental de Montana. Kevin Costner, un dels actors (i directors) que millor ha portat la flama del ‘western’ al Hollywood modern, es calça de nou el barret texà per encarnar l’amo del ranxo de bestiar més gran del país; «de la mida de Rhode Island», segons se’ns precisa en la sèrie.
Enemics a cada cantonada
Ramader ja de sisena generació, John Dutton és el pare dur però entregat, petri només en aparença, de diversos fills ben diferents, entre els quals ha de trobar un hereu. El més gran, el Lee (Dave Annable), no sembla la millor opció; tot i que treballa com un burro, no destaca en agilitat mental ni crueltat. En això últim brilla la Beth (la britànica Kelly Reilly), que treballa en un banc d’alt nivell i representa el John en les més despietades operacions de negocis. La Beth té les seves vies de fuita en la beguda i el sexe, aficions que sol practicar amb el Rip (Cole Hauser), capatàs del ranxo i mà dreta (bèstia) de John.
Per la part legal, el John compta amb ajuda d’un altre fill, el Jamie (Wes Bentley), destinat a entrar en política amb el guiatge de la governadora de Montana (Wendy Moniz), qui també sembla interessada en alegrar la vida al viudo John. ¿I si el millor hereu fos l’ovella negra, el Kayce (Luke Grimes), ex-Navy Seal que va deixar el regne familiar per casar-se i tenir un fill amb la Monica (Kelsey Asbille), professora de la reserva indígena Broken Rock?
El primer episodi, que dura hora i mitja, es tanca amb un diàleg tallant entre el patriarca i la seva filla Beth. «Digues-me contra qui cal lluitar», li demana ella. «Contra tots», sentencia ell. I diu tota la veritat, perquè coneixem els Dutton en un moment en què els seus enemics es multipliquen. És el problema de tenir un ranxo que fa frontera amb un poble en expansió (Bozeman), una reserva indígena de poder creixent i el parc nacional més antic d’Amèrica. Costner té en el punt de mira el constructor Dan Jenkins (Danny Huston), que espera expandir els seus hòldings menjant terreny al ranxo, o el nou cap de la reserva indígena, Thomas Rainwater (Gil Birmingham), obstinat a recuperar el que van perdre els seus ancestres.
Ni herois ni malvats
Notícies relacionadesNi herois ni malvatsCom sempre amb Sheridan, és difícil discernir qui és l’heroi i qui el malvat. A ‘Comancheria’ ens feia empatitzar amb uns lladres de bancs perquè, al cap i a la fi, almenys un d’ells robava amb bones finalitats i inspirat per l’ansietat de classe. Aquí l’únic personatge simpàtic comet un crim reprotxable al primer capítol, cosa que complica la qüestió de l’empatia i la identificació. A més, abans de disparar deixa anar una frase èpica: «Per si de cas no ho saps, el cel no existeix». És a dir, el rampell és només relatiu; abans de matar, el nostre antiheroi pontifica.
Si aquesta sèrie sembla la nova pel·lícula de Sheridan, és perquè el director no ha volgut renunciar a l’alè cinematogràfic; de fet, s’hi va implicar el director de fotografia de ‘Wind river’, Ben Richardson, revelació de ‘Bèsties del sud salvatge’. Hi ha una claustrofòbia estranya en les parts domèstiques i una connexió viva amb el paisatge a l’acció exterior: tota l’estona veiem com l’home conversa, o millor, lluita amb un entorn hostil i indiferent. Però també veiem com la naturalesa pateix per culpa nostra: només en el segon episodi, un gos es queda sense potes posteriors per una explosió i un llop és atropellat per un camió. Sempre cruent, no poc enigmàtic, Taylor Sheridan.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.