Els millors llibres clàssics recomanats per Luis Magrinyà, de l’editorial Alba

Comèdia és el títol que la nova traducció i edició ha elegit per rebatejar una de les obres cabdals de la literatura universal: La Divina Comèdia.

Comèdia és dramàtica i tenebrosa a l’Infern, pictòrica i melancòlica al Purgatori i lluminosa i musical al Paradís. Comèdia és a l’Edat Moderna el que l’Odissea a l’Antiguitat.

Jorge Carrión diu a The New York Times: «Abocada a l’espanyol en hendecasíl·labs solts, amb rimes assonants no sistemàtiques, respectant la sintaxi original, la Comèdia de Micó flueix com una novel·la. També ha fet una gran feina l’equip de l’editorial Acantilado, que ha aconseguit que els 14.233 versos i el material erudit càpiguen en 940 pàgines de paper bíblia: una edició luxosa i de butxaca alhora. Una joia».

Una obra que ha sigut estudiada i interpretada per les figures més importants del pensament i de la cultura, de la mateixa manera que ha sigut recreada pels pinzells dels artistes més importants –de Blake a Dalí–.

Publicada el 1554, d’autor anònim, és la primera vegada que un personatge de baixa extracció explica la seva vida en primera persona. Un noi d’uns dotze anys que narra la seva història des de la seva infantesa i la seva complicada supervivència en la dura vida del segle XVI.

Amb sentit de l’humor i mirada satírica, Lázaro ens parla de la realitat d’un país ple de captaires, de clergues que no practiquen la caritat, de gentilhomes reticents al treball i preocupats només per la seva honra, i de joves que tenen com a màxima aspiració no passar gana.

Mario Vargas Llosa ha dit sobre aquesta obra: «El considero un llibre pel segle XXI».

La reedició del clàssic universal per excel·lència, gràcies a la unió de l’Acadèmia de la Llengua Espanyola i l’editorial Alfaguara

Aquesta edició reprodueix el text crític i les notes de Francisco Rico, al seu torn coordinador del volum, i es completa amb estudis d’escriptors i filòlegs de la talla de Mario Vargas Llosa, Francisco Ayala, Martín de Riquer, José Manuel Blecua, Guillermo Rojo, José Antonio Pascual, Margit Frenk i Claudio Guillén.

En plena maduresa, Goethe trigaria gairebé vint anys a completar Poesia i Veritat (1811-1830), l’autobiografia de la seva joventut, que inclou des del dia del seu naixement fins a la seva partida a Weimar, ciutat on hauria de residir fins a la seva mort.

Aquí trobem el desenvolupament de la seva personalitat posseïda d’una ànsia de saber total, les íntimes peripècies de les seves amistats i embolics, i la gènesi reveladora de cadascuna de les seves grans obres, encara avui punt de referència de la tradició estètica universal.

Document històric de primer ordre sobre un dels moments més brillants de la cultura centreeuropea, aquestes memòries tracen també una àmplia, serena i optimista teoria de la joventut.

París, 1817. En una pensió ‘de classe mitjana’, regentada amb economia per una viuda, coincideixen els rebutjats de la societat parisenca i els joves que somien entrar-hi.

A l’últim pis, el més barat, viuen porta amb porta un avi que va fer fortuna fabricant fideus i que, després de casar esplèndidament les seves filles, ara és menyspreat per elles, i un estudiant de províncies que amb prou feines en té per pagar uns guants grocs amb què triomfar en un ball.

Un tercer hoste, el misteriós Vautrin, que detecta l’ambició de l’estudiant, li proposa un tortuós crim que podria enriquir-lo de la nit al dia.

El pobre Goriot (1835), una de les novel·les més justament cèlebres de la història de la literatura, enfronta dos homes en els dos extrems de la vida: l’avi que la conclou en la ingratitud i la ruïna i el jove que s’hi obre resistint-se a acceptar que haurà d’escollir entre la virtut i la corrupció.

«¡Ai, que ho sàpiga el lector, aquest drama no és una ficció ni una novel·la! –diu Balzac en les primeres pàgines–. ‘All is true’, ¡és tan veritable que tots poden reconèixer els elements que hi apareixen a casa seva i potser al seu cor!»