'Orígenes' sedueix a Sitges

El jurat de la 47a edició del festival de Sitges es va posar emo i va atorgar el premi a la millor pel·lícula a Orígenes, de Mike Cahill, un suggerent coqueteig amb el gènere fantàstic a través del drama romàntic i els postulats del new age. La decisió va ser, en general, ben rebuda, però va quedar en l'aire la vaga impressió que el jurat va eludir el risc, apostant per una pel·lícula tan feelgood com Orígenes i deixant de banda propostes més audaces com It follows, de David Robert Mitchell, per posar només un exemple de cine intrèpid, que és, al capdavall, l'ADN de Sitges.

Espècie de germana espiritual d'Otra Tierra, l'obra anterior de Cahill, Orígenes és un emotiu drama humà disfressat de relat misteriós i fantacientífic a partir de l'idil·li entre un biòleg molecular (Michael Pitt) i una volàtil model (Àstrid Bergès-Frisbey) defensora de la reencarnació. «Hi ha hagut un debat intens en el jurat, però creiem que és una pel·lícula magnífica, molt ben dirigida, molt maca, que s'atreveix amb les grans preguntes: l'espiritualitat, la ciència, l'amor. Ens ha commogut», va justificar Pablo Helman, expert en efectes especials i membre del jurat. En qualsevol cas, el gran premi és per a Orígenes, que s'estrenarà en cines el 14 de novembre.

D'entre els premis importants  (molt repartits, com la loteria), va destacar la sorpresa del de millor director per al belga Jonas Govaerts per la seva opera prima Cub, un híbrid entre Els Goonies i La matanza de Texas que no va aixecar passions entre públic i crítica, però que, en fi, va atraure el jurat «pels grans dots del seu director per tractar-se d'un debutant».

MENCIONS ESPECIALS / Amb tantes pel·lícules a concurs, ni més ni menys que 38, el jurat es va veure forçat a recompensar altres obres com a mencions especials: aquestes van ser per al film espanyol d'animació Pos eso, de Sam, la comèdia vampírica neozelandesa What we do in the shadows, de Tika Waititi i Jemaine Clement (guanyadora també, de forma molt merescuda, del sempre rellevant Gran Premi del Públic, patrocinat per EL PERIÓDICO), la jarmuschiana cinta de vampirs A girl walks home alone at night, de l'anglo-iraniana Ana Lily Amirpour (també premi Citizen Kane a la millor direcció novell), i l'idil·li de terror Spring, dels nord-americans Justin Benson i Aaron Morhead. El premi especial del jurat va ser per a The Babadook, l'aterridor conte de l'australiana Jennifer Kent sobre les pors infantils.

Els premis a les millors interpretacions van ser ex-aequo. En categoria femenina, van recaure en Essie Davis, pel seu enorme paper de mare a The Babadook, i la sempre immensa Julianne Moore pel seu treball a Maps to the stars, de David Cronenberg. En la masculina, un guardó va ser per al japonès Koji Yakusho, l'expolicia alcohòlic de The world of Kanako, de Tetsuya Nakashima; i l'altre per a l'australià Nathan Phillips en el drama apocalíptic Las últimas horas, de Zak Hilditch. El premi al guió va ser per a Jake Paltrow (germà de Gwyneth) per Young ones. I el de millor curt, per a Óscar desafinado, del basc  Mikel Alvariño.

El Méliès d'Argent al millor llargmetratge va recaure en la molt sàdica i hanekiana Goodnight mommy, dels austríacs Veronika Franz i Severin Fiala, que també es va endur una menció de la crítica. Els crítics, precisament, van donar el seu premi al millor film a Réalité, el fascinant exercici de metacine a càrrec del francès Quentin Dupieux. I per rematar el repàs, els guardons de la secció oficial Fantàstic Òrbita: millor pel·lícula, Hyena, de Gerard Johnson, i millor direcció, Jim Mickle per Frío en julio; i els de Fantàstic Panorama: millor pel·lí-

Notícies relacionades

L'amor és fantàstic

Mike Cahill : «Hi ha una por al sentiment i la sinceritat que no comparteixo»

cula, The treatment, de Hans Herbots, i menció per a Creep, de Patrick Brice.

XIFRES RÈCORD / Premis i premis en una edició, la 47a, saldada un any més amb gran èxit de públic. Un total de 58.000 espectadors, una xifra idèntica a la del 2013, «l'any del rècord», segons va recordar el director del festival, Ángel Sala. «Un símptoma de la bona salut del gènere», va sentenciar.