Kornél Mundruczó: "Hem d'estar oberts als miracles"

Després de sorprendre amb la faula distòpica White god, el cineasta hongarès Kornél Mundruczó (Gödöllö, 1975) presenta 'Jupiter’s moon', drama sobrenatural sobre un immigrant sirià que, després de ser abatut a trets, descobreix tenir la capacitat de volar. Un dels títols més insòlits a concurs en aquest Festival de cine fantàstic de Sitges.

'Jupiter’s moon' pot veure’s com una història d’orígens de superheroi. Les pel·lícules de superherois són una mica com les pel·lícules d’àngels, que també són personatges molt heroics. A través d’aquesta classe de personatges fugim de la nostra vida terrenal. Quan vam començar a pensar en aquesta pel·lícula, vèiem el nostre heroi com un àngel, però volíem filmar la seva història com un film de superherois.

En l’escena inicial de la fugida, quan Aryan (Zsombor Jéger) supera tothom corrent, vaig pensar en Superman i en la seva carrera contra un tren en el clàssic del 1978. No recordo bé aquesta escena, la veritat. L’homenatge no és intencionat. ¡Però estic orgullós de sentir-ho! Francis Bacon deia que el millor pintor és el que roba millor. Nosaltres teníem moltes referències de pel·lícules de Hollywood dels anys 80, com 'Blade runner' i el primer 'Terminator', sobretot en qüestions d’escenografia urbana o tractament de la llum. En altres aspectes, els referents podien ser Fassbinder i Aleksei German. És una barreja.

Superman, com Aryan, és un immigrant i un refugiat. Sí, n’érem conscients. La unió del personatge d’un refugiat i un poder com la levitació podien donar lloc a una història d’àngel o de superheroi. No em va semblar conflictiu. Una provocació, potser, però no un conflicte.

¿Llegia tebeos de superherois quan era petit? Molts. I també molts llibres de ciència-ficció, sobretot soviètica. 'Solaris' de Stanislaw Lem, els germans Strugatski, Beliáiev… D’aquest últim em fascinava 'Ictiandro: El hombre anfibio', una història sobre un noi que viu sota l’aigua sense màscara. Em semblava un personatge infinitament emotiu. 

Vostè acostuma a explicar històries sobre pàries de la societat. El transsumpte de Frankenstein de 'Semilla de maldad', per exemple. Fins i tot els gossos de 'White god' poden ser vistos com a víctimes de la desigualtat social. Per mi, aquestes ànimes perdudes serveixen perquè vegem la nostra verdadera cara. Són com uns miralls que ens tornen el nostre orgull, la nostra arrogància i la nostra comoditat.

El company d’Aryan en la seva odissea, el doctor Gabor (Merab Ninidze), es lamenta en un moment determinat perquè la gent «ha deixat de mirar cap amunt». Amb les escenes de levitació, ¿volia revifar la sensació de sorpresa en l’espectador? Aquesta és una pel·lícula fantàstica. Per alguna cosa estic en un festival de cine fantàstic. Però he de dir que crec en els miracles. En aquella frase que ha dit que soc jo qui parla a través de Gabor. Hem d’estar oberts als miracles. Potser els que vegem no cridin tant l’atenció com algú que flota en l’aire, però són aquí.

Notícies relacionades

Ángel Sala: "S'està produint l'alliberament cinematogràfic de la dona"

Alexandre Bustillo i Julien Maury: "No vam parlar mai amb Tobe Hooper sobre 'Leatherface'"

Veient les escenes fantàstiques i d’acció de 'Jupiter’s moon' he pensat: «Sisplau, que algú entregui el pròxim episodi d’una gran franquícia a Kornél Mundruczó». ¿Es prestaria a fer una cosa així? Doncs no ho sé. He estat a punt de rodar diversos projectes als Estats Units. Però quan llegeixo un guió i em pregunto «¿per què em volen a mi?», és que potser no l’he de fer. Les meves arrels estan en el cine d’autor. Per un altre costat, crec que aquest cine d’art i assaig pur s’ha tornat buit; està desconnectat de la realitat… No puc fer un 'Transformers', però puc dir que estic treballant en una pel·lícula americana. Tracta de claustrofòbia. És bastant radical.

¿Va ser molt difícil rodar aquella llarga persecució de cotxe en pla seqüència? Teníem algunes regles per a aquesta pel·lícula. Una era que en les escenes de levitació i acció no podíem tallar el pla; d’aquesta manera, et submergeixes molt més en l’acció i te la creus més. Aquella escena va ser, sobretot, molt difícil d’assajar. Vam llogar un aeroport i hi vam dibuixar els carrers de la zona de Budapest que havíem de tallar, amb 60 policies bloquejant cada possible obertura. Una vegada vam arribar allà per filmar, només vam haver de fer dues preses. La segona ja em va semblar bona. Vam passar de fer-ne cap més. ¡Tampoc teníem pressupost per carregar-nos massa cotxes!