Alexandre Bustillo i Julien Maury: "No vam parlar mai amb Tobe Hooper sobre 'Leatherface'"

Fidels a la seva cita amb Sitges, on es van portar premis amb 'Al interior', Bustillo i Maury han presentat aquest any, fora de concurs, 'Leatherface', la seva pel·lícula sobre la gènesi del malvat de 'La matança de Texas'.

–La seva relació amb el cine de Tobe Hooper ve de lluny: al principi de la seva carrera van voler refer 'La casa de los horrores'.

–Bustillo: Vam parlar amb un paio de la Universal, i va ser molt estrany: no coneixia la pel·lícula ni sabia que en tenia els drets. Li vam oferir la possibilitat de llegir el nostre tractament, però ens va dir que tenia en marxa un altre projecte similar que es deia 'Carnival'... del qual no n’hem sabut  mai res més.

–¿Com entren en el projecte 'Leatherface'?

–Maury: De la manera més senzilla. Vam rebre el guió del nostre agent.

–¿I per què creien els productors que eren les persones indicades?

–Bustillo: D’entrada, som més barats que els directors nord-americans, perquè no estem al Sindicat de Directors dels EUA i aquest sindicat estipula un salari mínim. Per un altre costat, també cal dir que eren molt fans d’'Al interior'.

–Durant bona part del metratge, 'Leatherface' és gairebé una història de misteri a l’estil d’Agatha Christie. L’espectador tracta de deduir qui és el futur assassí.

–Maury: Era molt més un whodunit [qui ho va fer] en la primera versió del guió. Per a nosaltres aquesta no havia de ser l’essència de la pel·lícula; no volíem que descobrir l’assassí fos el quid de la història.

–Ja hi va haver una història dels orígens de Leatherface: la preqüela del 'remake' de Marcus Nispel del 2003.

–Bustillo: De La matança de Texas existeixen diverses franquícies que divergeixen en molts punts. Michael Bay en va aconseguir els drets i va produir un parell de títols, però al perdre’ls van passar a la productora Millennium [la que està al darrere de Leatherface].

–¿Quin és el seu film favorit de la franquícia, l’original a part?

–Bustillo: La primera és increïble, és clar; quan la vaig veure amb 11 o 12 anys em va traumatitzar. Però la meva favorita és la segona. I respecto el que va fer Marcus Nispel amb el 'remake' del 2003.

–Maury: Per damunt de la primera, la meva és 'La matanza de Texas 3D' [rialles].

–¿I què hi ha de 'La matanza de Texas: La nueva generación', amb uns encara poc coneguts Matthew McConaughey i Renée Zellweger?

–Bustillo: Per mi és la pitjor. La vam tornar a veure abans de rodar la nostra… I bé, en fi, no sé gaire bé per on començar. ¿Com fas una pel·lícula sobre la massacre de la serra mecànica de Texas… i després ningú mor assassinat amb serra mecànica?

–Als crèdits de Leatherface apareix llistat Hooper com a productor, però no sé si van tenir cap mena contacte amb ell.

–Bustillo: Gens. Va ser tot una mica estrany. Hooper va morir només un dia després que estrenéssim la pel·lícula al Frightfest de Londres. Un 'timing' bastant terrible. Creiem que no la va arribar a veure mai.

Notícies relacionades

Ángel Sala: "S'està produint l'alliberament cinematogràfic de la dona"

El refugiat superheroi de 'Jupiter's moon' conquista Sitges-2017

–Vostès formen part d’una generació [com Alexandre Aja i Xavier Gens] que anava a revifar el cine de terror a França. Després, la indústria va resultar ser poc atrevida.

–Maury: Els productors havien sigut tímids abans i ho van ser després, però durant un breu lapse de temps ens van deixar fer. Però a França el terror més o menys extrem no ha funcionat mai bé a taquilla. Les coses es van complicar una mica. Al nostre país, el cine de gènere s’entén com a cine de sèrie B, una cosa molt inferior al cine seriós que va al Festival de Cannes i guanya premis Cèsar. Per això, en part ens vam decidir a fer 'Leatherface'; per la impossibilitat de fer pel·lícules a França.