LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA
Ángel Sala: "S'està produint l'alliberament cinematogràfic de la dona"
El director del Festival de Sitges conversa amb els enviats d'EL PERIÓDICO per fer balanç de la recentment finalitzada 50a edició
undefined40536859 sitges 14 10 2017 festival internacional de cinema fantastic171015143623 /
–Julián García: S’ha acabat la 50a edició amb un augment del 10% en la venda d’entrades i un creixement en els últims tres anys, en conjunt, del 30%.
–Ángel Sala: El cinema fantàstic està en un moment tremendament popular, és clar que ha deixat de ser un segment privatiu. També hi contribueix que hi ha bastanta qualitat, força nivell de nous directors, directors que utilitzen el cinema fantàstic per dir més coses i que no recorren només a estilemes de gènere… Ja estem veient, a part de la taquilla, una gran validació per festivals com Sundance, Cannes i Venècia. Aquest any Guillermo del Toro ha guanyat Venècia. I qualsevol any d’aquests passarà a Cannes.
–Juan Manuel Freire: ¿Està satisfet en general amb el veredicte del jurat de Sitges?
–Á. S.: Sí, sí. He de reconèixer que m’agrada molt 'Jupiter’s moon', pel·lícula que he perseguit des que la vaig veure a Cannes. Me’n vaig alegrar molt de tenir-la. Me n’alegro per ella i per Kornél Mundruczó, que és un dels directors europeus que més m’interessen des de fa molt de temps. I 'White god', també extraordinària. Els altres premis també em semblen bé, fins i tot valents. Per exemple, han premiat un actor d’una pel·lícula molt de gènere, el Rafe Spall de 'The ritual'.
–J. M. F.: Festivals com Sundance, Cannes i Venècia, com ha dit, inclouen cine de gènere, però poques vegades l’atenen en el repartiment de premis. La recompensa a Del Toro és gairebé una excepció.
–Á. S.: En aquests grans festivals, pel·lícules com 'Jupiter’s moon' són mig menystingudes, i sovint perquè guanyin altres títols molt menys estimulants. 'Jupiter’s moon' va ser un dels millors films de Cannes i és bastant millor que algunes que van estar en el palmarès. Però Venècia fa un parell d’anys que reconeix el cine fantàstic: l’any passat va premiar 'Amor carnal' i aquest any Del Toro. A Locarno, 'As boas maneiras' va tenir el premi especial del jurat. I Caniba es va endur el premi especial del jurat d’Orizzonti a Venècia.
–J. G.: Tres de les pel·lícules que s’han emportat premis importants ['Thelma', 'Revenge' i 'Marlina the murderer in four acts'] parlen de l’apoderament de la dona. Són pel·lícules, més enllà de si estan rodades per dones o no, de temàtica sobre dones poderoses. ¿Podem parlar de tendència?
–Á. S.: S’està produint un alliberament cinematogràfic de la dona. Cada vegada més les dones cineastes, o les pel·lícules que parlen d’una manera diferent de la dona, de la manera que ha de ser, estan dominant el mercat cinematogràfic. Aquí, a Sitges, últimament, les pel·lícules fantàstiques dirigides per dones han sigut protagonistes. L’any passat, Julie Ducournau, amb 'Crudo'; fa dos anys, Karyn Kusama, amb 'La invitación'… És una tendència, però també una normalitat. De la mateixa manera que 'Jupiter’s moon' parla del problema de la immigració a Europa, moltes pel·lícules parlen del tema de la situació de la dona en la societat, i això és una bona notícia per al cine fantàstic.
–J. G.: ¿Com ha vist aquest any el gènere fantàstic espanyol? La meva impressió personal és que hi havia propostes conservadores, potser fins i tot passades, juntament amb altres de risc com 'Dhogs' I 'The maus'.
–Á. S.: A mi 'Dhogs' em sembla una pel·lícula molt interessant; una proposta que es mereixia estar en la secció oficial, potser amb un cert risc… Sí que hi ha un cert continuisme, però veig propostes molt interessants, que potser no són rodones, però que obren la porta a possibilitats interessants dins del cine espanyol. Hi ha idees bones a 'Black hollow cage' respecte a la ciència-ficció. Hi ha idees bones respecte a la comèdia fantàstica a 'Matar a Dios'…
–J. G.: De fet, ha guanyat el premi del públic.
–Á. S.: La gent s’ho va passar molt bé... Hi ha coses gens menyspreable. També surten autors nous que poden dir molt en un futur. Fins i tot 'The maus', sense ser rodona, conté elements molt interessants. També estem veient que molts realitzadors espanyols s’estan consolidant no pas amb la primera pel·lícula, sinó amb la quarta o fins i tot la cinquena. Mirin què ha passat amb Paco Plaza i Verónica.
–J. M. F.: Jo he cregut intuir una renovació més clara de públic respecte a anys anteriors. Més gent jove en general a les sales.
–Á. S.: Al créixer un 10%-12% en venda d’entrades, una part deu ser públic jove. També hi ha generació de nous espectadors, això és clar. Està passant gràcies al fet que es consumeix molt de Netflix, Movistar… Plataformes en què es poden veure pel·lícules. Això genera que t’agradi el cine. Per un altre costat, hi ha un públic adult nou, també. Hi ha pel·lícules com 'Déjame salir', 'Múltiple' o 'It' que les ha vist gent gran que ja no anava al cine, que veia aquestes pel·lícules a casa per casualitat.
–J. M. F.: Parlava de plataformes... 'La zona' ha sigut del millor vist a Sitges aquest any, i és una sèrie. ¿Hi ha intenció de fer créixer l’apartat Serial Sitges? ¿Potser projectant més sèries a l’Auditori?
–Á. S.: Hi ha festivals que estan optant per donar premis al millor episodi d’una sèrie, o fins i tot programar-ne en secció oficial algun episodi solt. Jo, per exemple, si hagués sigut estrena a Espanya, hauria col·locat el vuitè episodi de 'Twin Peaks' a la secció oficial, sense cap problema. Té vida pròpia, aquell capítol.
–J. M. F.: ¿Com ha sigut aquest any l’experiència amb Netflix? S’han projectat pel·lícules com 'Okja', que ja estaven a la plataforma.
–Á. S.: Hi va anar moltíssima gent, a veure-la. I 'The bad batch', que també està en la plataforma i va omplir El Retiro. Hi ha hagut pel·lícules que després estaran a Netflix, com 'The ritual' i 'Blade of the immortal'. Són els temps que vivim. Volem aprofundir la nostra relació amb ells, amb Movistar, amb Amazon, amb Hulu, si es pot. Volem tenir més comunicació amb ells. En realitat és com parlar amb Disney o Paramount, però... de moment la comunicació no és tan fluida com ens agradaria. O hi parlem, o tindrem un problema. Nosaltres, els festivals, no ells.
–J. M. F.: Aquest any ha sigut la 50a edició. ¿Com afronta la pròxima?
–Á. S.: Com cada any. El mètode sempre és el mateix: revisar el mercat, mirar què hi ha… Temàticament, és inevitable dedicar el festival a '2001: una odissea de l’espai'. Són 50 anys de la, per a mi, millor pel·lícula de la història i la més influent de la ciència-ficció contemporània. Però vaja, farem més coses. No ens quedarem només en 2001.
Notícies relacionades–J. G.: ¿Com ha viscut el festival la convulsa situació catalana? ¿De quina manera l’ha afectat tant la intervenció econòmica del patronat del festival com tot el que s’ha viscut després de l’1-O?
–Á. S.: Prèviament, ho vam viure amb molta preocupació. L’1-O ens va agafar quan faltaven només quatre dies per a l’inici del festival. Va crear molta incertesa. Però, una vegadaaquí, aquest festival és una illa i se t’acaba oblidant tot el que passa més enllà del Garraf. Nosaltres, durant aquests dies, hem volgut parlar només de cine i cultura, sent conscients, en tot cas, que la situació era molt greu per a Catalunya.
