Els arxius vaticans revelen els seus secrets sobre la guerra civil

La immersió, per part dels historiadors espanyols, en l'arxiu secret de Pius XI, a la captura de noves revelacions sobre la relació del Vaticà amb els dirigents de la II República i de la sublevació militar, ja ha començat a donar els seus fruits. No faran reescriure la història, però sí que s'haurà d'esmenar. Un dels investigadors de referència d'aquest període convuls de la història, el monjo de Montserrat Hilari Raguer, acaba de descobrir que la Santa Seu i el Govern republicà encara mantenien relacions el mes d'agost del 1937, un any després que es desencadenés la guerra.

Aquesta circumstància va estar a punt de fer fracassar la primera trobada entre Franco i l'arquebisbe Ildebrando Antoniutti, el primer representant personal que el Papa va enviar a l'Espanyanacionalamb la intenció que es convertís en el nou nunci (ambaixador) del Vaticà.

No és aquest l'únic descobriment que ha fet Raguer entre els primers lligalls que ha pogut consultar. També ha sabut que la jerarquia catòlica va intercedir davant Franco per un dels dirigents del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), Joaquín Maurín, que no només no va ser ajusticiat per les tropes franquistes sinó que fins i tot va poder sortir a l'exili el 1946. I que els serveis d'informació militar dels sublevats donaven per viu el bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, el 1937, mesos després que, segons la versió oficiosa de l'Església, fos eliminat pels anarquistes.

LA REPÚBLICA >> La Santa Seu va mantenir els contactes fins al 1937

A finals del juliol del 1937, l'enviat especial del Papa, Ildebrando Antoniutti, es va plantar a Hendaia per ser portat fins a Salamanca, on s'havia establert el Governnacional, mentre l'Executiu republicà continuava refugiat a València. La policia franquista de fronteres, no obstant, li va denegar l'entrada. S'havia especulat fins ara que això era atribuïble al fet que els sublevats esperaven que el representant del Papa estigués investit d'un càrrec més rellevant. Les gestions del secretari del cardenal Isidro Gomá, l'home fort de l'Església espanyola en aquell moment, van salvar in extremis la situació i Antoniutti va aconseguir franquejar la duana. Fins aquí el que se sabia.

L'informe que l'enviat del Papa va fer arribar a la Secretaria d'Estat del Vaticà, que ara ha vist la llum, revela que el motiu perquè li barressin el pas a Hendaia va ser que "el Vaticà mantenia relacions amb el Govern de València", segons va explicar ahir Raguer a aquest diari. Així l'hi van comunicar a la frontera a Antoniutti, i van afegir que es tractava d'una indicació precisa que provenia del Govern de Franco. I així ho va deixar escrit.

LA MEDIACIÓ >> L'Església va intercedir per un dirigent del POUM

La correspondència entre Antoniutti i els seus superiors al Vaticà posa al descobert les gestions realitzades per aconseguir l'alliberament de Joaquín Maurín, el diputat del Front Popular i dirigent del POUM que va ser detingut pels franquistes al començament de la guerra a Jaca. Maurín va salvar la pell --"per molt menys s'afusellava la gent", postil.la Raguer--, va ser sotmès a un consell de guerra el 1944 que el va condemnar a 30 anys de reclusió i, el 1946, se'n va poder anar a Nova York, on va morir el 1973.

El concurs d'un parent, el sacerdot castrense Ramón Iglesias Navarri, que arribaria a ser bisbe de la Seu d'Urgell, que va anar personalment a demanar clemència a Franco, va acabar sent determinant. A més d'invocar la mare de Maurín, que resava el rosari cada dia, Iglesias li va fer veure al general que era més convenient mantenir-lo viu, ja que es tractava d'un enemic del Partit Comunista d'Espanya.

EL BISBE >> Franco pensava canviar Irurita per un altre pres

El bisbe Manuel Irurita, de qui l'arquebisbat de Barcelona va promoure la beatificació fa algun temps sense que fins ara hagi arribat a prosperar, apareix igualment en els primers papers del llegat de Pius XI que han pogut ser revisats. L'arxiu secret del cardenal Federico Tedeschini, que va ser l'últim nunci de la Santa Seu acreditat davant el Govern de la República, guardava una confessió de Franco en què admet, el mes de juliol del 1937, que està treballant en l'alliberament del bisbe Irurita i que el pretén canviar per un polític socialista. L'Església el dóna per mort el 1936 i han aparegut testimonis que va ser vist l'any 1939.

LES AUTONOMIES >> El nunci rebutjava les aspiracions catalanes

Raguer va trobar ahir una nova evidència de la fòbia que la major part de la jerarquia eclesiàstica professava pels nacionalismes perifèrics i, en particular, per Catalunya. Un escrit de Tedeschini datat poc després de la revolució d'Astúries de l'octubre del 1934 responsabilitza d'aquells fets, "en termes molt durs", segons l'estudiós, justament els catalans.

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Tedeschini afirma en aquest document que si el Govern republicà no aconsegueix posar fi a les vel.leïtats autonomistes, el país està abocat a la catàstrofe. Sorprèn l'actitud del nunci perquè sempre es va comportar davant les autoritats civils com un moderat i fins i tot va ser un dels primers a establir vies de diàleg amb la República des que es va proclamar fent tàndem amb l'arquebisbe de Tarragona, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Aquesta actitud el va fer creditor dels odis incisius dels integristes monàrquics, que no van deixar de conspirar contra ell fins que va acabar sent traslladat a Roma.

Un dels documents estudiats per Raguer es refereix precisament als agitadors monàrquics com a elements que en aquell moment obstaculitzaven la concòrdia i parla del seu caràcter "importú i inoportú", en referència al desvergonyiment que mostraven a l'hora d'anar al Vaticà i a l'agressivitat dels seus plantejaments.