Els casos de tuberculosi augmenten a BCN per primer cop des del 1991

Malgrat que als anys 70 l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va augurar el final de la tuberculosi per al 2000, la incidència de la malaltia no fa sinó que avançar. Fins i tot als països desenvolupats. A la capital catalana, sense anar més lluny, els afectats pel bacil de Koch van augmentar durant el 2005 un 14,7%, i es va trencar la tendència descendent que s'observava des del 1991. Així, l'Agència de la Salut Pública de Barcelona (ASPB) va detectar 719 nous contagis, dels quals 479 vivien a la ciutat.

La dada, extreta de l'últim informe sobre la salut a Barcelona, presentat ahir per la presidenta de l'ASPB, Imma Mayol, situa aquesta incidència de la tuberculosi en una de les més elevades del món occidental, segons els autors de l'estudi.

La malaltia ha augmentat en els dos sexes, 20,4 casos per cada 100.000 habitants en dones (173 contagiades), i 39,9 en homes (206). Tot i que el col.lectiu més afectat per la tuberculosi és el d'immigrants, el creixement més important s'ha donat entre els autòctons, que han passat d'un augment de l'1,2% el 2004 al 13%.

FALTA D'HIGIENE

Malgrat que, segons afirmen els epidemiòlegs, l'arribada de ciutadans que procedeixen de països on la tuberculosi és endèmica és la principal raó que explica aquesta alta incidència, Mayol va voler remarcar que la majoria d'immigrants contrauen la malaltia a Barcelona. I va voler puntualitzar que l'explicació d'una prevalença més alta de les infeccions entre aquest col.lectiu es troba en el fet que "estan més immunodeprimits", perquè el bacil perviu en entorns socioeconòmics desfavorables per causes com la falta d'higiene, la mala alimentació i l'amuntegament.

Una situació que es dóna principalment a Ciutat Vella, on gairebé la meitat (43,9%) dels seus veïns són forans i on s'ha detectat més casos d'entre tots els districtes de la ciutat (96), amb una incidència que arriba als 74,4 per 100.000 habitants. Més de la meitat dels malalts que segueixen tractament són estrangers

Amb tot, la tercera tinenta d'alcalde va celebrar els alts índexs de compliment del tractament, que se situa en el 96% dels malalts. La xifra de detecció de casos i l'èxit de la finalització del tractament entre la població forana s'ha vist beneficiada amb la incorporació d'agents de salut que actuen com a mediadors culturals i traductors, ja que l'ASPB va detectar que molts immigrants no acudien a centres sanitaris .

L'informe també parla d'altres infeccions. Com la sida. Aquí la dada és positiva, ja que el 2005 se'n van detectar 127 casos --98 a Barcelona--, una xifra que va reduir els contagis en un 30,5% amb relació amb l'any anterior. No obstant, la regidora va mostrar la seva preocupació pel fet que la principal via de contagi segueixin sent les relacions sense condó, un factor que explicaria també l'augment d'altres malalties. Així, durant el 2005 es van detectar 234 persones amb sífilis (191 casos el 2004) i 226 amb gonorrea (126 l'any anterior).

MÉS CONSUM DE COCA La droga segueix sent un problema greu. L'estudi reflecteix que hi ha més consumidors de cocaïna, en detriment dels d'heroïna, cosa que explicaria l'augment d'un 18,7% de les urgències per drogues ateses als hospitals universitaris. També és preocupant l'increment de morts per sobredosi, del 9%, principalment, d'heroïnòmans procedents de països de l'Europa de l'Est.

Una altra de les imatges que reflecteix el mapa de la salut són les causes de mortalitat. Entre els habitants de 15 a 44 anys la principal és el suïcidi (44 casos el 2005, enfront dels 46 de l'any anterior), els accidents de trànsit, la sida i les sobredosis. En els adults de 45 a 74 anys, una de cada quatre morts va estar associada al tabac. De fet, les causes principals de mortalitat són el càncer de pulmó i el de mama, així com les malalties del cor.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Entre la població més gran de 74 anys, són les malalties cardiovasculars, el càncer de pulmó i el de mama. Aquest últim es dóna en un nombre més alt als barris benestants, cosa que la presidenta de l'ASPB va apuntar que podria tenir a veure amb els índexs més baixos de lactància materna i als embarassos més tardans que es donen en aquelles zones.

Però no totes les xifres són negatives. Mayol va destacar l'increment de l'esperança de vida a Barcelona, "potser la més alta del món", on en 10 anys està en 77,5 anys per als homes (quatre més que el 1995) i en 84,3 anys per a les dones (2,5 anys més), unes dades que "tenen molt a veure amb l'estil de vida, el clima i la dieta".