Girona recorda l'influent bisbe humanista Joan Margarit

La Universitat de Girona (UG) i Caixa Girona han organitzat a la ciutat l'exposicióEl bisbe Margarit i la seva èpocaal centre cultural de l'entitat d'estalvi, Fontana d'Or. Proclamat canonge de la catedral de Girona amb solament 8 anys, la fulgurant carrera eclesiàstica de Joan Margarit i Pau (Girona 1422- Roma 1484) va culminar a finals del 1483 quan el papa Sixt IV el va proclamar cardenal a Roma. Abans d'arribar a tan alta dignitat, Margarit va ocupar els càrrecs de canonge i vicari general de la diò- cesi de Girona i, successivament, va ser nomenat bisbe d'Elna i bisbe de Girona.

PARADIGMA

La mostra, comissariada pels estudiosos de la UG Mariàngela Vilallonga, Lluís Lucero i Joan Molina, es va inaugurar divendres i es podrà visitar fins al 17 de desembre. És un compendi de la trajec- tòria humanista de Margarit i hi destaquen peces de gran valor, com l'espasa de Boabdil, assegurada en 5 milions d'euros, que és un símbol de la conquista de Granada. També s'hi exposa l'únic retrat conegut del bisbe: un frontal d'altar brodat en seda, or i vellut en què apareix agenollat davant la verge.

Els estudiosos del bisbe Margarit destaquen la seva faceta d'humanista i el seu vessant d'ambaixador de papes i reis, que el van convertir "en el gironí internacionalment més influent de tots els temps", en paraules del conseller i historiador Joaquim Nadal.

Notícies relacionades

Altres jornades històriques a les fosques

Pujar 12 pisos en cadira de rodes

Tot i la seva esplèndida carrera, el bisbe Margarit continua sent un gran desconegut per a gran part de la població, "possiblement perquè tota la seva obra està en llatí", segons la catedràtica de filologia llatina de la UG Mariàngela Vilallonga. "És un personatge paradigmàtic d'u- na època caracteritzada per grans canvis que ell va viure com a actor", afegeix l'especialista.

Entre els actes organitzats al voltant de la figura de Margarit destaca així mateix un simposi internacional que se celebrarà, des d'avui fins divendres, a la facultat de Lletres de la Universitat de Girona i que obrirà l'irlandès Robert B. Tate, pioner en la investigació sobre el clergue. Tam- bé està prevista la publicació d'una biografia escrita per l'historiador gironí Santiago Sobrequés.