Ruixar els núvols amb iodur de plata redueix un 20% el dany de la calamarsa

Ruixar els núvols amb iodur de plata redueix en com a mínim un 20% l'energia cinètica de la calamarsa --la mida i la força amb què cau la pedra-- i no afecta ni per bé ni per mal la pluviometria de la zona, segons mostra per primera vegada un estudi de José Luis Sánchez, catedràtic de la Universitat de Lleó, elaborat a partir de les campanyes realitzades des del 1997 a la vall de l'Ebre, especialment a Lleida. El iodur, que s'utilitza des de fa dues dècades en nombrosos països per reduir els danys causats per la calamarsa, arrossega una llegenda negra no tant pels suposats perjudicis sobre el clima, mai confirmats, sinó per la seva utilitat real.

El sistema es basa en les propietats liquants del iodur de plata. Primer es pren el compost, es crema en un generador i el gas resultant ascendeix fins als amenaçants núvols. Després, una vegada entra en contacte amb les gotes en suspensió, el que fa el iodur és congelar-les, és a dir, accelera la formació de calamarses i evita que a poc a poc es formin grans pedres. "Els nombrosos embrions de calamarsa competeixen per l'aigua disponible i no poden créixer --explica Sánchez--. No és que n'hi hagi menys, sinó al contrari: n'hi ha més, però són més petits, cosa que redueix els danys".

UN EURO PER HECTÀREA

El professor, que va participar a CosmoCaixa en les Jornades Eduard Fontserè, organitzades per l'Associació Catalana de Meteorologia (Acam), insisteix que el risc ambiental "està absolutament descartat" i el cost és de "només un euro per hectàrea i any". Sánchez prossegueix amb els seus treballs a Aragó, on desenvolupa una xarxa de detecció de la calamarsa per encàrrec del Govern regional, però les investigacions a Catalunya s'han parat completament perquè el Departament d'Agricultura de la Generalitat considera que el sistema no funciona.

REBUT OBLIGATORI

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Les campanyes de reg amb iodur a la província de Lleida, que van començar a desenvolupar-se el 1984 en 77 municipis, se subvencionaven amb un rebut obligatori de vuit euros anuals que havien de pagar els agricultors. "Però la conselleria va anul.lar els rebuts", lamenta Maite Torà, de l'Agrupació de Defensa Vegetal de les Terres de Ponent, que era l'entitat encarregada dels generadors. "L'única manera de veure si funciona és seguir avaluant --assenyala--. I fer-ho bé: no pots regar un núvol i un altre no". Un dels problemes, afegeix, és que el iodur s'ha usat en anys intrínsecament àrids, circumstància que ha generat una imatge negativa: "Hi ha sequera, doncs algú n'ha de tenir la culpa".

En canvi, Josep Lluís Huguet, d'Unió de Pagesos, es mostra bastant escèptic. "Jo no dic que sigui dolent, però tampoc ha demostrat gran utilitat i, per tant, no crec que ho haguem de seguir pagant".