"Sense patents, ni rics ni pobres podran tenir nous fàrmacs"

CÀRRECA MÉS DE SER PRESIDENT EXECUTIU DE NOVARTIS ESPAÑA DES DEL 2000, DES DE BARCELONA COORDINA L'ACCIÓ DE LA MULTINACIONAL PER ALS PAÏSOS EMERGENTS. EXPRESIDENT DE LA PATRONAL FARMAINDÚSTRIA

NAIXEMENTOSCA, 1954

FORMACIÓDOCTOR EN MEDICINA, ESPECIALISTA EN PEDIATRIA

Un tribunal de Chennai (Madràs) decideix a partir d'avui si accepta una demanda de la multinacional farmacèutica Novartis contra la llei de patents índia, que està en vigor des del 2005. La nova legislació ha permès que empreses locals fabriquin Glivec, un medicament de Novartis, sense esperar que finalitzi el període de 20 anys de patent que garanteixen les lleis internacionals. Però no tot és tan senzill: Metges Sense Fronteres i Intermón han recollit 200.000 firmes per denunciar que un èxit de Novartis suposarà, segons el seu parer, que les classes més desafavorides de l'Índia i altres països no puguin accedir a medicaments més barats.

--Abans que res, ¿què és Glivec?

--Un fàrmac desenvolupat per Novartis que ha revolucionat la lluita contra la leucèmia mieloide. El que abans era una malaltia mortal ara és una malaltia crònica amb tractament eficaç.

--L'OMC crida les empreses a anteposar la salut de les persones dels països pobres al benefici econòmic.

--La nostra demanda no té res a veure amb l'accés a Glivec. Un programa de Novartis permet que el 99% dels pacients a l'Índia, prop de 6.000, en rebin gratis. La majoria dels indis no podrien comprar Glivec, és cert, però tampoc la còpia, ja que suposa cinc vegades el salari mitjà.

--¿Per què el problema ha sorgit justament amb Glivec?

--Perquè hem sigut la primera empresa que ha demandat la nova llei. Ells tenien una llei de patents, i amb ella l'Índia va poder entrar a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), però després van fer uns canvis que permeten una gran arbitrarietat.

--Algun motiu deu tenir la llei índia per no deixar-los patentar-lo.

--Diuen que no és un producte innovador, però és una excusa. És tan nou, fruit de la genòmica funcional, que fins i tot ha guanyat premis a tot el món.

--¿Per què és tan vital la patent?

--És l'únic sistema que hi ha perquè les institucions i les empreses puguin dur a terme grans inversions a llarg termini per aconseguir nous avanços. Si no hi hagués l'incentiu que recuperaràs la inversió, ningú faria investigació. I si no hi ha innovació, no hi haurà nous medicaments per a ningú: ni per a rics ni per a pobres.

--Els genèrics abarateixen els preus i poden arribar als pobres.

--Els països pobres tenen moltes dificultats, però és simplista dir que el problema que no puguin comprar medicaments sigui culpa de les farmacèutiques. Per desgràcia, aquests països ni poden comprar aliments. I això no se solucionarà per més que no hi hagi patents. El 95% de les medecines bàsiques ja són genèriques i, en canvi, no s'ha arreglat el problema. A més, és demagògic exigir responsabilitat només a alguns. És curiós, però sembla que les farmacèutiques siguin les úniques empreses que han de regalar els seus productes. A Danone o Nestlé no se'ls demana que donin els seus iogurts.

--¿Les patents han de ser tan estrictes a l'Índia, amb la misèria que hi ha, com a Europa o els EUA?

--L'Índia, un país amb milions de pobres, està superant en riquesa global alguns països considerats rics. Cap al 2040, l'Índia avançarà en PIB els Estats Units i serà la segona potència mundial darrere de la Xina. L'Índia i la Xina ja poden ser pobres, que a la vegada tenen les classes més riques que un es pugui arribar a imaginar, incloent-hi empreses que vénen a Espanya a comprar empreses espanyoles. A mi em sembla que a aquesta gent sí que se li ha d'aplicar el preu mundial.

--Novartis és una potent multinacional en el sector dels genèrics.

--Sí, però quan parlem de l'Índia no ens referim a empreses de genèrics, sinó de còpies. Un genèric és un producte que algú treu al mercat quan la patent s'ha acabat, mentre que un copiador ho fa amb independència de l'estatus de patent.

--Els milions d'africans malalts de sida que prenen genèrics antiretrovirals fabricats a l'Índia, ¿es quedaran sense?

--Aquesta és una obsessió d'algunes organitzacions, però no té res a veure. Quan es va acordar internacionalment facilitar genèrics contra la sida a Sud-àfrica, el nombre d'afectats era molt més alt, hi havia una gran mortalitat i, fonamentalment, no hi havia cap mecanisme en marxa per assegurar que als malalts pobres els arribessin els medicaments. Aquí sí.

--Diu que els genèrics tampoc beneficien els mateixos indis. Llavors, ¿qui hi guanya?

--Doncs les farmacèutiques índies. Molta gent a Europa va de bona fe, però més aviat està fent gala d'una gran estupidesa.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

--Vostès presumeixen d'actitud filantròpica.

--No és presumir. Novartis es va gastar l'any passat 750 milions de dòlars en activitats d'ajuda al Tercer Món, equivalent al 2% dels ingressos. No sé si li sembla molt o poc, però ¿quin país o empresa hi destina el 0,75%? Els projectes de Novartis arriben a més de 35 milions de persones, fonamentalment amb quatre patologies: lepra, malària, tuberculosi i leucèmia mieloide.