El dia que van capar el burro català

La justícia ha intervingut i una de les primeres dades que han sortit a la llum és que hi ha més d'un burro català, dos per ser exactes, i que la diferència entre l'un i l'altre és que el primer té testicles i el segon no."Jo sóc l'autor del dibuix",diu Eloi Alegre, l'home que primer va pintar el burro, amb testicles."Nosaltres vam llançar la campanya i la figura no era important".Jaume Sala li va treure lavirilitati el va convertir en un fenomen de masses. L'adhesiu que porten milers de cotxes a Catalunya.

Alegre va dibuixar el primer

burro fa uns anys per encàrrec de l'Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana, els membres de la qual no van posar objeccions quan un parell d'empresaris --Jaume Sala i el seu soci, Alex Ferreiro-- els van demanar permís per utilitzar la figura en una campanya que tenien entre mans: volien convertir el burret d'Eloi Alegre en símbol de la Catalunya nacionalista, el revers de la moneda que a l'altra cara porta pintat el celebèrrim toro espanyol. Era l'any 2003 i ràpidament l'ase va causar furor: de dir-se Ruc de la Floresta --així el va batejar el seu autor-- va passar a ser el burro català, amb majúscules. I un dia, potser, Alegre va veure la part posterior d'un cotxe, va dir"aquest burro és meu"i va buscar els que havien fet famós el seu animal.

Ara estan enfrontats als tribunals, però llavors --principis del 2004-- va resultar fàcil arribar a un acord. Sala i Ferreiro van admetre davant un notari que el dissenyador de Sant Cugat era l'autor del dibuix i el van compensar pel que havia deixat de guanyar durant el temps que havien explotat la imatge: 700 euros. A canvi, aquest els va donar els drets d'explotació.

Martingales

És llavors quan neix el burro sense testicles, una mica com Eva del costellam d'Adam. Sala i Ferreiro

--aquest deixaria després l'empresa-- decideixen retocar l'ase original i fer-lo"menys sexista":ni burro ni burra, simplement català. També li arrenquen el serrell i li abaixen la cua. Es convencen que han creat una cosa nova, el registren com a propi i segueixen amb la seva campanya. Però, diantre, Alegre no és tonto: com que té en el seu poder els papers que l'acrediten com a autor del primer dibuix, es posa en contacte amb diverses empreses i els ven"l'autèntic burro català".A Espanya s'ha de reconèixer que només hi ha un toro.

"Van utilitzar el meu dibuix",es va lamentar ahir Eloi Alegre al Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona. Sala i Ferreiro no li disputen la paternitat de l'ase --no com a Ruc de la Floresta, en tot cas-- però sí la del"concepte"."El que no pot fer Eloi Alegre és voler-se aprofitar després de dos anys perquè la campanya hagi tingut ressò social--va assenyalar Sala--.No pot apropiar-se el concepte perquè hagi tingut èxit".La lluita als tribunals no és per saber a qui li correspon la paternitat de la bèstia, sinó per saber qui legítimament té dret a explotar el burro.

Notícies relacionades

Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?

Altres jornades històriques a les fosques

Demandes encreuades

El cas del burro és un cas de demandes encreuades en què cada part li demana a l'altra 30.000 euros: Alegre els vol per danys morals i els dos empresaris com a indemnització pel que consideren competència deslleial. En el compte bancari de Sala consta que des del 2003 ha guanyat 25.000 euros gràcies al burro. La imatge que milers de catalans porten als seus cotxes amb orgull nacionalista s'ha convertit en el centre d'una disputa per diners. No és el seny que promulga el burret.