L'Església catalana vol beatificar 750 màrtirs de la guerra civil

Si Espanya és "una terra de sants", com està proclamant el seu episcopat en els últims anys davant l'allau de propostes de beatificació de màrtirs de la guerra civil enviades a Roma, Catalunya no es queda enrere. Aquí no hi ha fet diferencial. Als prestatges de la Congregació per a la Causa dels Sants del Vaticà esperen la resolució més d'una desena de processos que afecten uns 750 capellans, religiosos o laics assassinats "per odi a la fe" que han rebut l'aval de les diòcesis de Barcelona, Tarragona, Tortosa i Lleida.

S'hi han de sumar els patrocinats per la diòcesi de Vic i els ordes religiosos de Girona, als quals el bisbat ha traslladat el protagonisme de la sol.licitud. Ningú té les xifres en ordre, però els experts coincideixen que els màrtirs a qui les esglésies locals aspiren a venerar s'aproximen al miler.

La pluja de propostes de l'Església catalana ha començat a créixer en els últims temps. La diòcesi de Tortosa, per exemple, va descarregar un expedient amb més de 200 noms el juny del 2005. I la de Lleida va fer el mateix, amb 169 "presumptes màrtirs" més, el mes de novembre passat. Juntament amb aquests grans paquets hi conviu un degoteig fi i incessant d'iniciatives destinades a enriquir el santoral.

PARAL.LELISME

Les dues últimes han estat protagonitzades recentment per l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, amb pocs dies de diferència. La primera correspon a un acte carregat de simbolisme que guarda paral.lelisme amb una pràctica molt contestada pels sectors més conservadors del catolicisme: l'obertura de fosses comunes on van ser llançades milers de persones afusellades pel bàndolnacional.

Sistach va presidir el 20 de gener la cerimònia d'inhumació de les restes de Joan Roig Diggle, jove activista catòlic executat el 1936, en una capella de l'església de Sant Pere del Masnou (Maresme). Davant la perspectiva de la seva ràpida beatificació, les restes van ser extretes de la seva tomba al cementiri de Santa Coloma de Gramenet i traslladades a un lloc vinculat a la seva vida i més d'acord amb la seva futura dignitat. Cinc dies més tard, l'arquebisbe va obrir una nova causa de beatificació de 16 cristians, 13 religiosos i tres laics, "immolats durant la persecució religiosa" registrada a partir de l'any 1936 en què va exaltar el seu exemple.

Les llistes més llargues de màrtirs aspirants a la santedat han estat presentades per les diòcesis de Barcelona i Tortosa: més de 200 en els dos casos. Entre els candidats barcelonins, i d'acord amb les dades del jutge eclesiàstic Josep Maria Blanquet, "147 ja disposen del decret de martiri", cosa que significa que el procés de beatificació es troba en una fase avançada.

Entre les causes introduïdes i que dormisquegen a l'espera de noves indagacions figura la del bisbe Manuel Irurita, sobre la mort del qual a mans de milicians anarquistes hi ha versions contradictòries. L'Església defensa que va ser assassinat el 1936, mentre que han aparegut testimonis que sostenen que el 1939 seguia amb vida.

UN GRUP PREDECESSOR

Des que Joan Pau II va obrir el camí dels altars als màrtirs de la guerra civil espanyola els anys 80, els catalans que han accedit a la condició de beats o sants per aquesta via encara són pocs. La diòcesi d'Urgell compta amb un primer grup de set capellans beatificats el 2005.

En la seva primera carta pastoral com a bisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, els presentava com l'"expressió viva del que podria denominar-se un pensament fort". "El màrtir --afegia-- és un home íntegre, en el qual hi ha unitat de pensament i acció". Vives assegurava al text que "la seva beatificació s'escapa de tota polèmica i encara més de qualsevol utilització interessada o partidista", i insisteix en el fet que es tractava d'homes pacífics que es van veure abocats a la mort "pel simple fet de ser sacerdots catòlics".

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

ELS REQUISITS Per convertir-se en beat de l'Església catòlica i poder ser venerat a nivell local és necessari que es provi l'existència d'un miracle, excepte si a la persona proposada se li reconeix la condició de màrtir de l'Església, o sigui, que ha estat víctima d'una persecució per raons religioses.

La canonització (inclusió en el cànon de sants de l'Església) és un escalafó superior al qual s'accedeix quan es documenta l'existència d'un miracle protagonitzat per un beat. El Papa, no obstant, pot obviar aquest requisit. Els canonitzats disfruten de culte públic a l'Església universal i se'ls assigna un dia de festa al calendari.