PROCÉS DE MATRICULACIÓ PER AL CURS 2007-2008

Escoles concertades exigeixen als pares el pagament de la matrícula

Una visita d'EL PERIÓDICO a una trentena de centres revela irregularitats en la preinscripció

Demanen quotes que la llei prohibeix i donen informació confusa sobre les aportacions voluntàries

4
Es llegeix en minuts
JORDI CASABELLA / BARCELONA

La firma del Pacte Nacional per l'Educació, el març del 2006, no ha aconseguit que les escoles concertades deixin de valer-se d'artificis per saltar-se la normativa durant el període de preinscripció escolar que va finalitzar ahir. Una visita a una trentena de centres privats concertats ha evidenciat que les trampes d'un o altre calibre estan a l'ordre del dia. La documentació dels taulers d'anuncis s'ha anat exhibint, per exemple, de manera incompleta i les aportacions voluntàries de les famílies continuen disfressant-se d'obligatòries. Fins i tot s'exigeix el pagament de matrícules, una pràctica estrictament prohibida en centres que reben fons públics.

L'esperit del pacte educatiu, pel qual les patronals del sector concertat es van comprometre fa un any a una observança més estricta de les regles del joc a canvi que l'Administració millorés el tracte econòmic que se'ls dispensa, no sembla haver arribat a col.legis com el Sant Nicolau de Sabadell (Vallès Occidental). Allà es demanen com a quota de matrícula 600 euros que "no són desgravables" de la declaració de la renda, segons l'empleada que atén les famílies, perquè l'ingrés ni tan sols va a parar a les arques d'una fundació. Una part dels 186 euros mensuals que s'han de meritar per escolaritzar un nen a P-3 tampoc servirà per rebaixar la factura d'Hisenda, com és habitual en les concertades, per la mateixa raó.

DESGRAVACIÓ

El cobrament d'una quantitat inicial en concepte de matrícula no sembla una pràctica aïllada. A l'escola Loreto-Abat Oliba de l'avinguda de Pearson de Barcelona també es reclama. En aquest cas els 250 euros sí que són desgravables, aclareix el director d'educació infantil i primària, Raúl Adamés. Centres amb menys pretensions, com el Maristes Champagnat del centre de Badalona (Barcelonès), fan el mateix. En aquesta ocasió confirmen que la matrícula girarà al voltant dels 80 euros.

Altres col.legis prefereixen jugar amb l'equívoc. Com l'escola Garbí d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), on es reclama una "donació" de 600 euros, però ningú parla de la seva voluntarietat. O l'Isabel de Villena, a la mateixa població, en què s'especifica que el primer any de permanència al centre s'entreguen 120,20 euros a fons perdut i el segon, 150,25. Es tracta d'una matrícula a la qual s'ha posat el cognom de donació.

L'ambigüitat presideix, igualment, la informació sobre les quotes mensuals, en les quals s'inclou el cost de les activitats complementà-

ries (la sisena hora de la privada) i l'aportació financera addicional que s'espera de les famílies.

MESQUINESA INFORMATIVA

Fins i tot en un col.legi com és el Sant Ignasi, el més gran de la ciutat de Barcelona, regentat pels jesuïtes a Sarrià, es despatxa la petició d'informació indicant que la quota mensual a meritar en el cas que es vulgui matricular un pàrvul de 3 anys és de "195 euros mensuals per l'ensenyament", als quals s'han d'afegir 143 euros més en concepte de "mitja pensió ("tots els nens d'infantil es queden a dinar", responen quan se'ls pregunta si el servei de menjador és obligatori). Lògicament, part dels 195 euros citats es refereixen a l'aportació voluntària dels pares, però la reticència inicial a l'hora de donar explicacions, que finalment acaben per oferir-se, està molt estesa en el sector.

Una cosa similar passa a l'escola IPSE de l'Eixample barceloní. A secretaria expliquen que als pares amb alumnes matriculats a infantil se'ls facturarà mensualment un rebut de 97 euros. Una nota breu emmarcada a tocar de la finestreta concreta que 32 dels 97 euros es recapten a manera d'aportació, però ni l'empleat ni el diminut cartell fan cap referència a la voluntarietat d'aquesta entrega. La professora que dóna tot tipus de detalls sobre el sistema formatiu que se segueix diu no saber res sobre preus i quotes, i remet a la secretaria quan se li pregunta per alguns detalls.

Hi ha escoles, com ara L'Horitzó, situada al districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, on, malgrat rebre fons públics, presumeixen d'anar per lliure. Ahir, divendres, era l'últim dia de la preinscripció. No obstant, davant de la falta de temps, una empleada va manifestar que no importava. "Nosaltres funcionem d'una altra manera. Faci la preinscripció en un altre centre, jo li dono cita amb el nostre director la setmana que ve i després vostè es matricula aquí", va aconsellar. L'Horitzó també demana una elevada matrícula als que aspiren a ingressar al centre.

Notícies relacionades

La pràctica totalitat dels col.legis freqüentats dóna publicitat al nombre de places que té disponibles, però amb freqüència obvien difondre amb detall altres aspectes com les quotes autoritzades per la realització d'activitats complementàries, els preus de les extraescolars i els serveis escolars, el règim de finançament públic de què disfruten i les ajudes que reben per sufragar altres ensenyances.

MÉS TRANSPARÈNCIA Amb tot, en aquest últim apartat, el de la informació que s'exhibeix als taulers d'anuncis de les escoles, s'aprecia una certa millora respecte a la que s'oferia en anys anteriors. Hi ha fins i tot escoles, com ara Súnion, que imparteix ESO i Batxillerat a l'avinguda de Josep Tarradellas de Barcelona, que proporciona per escrit el desglossament de quotes autoritzades i aportacions voluntàries en un exercici encara insòlit de transparència.