Trobades restes d'un mamut d'un milió d'anys a la Canonja

Un equip d'arqueòlegs ha localitzat a la finca de La Boella, situada entre la Canonja i Tarragona, una defensa o ullal de mamut, que podria atorgar al jaciment un milió d'anys d'antiguitat.

Els investigadors de l'Institut Catalàn de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona han descobert restes d'unMammuthus meridionalis, unes peces "de gran importància paleontològica perquè n'hi ha molt poques", han informat avui fonts de la URV.

Amb aquestes restes, s'han localitzat dues molars, també de mamut, però els exàmens preliminars no han pogut determinar, de moment, si pertanyen al mateix exemplar.

Presència humana fa més de 500.000 anys

Per sobre del nivell on ha aparegut el mamut s'han trobat eines de sílex que "avalarien la presència humana en aquests paratges fa més de mig milió d'anys", i un fossat agrari amb alguns materials ceràmics romans.

La troballa del mamut i de les indústries lítiques són "molt importants" per aprofundir el coneixement de les primeres dispersions humanes que, procedents de l'Àfrica, van arribar a Europa fa més d'un milió d'anys, segons Josep Vallverdú, responsable de l'excavació i membre de l'IPHES-URV.

D'aquesta manera, La Boella "se situa en la mateixa línia d'investigació, i en una edat similar, de jaciments com Atapuerca i Orce", malgrat que fins fa 10 anys es considerava que a Europa no hi havia hagut població humana abans de fa 500.000 anys.

Estudis per a una datació més precisa

ElMamuthus meridionalisera un elefant de grans dimensions, de fins a 4,5 metres d'altura, conegut per les seves grans defenses o ullals amb diverses curvatures i que podia arribar a pesar fins a 12 tones, és a dir, el doble dels elefants actuals.

Notícies relacionades

Els afectats per la dana continuen sol·licitant 375 ajudes diàries

"Estem una mica desubicats"

Se sap que és una espècie que va viure a Euràsia fa entre 2,5 milions i 800.000 anys, i, per concretar les dates, Jordi Agustí, investigador de l'IPHES, estudiarà els microvertebrats presents en els dipòsits sedimentaris de La Boella, que tenen un marge d'error de fins a 200.000 anys i poden donar una datació més precisa.

Les excavacions a La Boella, portades a terme després que les pluges d'aquest hivern posessin al descobert restes cranianes, dents i defenses d'elefant, havien de finalitzar demà, però està previst que s'allarguin diversos dies més.