Tres pares biològics més del Congo compliquen les adopcions

L'odissea interminable de les 15 famílies que des de fa mesos intenten adoptar el mateix nombre de nens al Congo-Brazzaville ha acabat feliçment per a uns i s'ha complicat encara més per a altres. Quatre menors congolesos ja són a Barcelona: Moïse, Guillem, Anne Patrice i Theo van arribar ahir a l'aeroport del Prat en braços dels seus pares, que van passar dos mesos al país africà fent, lamenten, el que la Generalitat va ser incapaç de fer: agilitzar i tancar el procés. Un d'ells va tornar amb els braços buits, ja que a última hora va aparèixer del no-res el pare biològic del bebè, i com si es tractés d'una cosa contagiosa, tres famílies biològiques més han fet la seva aparició en les últimes hores.

"Això hauria de ser una festa, però la veritat és que estem destrossats": Pep Plaza tornava del Congo amb el seu fill, però plorava pel pare que havia hagut de tornar sol.

Cita a Brazzaville per tancar el procés

De les tres famílies afectades per la insòlita aparició dels pares biològics, dues han decidit seguir endavant i han demanat a la Generalitat que els assigni un altre menor. La tercera --esgotada, defraudada i frustrada-- ha renunciat definitivament a adoptar al país africà. A última hora d'ahir, la Conselleria d'Acció Social --encapçalada per la republicana Carme Capdevila-- va citar les 10 famílies pendents d'adopció per comunicar-los que ha sol.licitat una entrevista amb la ministra congolesa d'Afers Socials i Família, Emilienne Raoul, en què participarà un representant de la Generalitat i un dels pares. L'objectiu és tancar d'una vegada per totes el procés.

"No n'hem tret res de la reunió --va declarar després David Parcerisa, un dels adoptants afectats--. Ens han demanat temps, però per a nosaltres el temps s'ha acabat".

Crítiques acarnissades a la Generalitat

Com tots els que es van desplaçar al Congo a rescatar les seves criatures, Xavier va tenir en braços el seu nen durant dues setmanes, les que van transcórrer des que un jutge congolès els va atorgar la custòdia dels nens --els pares van haver de contractar un advocat de Brazzaville per tirar endavant el procés-- fins que van solucionar els tràmits burocràtics per poder tornar a Barcelona. El va tenir en braços, el va mimar, el va cuidar i el va considerar fill seu, fins que a poques hores de pujar a l'avió va aparèixer el pare biològic i li va destrossar el somni. Xavier va viatjar a Barcelona amb els altres, però una vegada al Prat va sortir al carrer abans que tots i se'n va anar a casa. Ningú el va veure i ningú va saber res d'ell, però per força va haver d'esquivar el comitè de benvinguda que esperava els altres nens: avis i àvies nerviosos amb pancartes, ninos de peluix sota el braç i una indignació compartida que en general apuntava cap al mateix objectiu: la Generalitat.

"Ha sigut una total mostra d'incompetència. Els han deixat sols", deia un. "És una vergonya. Si no fos per l'ajuda de persones completament alienes a la Generalitat, qui sap què hauria passat".

El paper de l'oposició: el suport d'un padrí

Les persones en qüestió no només són alienes a la Generalitat, sinó que són totalment oposades a la Generalitat. Per afegir desconcert a una situació per si mateixa prou rocambolesca, ahir es van presentar a l'aeroport els diputats convergents Josep Maldonado i Josep Lluís Cleries. El primer és amic personal de Pep Plaza i serà padrí del petit Theo. Gran part de les famílies desplaçades al Congo li agraeixen les gestions, les trucades, les influències. "Jo sóc com el talp de tota aquesta història", va dir, barrejat amb el comitè de benvinguda. "Aquestes persones les han deixat abandonades, i si han tornat amb els nens és només gràcies a ells. Ha sigut gent molt valenta: uns s'han arruïnat, altres han perdut la feina i altres han patit unes depressions terribles".

La història dels nens del Congo té ingredients tan estranys com el correu electrònic que va circular dimecres a nom dels adoptants, en què algú --no els adoptants, segons es va saber ahir-- carregava contra les autoritats d'aquell país per una història de maltractaments. No només no el van enviar, sinó que més tard van defensar el tracte exquisit de les autoritats congoleses. Alguns afectats parlen d'interessos polítics, altres de diners; res que en condicions normals hagués de figurar en aquesta història.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El Síndic, la demanda i l'últim culpable

Els serveis jurídics d'Acció Social estan elaborant una demanda contra Adic, l'entitat que va gestionar en principi les adopcions, ja que opinen que és l'última responsable del que ha passat. El Síndic de Greuges va criticar en el seu moment que la designació d'Adic es fes sense garanties respecte a la fiabilitat de les adopcions, i va acusar la Generalitat d'acreditar una agència en un país on les condicions per adoptar són tèrboles.