L'addicció als videojocs divideix metges i educadors

Té 17 anys, es va enganxar a un videojoc a internet, va deixar d'anar a l'institut i ha acabat perdent el segon any de Batxillerat. Hi ha més d'una desena d'històries com aquesta entre els casos que tracta Vega González. Segons la psicòloga del centre Atenció i Investigació de Socioaddiccions, una entitat sense ànim de lucre de Barcelona, els adolescents són el col.lectiu més susceptible de desenvolupar una dependència dels videojocs. No obstant, aquest any també ha atès un home de 49 anys que va deixar d'anar a buscar al col.legi els seus fills de 8 i 10 anys per no interrompre el joc.

Es tracta d'un fenomen poc conegut, ja que els estudis són comptats. Per aquesta raó, encara està obert el debat sobre si els videojocs poden generar una verdadera patologia mental o només un comportament problemàtic.

RECONEIXEMENT IMPORTANT

La tesi de l'addicció va rebre un fort suport en un document emès al juny per l'Associació Mèdica Americana. En l'informe, s'hi resumeixen les observacions experimentals disponibles i es demana que l'addicció als videojocs entri en els manuals diagnòstics de salut mental.

"Els jocs que poden generar problemes solen ser els que es desenvolupen a internet", aclareix González. En ells, milers de persones interactuen per mitjà de personatges virtuals. "Algunes --afegeix-- volen arribar a un nivell cada vegada més alt per rebre un reconeixement". Els afectats no solen admetre el seu problema. "El pacient de 49 anys al.legava que descuidava els fills perquè ja no el necessitaven", explica.

Però s'ha d'anar en compte al parlar d'addicció, alerta Daniel Aranda, professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Oberta de Catalunya, perquè "sobre els videojocs circulen molts tòpics i molt pocs estudis, i els segons solen desmentir els primers". Per exemple, respecte de la violència. "Els jocs violents poden ser beneficiosos per a alguns homes adolescents, perquè els permeten experimentar formes d'hipermasculinitat sense violència real", afegeix. Segons Aranda, els videojocs pateixen un excessiu desprestigi. "¿Quants nens estan obsessionats pel futbol i s'entrenen molt més temps del que cal? Però ningú es preocupa de l'addicció al futbol", es lamenta.

BRETXA GENERACIONAL

"En realitat, qualsevol videojoc genera aprenentatge, també els destructius", comenta Toni Matas, que el 1994 va fundar Barcelona Multimedia, degana de les editorials multimèdia a Espanya. "Gràcies als videojocs, els nens es familiaritzen, interactuen i experimenten amb la tecnologia". Sovint el problema és la bretxa generacional entre pares i fills, de manera que "la millor estratègia no és prohibir els videojocs als nens, sinó jugar amb ells".

Notícies relacionades

El Govern dotarà el Priorat de dipòsit d’aigua i potabilitzadora

Adelina Escandell i Quim Lázaro: "Hi ha gurus de l’educació que anomenen ganduls a nens amb problemes"

Alguns professors de Barcelona han utilitzat puntualment els divertiments de l'editorial de Matas, però Pilar Lacasa, de la Facultat de Ciències de l'Educació d'Alcalá de Henares, ha anat més enllà, a l'experimentar sistemàticament l'ús didàctic dels videojocs en diverses escoles de Madrid amb col.laboració d'Electronic Arts.

"Els esportius permeten que els nens amb discapacitats físiques experimentin emocions extraordinàries. A altres els ajuden a distingir entre el seu cos real i el cos virtual", comenta. L'equip de Lacasa ha animat els menors a reconstruir la seva família dins del món virtual d'Els sims. "D'aquesta manera --afirma-- relexionen sobre la seva casa i les seves relacions. En general, cada videojoc té unes potencialitats diferents, i amb la col.laboració d'un adult es pot transformar en una ocasió única d'aprenentatge".