El dalai-lama defensa que els nens rebin educació laica en valors

Tenzin Gyatso, de 72 anys, el XIV dalai-lama, va prendre partit ahir sense proposar-s'ho en el pols que l'episcopat espanyol està fent amb el Govern sobre l'ensenyament de principis i valors ètics a l'escola a través de la nova matèria d'Educació per a la Ciutadania. Tot just arribar a Barcelona per iniciar-hi una visita de tres dies, el líder del budisme tibetà i premi Nobel de la pau el 1989, va defensar que la manera més adequada de promoure els valors humans i cultivar "el bon cor" en els nens és inculcant aquestes ensenyances en el sistema educatiu laic, sense intervenció de les creences religioses.

Les paraules del líder espiritual encara tenen més rellevància tractant-se d'un amic de l'Església catòlica, un monjo que, com va recordar, té entre les seves prioritats la recerca de "l'harmonia entre les religions" i que ha mantingut i conserva estretes relacions amb els dos últims

Papes. La prova que té una bona relació amb la jerarquia catòlica és que durant la seva estada serà rebut per l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, membre del comitè executiu de direcció de l'episcopat sublevat.

MISSIÓ PERDUDA

Adornat amb el seu somriure perenne, va explicar en el saló d'un hotel que feia olor d'encens que, al seu parer, els mals d'Occident, "i no només d'Occident", estan relacionats amb l'obsessió pels valors materials. "En el món modern no es para atenció a la promoció del desenvolupament d'un cor càlid. Abans era una missió de la religió i la família, però amb la pèrdua d'influència de totes dues ha declinat", va constatar.

La realitat exigeix, doncs, "trobar una altra fórmula útil de promocionar els valors humans", que també va anomenar "valors laics". I és aquí on aposta per aparcar les diferents religions i donar aquest paper a l'escola. ¿Per què? Perquè es tracta de valors que són "una cosa natural en els éssers humans. Per estar satisfets necessitem afecte des de petits. Els nens que reben més afecte són més feliços de grans", va raonar. Ensenyar a donar afecte, va argumentar, no té a veure amb la fe religiosa, "és més bàsic i primari".

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El dalai-lama també fer una crida a la conservació de la identitat pròpia i, per tant, de la fe espiritual consubstancial a la cultura de la qual es procedeix. L'apel.lació resulta xocant, almenys tenint en compte que és d'esperar que un dirigent espiritual escombri cap a casa i faci proselitisme allà on va, ni que sigui subliminal, dels avantatges del seu credo. No va ser el cas.

Després de posar totes les creences en pla d'igualtat, va admetre que el budisme era una mica aliè a la tradició occidental i que, per tant, "és millor" que cadascú sigui fidel a les seves pròpies tradicions. O sigui, en el nostre cas, al cristianisme. En aquest aspecte va concedir la raó al Papa, enfeinat en la lluita pel reconeixement per escrit de les arrels cristianes d'Europa per part dels seus països membres.