Salut no pot frenar el consum de psicofàrmacs que recepten els CAP

Cinc grups de medicaments, encapçalats pels psicofàrmacs, absorbeixen el 48% de tota la despesa farma- cèutica que finança la Conselleria de Salut, un capítol que el 2006 va superar els 1.500 milions d'euros. La demanda de substàncies que tracten el sistema nerviós --antidepressius, psicoestimulants i ansiolítics, entre altres-- no para de créixer i és, des de fa anys, el conjunt de medicaments més receptat i també el més costós per al Servei Català de la Salut. Les receptes d'aquesta família de fàrmacs assumides per Salut els set primers mesos del 2007 van pujar a 190 milions d'euros, el 4% més que en el mateix període del 2006.

Després d'aquests hi ha --inamovibles en la classificació dels més dispensats-- els antihipertensius, els analgèsics, les pastilles que controlen el colesterol i els antiasmàtics. Sota diferents marques que competeixen entre si, totes aquestes substàncies s'emmagatzemen, de forma abundant, en la farmaciola de moltíssims catalans més grans de 65 anys.

VIES NO EXPLORADES

Aquests grups de medicaments, que són receptats gairebé per norma de forma indefinida amb excepció dels psicofàrmacs, haurien d'alternar-se amb canvis dietètics i exercici físic, consideren els responsables de Salut Pública. Aquestes vies, coincideixen no obstant, encara estan escassament explorades pels metges d'assistència primària, gairebé sempre saturats per l'excés de visites.

Els responsables del control farmacèutic a Salut són partidaris, així mateix, que els facultatius explorin diferents solucions per alleujar el malestar psicològic dels ciutadans, tot i que no confien que canviï l'actual tendència a receptar antidepressius. Al contrari, preveuen que la demanda d'aquestes pastilles que ajuden a suportar la vida quotidiana segueixi creixent fins que, amb el temps, s'estabilitzi.

Notícies relacionades

El primer any d’implantació del ‘model Barnahus’ gairebé triplica la detecció de maltractament sexual infantil a Catalunya

Un de cada tres docents catalans opta al pròxim concurs de trasllats, un sotrac que ja tensa els centres

"La societat cada vegada pressiona més els ciutadans i a molts els costa mantenir les activitats del dia a dia --explica Antoni Gilabert, director de control farmacèutic a la Generalitat--. Si tens aquests problemes i no existeixen productes que els suavitzin, t'aguantes, com passava fa 15 anys. Però si el metge de família t'ofereix un antidepressiu que funciona i et permet anar a treballar cada matí, doncs te'l prens".

Gilabert admet, no obstant, que no tots els usuaris que consumeixen psicofàrmacs els necessiten, en especial si s'atengués amb rigor el punt de vista dels manuals de psiquiatria. Aquest capítol inclou les substàncies antidemència d'última generació, uns productes --sobretot els que pretenen frenar el mal d'Alzheimer-- d'elevat cost, amb un consum que ha suposat a Salut una despesa de 25 milions d'euros l'últim mig any, un 20% més elevat que el del mateix període del 2006. Geriàtrics i residències de gent gran són el seu principal mercat.