La Franja aragonesa supera Catalunya en l'ús del català

La Franja d'Aragó, terra que ha vist néixer catalans de pro, com el polític democristià Josep Antoni Duran Lleida i la presentadora Mari Pau Huguet, és l'àrea on es conserven millor les essències de la llengua catalana, segons una enquesta de la conselleria de la Vicepresidència que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira. Els índexs de coneixement i capacitat oral en aquesta part de l'Aragó superen no només els del País Valencià, les Illes Balears, l'anomenada Catalunya Nord, l'Alguer (illa de Sardenya, Itàlia) i Andorra, sinó la mateixa Catalunya.

El 98,5% dels habitants de la Franja, en comparació amb el 97,4% dels de Catalunya, diuen que entenen la llengua de Quim Monzó. El sumatori dels percentatges de les set àrees "dels territoris de parla catalana" --denominació políticament correcta del que abans es coneixia com a països catalans-- dóna 11,01 milions de persones que entenen el català.

La Franja també encapçala la classificació en referència als que diuen que parlen el català, amb un 88,8% dels seus habitants en comparació amb el 84,8% dels catalans. Catalunya, en aquest apartat, té el llast dels baixos percentatges que es registren a Barcelona i al Camp de Tarragona (82% i 84,6%, respectivament), ja que a la resta de comarques els índexs superen els de la Franja.

DADES ANTIGUES

L'enquesta es va realitzar entre el 2003 i el 2004. És a dir, fa aproximadament quatre anys, un període excessivament llarg tenint en compte, per exemple, la gran entrada d'immigració registrada a Espanya, i en especial a Catalunya, durant aquest període. Aquesta dada no és intranscendent perquè és fàcil entendre que en una zona com l'aragonesa, que manté uns percentatges d'immigració baixos, el català es conserva més que a la regió metropolitana.

La no oficialitat del català a l'Ara-

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

gó influeix decisivament en el fet que tant en la lectura com en l'escriptura es trobi en un nivell inferior (72,9% i 30,3%) al de Catalunya (90,5% i 62,3%), Andorra (89,7% i 61,1%) i les Illes Balears (79,6% i 46,9%), totes amb ensenyament obligatori de la llengua catalana. L'Alguer (46% i 13,6%) i el Rosselló (31% i 10,6%) tanquen la llista a causa de la situació gairebé de cures pal.liatives en què es troba la llengua.

Sense dades del País Valencià, a penes l'1,5% dels habitants de la Catalunya Nord assenyalen el català com la seva llengua. A l'Alguer són el 14,6%; a les Illes Balears, el 43,6%, tres dècimes més que els que s'identifiquen amb el castellà, i a Andorra, el 42%. A Catalunya, els que s'adscriuen al català (48,8%) superen en un 4,5% els que s'enquadren en el castellà. I a la Franja, el percentatge de ciutadans que afirmen que el català és la seva llengua escala fins al 66,6%. Exactament dos de cada tres fronterers.