"Els cirurgians tenim molta agressivitat"

--Vostè ha extret, per primera vegada a Espanya, una vesícula biliar per la boca. ¿Com va arribar a aquesta filigrana?

--Vaig optar per fer-la, conscient que em precipitava en el temps. Molt pocs hospitals al món estan iniciant la tècnica quirúrgica que utilitza els orificis naturals de l'organisme. Vo- líem demostrar que si no es travessa la paret de l'abdomen, el període postoperatori és més curt. Estàvem en condicions de fer-ho i teníem l'absoluta seguretat que la pacient no corria cap risc. També hi va influir la necessitat de trobar estímuls per continuar endavant.

--¿Quin tipus d'estímuls?

--L'econòmic, per exemple. Donant a conèixer aquesta intervenció hem aconseguit que l'hospital ens cedeixi un gran quiròfan per a cirurgia experimental. Equipar-lo costava entre 300.000 i 600.000 euros. La indústria tecnològica ja ens ha donat aquests diners, més 800.000 euros més perquè entrenem cirurgians de tot el món. Publicar-ho ha sigut un revulsiu important i, per descomptat, ens ha millorat l'ego.

--A partir d'ara, ¿les vesícules biliars s'extrauran per la boca?

--És molt difícil, perquè el nivell d'èxit quan s'opera per laparoscòpia cànules amb càmera i bisturí, que entren a l'abdomen per petites incisions externes és tan bo que costarà superar-lo. Però és evident que la cirurgia del futur utilitzarà els orificis naturals del cos per extreure òrgans i tumors, i la nostra operació pot servir per preparar aquest futur.

--¿Serà possible operar altres òrgans a través de les vies naturals?

--Jo penso que sí. En animals d'experimentació ja s'han extret així ronyons i melses malaltes.

--¿De quins orificis es tracta?

--La boca, la vagina, el recte i la bufeta urinària. Els cirurgians es comencen a preguntar, ¿què és més arriscat, entrar per la boca i tallar una mica l'estómac, per dins, per accedir a la vesícula, o obrir externament la paret abdominal? La posició dels cirurgians és clara: segur que és més fàcil operar a través de l'interior de l'estómac, que cicatritza més bé que una ferida abdominal oberta. Però, alerta, primer s'ha d'aprendre a tancar bé l'estómac.

--¿D'on va sorgir aquesta idea?

--Probablement, com sol passar tantes vegades en medicina, algú va entrar un dia per error a la cavitat intestinal mentre operava l'estómac, va explorar el que havia passat, i es va adonar que era una via d'accés fàcil.

--¿Quin és l'objectiu de tot això?

--Fer un pas més i veure si podem millorar les complicacions del postoperatori. La indústria de tecnologia quirúrgica també ens hi empeny. D'aquí a quatre o cinc anys, tota la cirurgia digestiva es farà combinant en una mateixa intervenció la laparoscòpia, l'endoscòpia varetes quirúrgiques flexibles i la imatge de l'ordinador. Aquestes tècniques milloren la supervivència.

--El que explica, ¿no és ciència-ficció per a la majoria de cirurgians?

--Sí. Però no crec que s'hi resisteixin. Ja ho van intentar fa anys amb la laparoscòpia, i es van equivocar.

--¿Com opera diàriament, vostè?

--Estem especialitzats en càncer de còlon i cirurgia de l'obesitat. Tot ho fem per laparoscòpia sense tall de bisturí. A la resta d'hospitals de Catalunya, i d'Espanya, un 90% d'aquesta cirurgia encara es fa obrint l'abdomen.

--¿Com és això?

--Els serveis estan molt jerarquitzats i hi ha una certa resistència a deixar de fer allò que es domina. La majoria de cirurgians que vénen a aprendre noves tècniques procedeixen de la resta d'Europa, Israel, el Pròxim Orient i Sud-àfrica. Molt pocs són espanyols.

--Vostè es defineix com a cirurgià, abans que metge.

--Els cirurgians tenim molta agressivitat, un grau d'agressivitat continguda superior a la mitjana de la població, i som més pràctics que els metges. També som més extravertits i tenim un ego molt important. Al metge li interessa el diagnòstic de la malaltia, al cirurgià el que li importa és anar a buscar el resultat. La nostra relació amb el malalt és molt intensa i immediata. Jo sempre em sento totalment responsable del que els passi als meus pacients. El metge delega en els medicaments. Continuo sense poder dormir cada vegada que faig una operació complicada.

--Hi ha la creença que el cirurgià té un gran equilibri mental i capacitat de concentració.

--No m'atreviria a dir tant. És evident que s'ha de tenir una certa habilitat manual. Que no et caiguin les coses de les mans. Els grans cirurgians tenen una manera suau i especial de manipular els objectes. Jo en vaig aprendre veient Josep Maria Gil Vernet: acariciava els òrgans quan els extreia. La cirurgia només és habilitat i perícia. Un mico barroer podria operar, de manera mediocre.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

--¿Es prepara físicament?

--Procuro córrer. Quatre dies a la setmana, opero 12 hores seguides.